Elon Musk, considerat l’home més ric del planeta, treu foc pels queixals contra el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. La confrontació entre l’un i l’altre és un paradigma del món en el qual vivim i ens interpel·la en la necessitat de prendre partit en la causa suprema del destí de la humanitat. L’un vol fugir a Mart, l’altre toca de peus a terra.
La decisió de Pedro Sánchez de regularitzar 500.000 dels immigrants indocumentats que viuen a Espanya és diametralment oposada a la política d’expulsions massives que ha posat en pràctica Donald Trump als Estats Units, a través del criminal ICE. I això ha tret de polleguera Elon Musk i tota la colla de fanàtics seguidors de les seves teories supremacistes que té a Espanya.
A més, Pedro Sánchez ha alertat del perill que tenen les xarxes socials en la formació dels infants i ha proposat que es prohibeixi el seu ús als menors de 16 anys. És una mesura preventiva que ja s’ha adoptat a Austràlia i que altres països europeus, com Portugal i França, també valoren implementar.
Els amos d’aquestes plataformes –com Elon Musk, propietari de X– asseguren que això és un “atac a la llibertat d’expressió”. Però està demostrat que, amb un ús pervers dels algoritmes, les xarxes socials són uns instruments de manipulació massiva de la població i, a més, les han convertit en addictives. Això és altament nociu per als nostres infants i cal parar els peus a aquests tecnofeixistes.
El compromís de Pedro Sánchez amb el dret del poble palestí a la seva supervivència i a poder tenir un Estat propi amb fronteres segures també l’enfronta al primer ministre israelià, el genocida Benjamin Netanyahu, i al poderós lobby sionista internacional, que l’han posat en la diana. El Mossad, ben segur, ja té el president espanyol en la llista de les seves prioritats per fer-lo desestabilitzar i caure.
En aquesta operació hi participa, activament, el president nord-americà Donald Trump, síntesi i braç executor dels interessos hegemònics globals que comparteixen, del bracet, el sionisme i el tecnofeixisme. En aquest sentit, Pedro Sánchez té mala peça al teler: ha concitat l’animadversió d’enemics poderosíssims, que no tenen -com s’ha demostrat amb les seves implicacions amb el cas Epstein- cap principi moral, que disposen d’una nodrida tropa de quintacolumnistes -polítics i periodistes- a Espanya i a la Unió Europea i que faran servir tots els mitjans al seu abast, que són molts, per precipitar la fi del president socialista.
Pedro Sánchez també s’oposa a la perillosa escalada bel·licista que s’ha apoderat del planeta i que té, com a conseqüència, el drenatge de milers de milions dels pressupostos de tots els països en ginys militars, cada cop més cars i destructius, en detriment de les prioritats socials de la població: salut, educació, habitatge, pensions, infraestructures… Enterrar els diners en armament i, pitjor encara, en bombes atòmiques -com proposa el president francès Emmanuel Macron– és un malbaratament de recursos públics que ofèn la dignitat i la decència humana.
Dels 195 països que hi ha al Món, només n’hi ha tres que mantenen una actitud agressiva, amb ús de la força militar i de l’amenaça bèl·lica, envers els altres: els Estats Units, Rússia i Israel. El president Pedro Sánchez, tot i que Espanya forma part de l’OTAN -herència de Felipe González-, defensa la vigència i el prestigi de les Nacions Unides com a gran punt de trobada per resoldre els conflictes per la via pacífica.
Dels líders mundials, Pedro Sánchez forma part del petit grup -juntament amb Lula da Silva, Claudia Sheinbaum, Mark Carney o Anthony Albanese– que representa una alternativa sensata i progressista als desvaris militars expansionistes que encarnen Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu. Per això, el president espanyol és tan reconegut i admirat per la gent senzilla, fora de les nostres fronteres.
Pedro Sánchez, que a més és president de la Internacional Socialista, fa nosa al “trio de la mort” i als milmilionaris tecnofeixistes que incentiven i s’aprofiten del negoci de la guerra, intoxicant les societats amb el verí de l’odi per promoure la divisió i la confrontació en benefici dels seus interessos hegemònics. És l’únic referent europeu que les canta clares i no s’arruga.
No ens equivoquem. I que no s’equivoquin Sumar, Podemos, ERC, Bildu, Junts, PNB, BNG… Pedro Sánchez és l’últim dic de contenció contra l’envestida de l’extrema dreta de Vox, activada i alimentada des de la Casa Blanca, per imposar l’agenda del “nou ordre mundial” de Donald Trump, que a l’Argentina i a Veneçuela ja han començat a patir. El calvari parlamentari que els suposats aliats li fan passar, amb PP-Vox a la cantonada, és una irresponsabilitat històrica que pagarem molt car.
A Espanya estem vivint un colp d’Estat a càmera lenta, amb un guió precís i pautat, escrit des de Washington i Tel-Aviv i esperonat per les baixes passions de les fake news i de l’odi. Els partits que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez haurien de ser conscients de la gravetat del moment, ser coherents amb la decisió que van prendre l’any 2023 i, d’entrada, negociar i aprovar els pressupostos. Això va de democràcia o de tecnofeixisme, d’humanisme o de barbàrie, de pau social o de guerracivilisme.
