El Departament d’Educació de la Generalitat proposa incrementar progressivament el complement específic que cobren els docents amb una pujada anual del 3,75% fins a arribar al 15% el 2029. Això, a la pràctica, suposaria un increment d’uns 1.500 euros d’aquí a quatre anys i beneficiaria els prop de 97.000 docents que hi ha a Catalunya. USTEC, el sindicat majoritari, ja ha advertit que considera la proposta “insuficient”.
Milers de professors arreu de Catalunya es van manifestar el passat 11 de febrer amb motiu de la vaga convocada per USTEC, Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT per reclamar millores laborals i salarials. Després d’efectuar nombrosos talls de carreteres a primera hora del matí, els docents van participar en diverses manifestacions convocades a totes les capitals de província.
Concretament, la proposta de la Generalitat seria una pujada de 1.480,36 euros per als de Primària i 1.513,68 per als de Secundària. Així ho ha anunciat aquest dimecres el secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació, Ignasi Giménez.
Segons ha dit, com que es tracta d’una modificació “singular i excepcional” del lloc de treball, l‘augment implicaria que el professorat assumeixi tasques vinculades a escola inclusiva i orientació. La mesura, ha afegit Giménez, tindrà un impacte econòmic important, ja que suposarà uns 300 milions d’euros més d’inversió per part del Departament.
El secretari de Millora Educativa ha dit que la proposta de millora es traslladarà aquest dijous a la mesa sectorial. També es plantejaran millores de ràtios i altres aspectes reclamats pels docents.
USTEC ho considera “insuficient”
En un comunicat, el sindicat educatiu USTEC ha considerat “de mínims” i “totalment insuficient” la proposta del Departament d’Educació, i ha demanat una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, tot advertint que “el conflicte anirà a més”.
El sindicat admet que la proposta reconeix els problemes dels docents, però no compleix les seves peticions pel que fa als increments retributius, la baixada de ràtios a les aules, la desburocratització i la calendarització d’algunes mesures. “Barreja mesures de naturalesa molt diferent, incorpora qüestions que no haurien de formar part d’un acord de millores laborals i inclou elements que ja eren obligacions legals o compromisos previs. A més, moltes mesures no incorporen memòria econòmica ni concreció pressupostària, fet que genera incertesa sobre el seu desplegament real”, assenyala USTEC.
“No podem acceptar propostes molt inferiors a les concedides a altres treballadors públics i que ens segueix mantenint en la franja més baixa entre les retribucions del personal educatiu de la resta de comunitats de l’Estat”, afegeix el sindicat, que també adverteix que, en matèria de ràtios, “el calendari és lent i poc ambiciós”.
