Era previsible que l’acumulació de despropòsits i improvisació acabés generant un altre d’aquells embolics tan habituals del laportisme. La possibilitat que la Grada d’Animació pogués ressuscitar en un partit tan important i transcendental com la tornada de les semifinals de Copa contra l’Atlético de Madrid a l’Spotify Camp Nou comença a esvair-se, si fem cas a les notícies dels mitjans ben informats i propers tant a la directiva blaugrana com a les instàncies municipals.
Els obstacles apareguts són dos, bàsicament. El primer i principal, que tant el Gol Nord com l’espai reservat al Gol Sud per a la Grada d’Animació no rebran a temps la llicència de primera ocupació per a aquest partit del 3 de març, horitzó que ja va provocar un missatge agre de Joan Laporta abans de dimitir, recordant-li a l’alcalde Jaume Collboni que li havien promès poder ampliar l’aforament a finals de gener.
El segon és tan senzill i alhora tan complicat com definir quin model de Grada d’Animació vol Laporta i qui l’ocuparà quan la llicència ho permeti. Aquest és un assumpte que admet apostes i que s’ha acabat de descontrolar ara mateix a causa de la cruïlla d’interessos electoralistes i de l’estrident derrota de dijous passat al Metropolitano (4-0).
La predisposició de Laporta a considerar la readmissió d’Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça, sens dubte forçada per l’àmplia empatia acreditada de milers de socis cap a ells i la imminent obertura de les urnes, hauria desembocat en el final feliç perfecte d’aquesta reconciliació si es pogués donar l’oportunitat del seu retorn i estrena a l’Spotify Camp Nou per a la tornada de les semifinals de la Copa.
Per contra, si finalment aquesta coincidència no fos possible i es produeix una eliminació del Barça, que és un escenari que no és descartable sense una remuntada èpica, no faltarà qui recordi al president del Barça que, per culpa de la seva supèrbia, caciquisme i por que els socis puguin expressar lliure i legítimament les seves opinions, l’equip de Hansi Flick va caure a casa sense aquell suport clau de la seva afició, del sector que fa anys que lidera l’ambient a l’estadi, jugui on jugui el Barça.
Desig de tornar
Mentre alguns dels grups ja han expressat el seu desig de tornar en aquest partit que ja es visualitza com una nit històrica, és a dir, deixant la pilota a punt perquè la directiva remati, des de l’alt comandament laportista el que es transmet és un pessimisme sobre la llicència de primera ocupació, especialment pel que fa a aquest sector, en principi denominat Gol 1957, habilitat per a 1.247 places, la més petita dels estadis de LaLiga, paradoxalment en l’estadi de més aforament. En un partit de Champions, per exemple, la zona reservada a l’equip visitant triplicarà en nombre l’afició blaugrana.
Com que la directiva ni tampoc Limak havien fet els deures, aparcant expressament la posada en marxa a còpia de dilatar la fixació del seu propi criteri, dubtant si imposar un límit d’edat i buscant la manera d’evitar que els anteriors socis de la Grada d’Animació poguessin colar-se a la nova, a Laporta li ha tornat a agafar el toro.
La delirant successió d’esdeveniments va començar, per part de la presidència, amb l’amenaça de tancar la de Montjuïc, finalment complida, si els quatre grups que la integraven no pagaven una suposada multa per crits i proclames sancionables.
En realitat, Laporta els volia fer fora, i així ho va confirmar després la vicepresidenta Elena Fort, perquè van criticar la directiva en un moment donat i preferia substituir la Grada d’Animació per un espai dòcil, controlat, menor i, per sobre de tot, sense la independència de què sempre havien gaudit Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça amb les juntes anteriors.
En rigor, Laporta hauria prescindit de la Grada d’Animació per sempre si no fos perquè LaLiga obliga els clubs a organitzar i controlar un focus que promogui l’ambient i doni color a la grada. D’aquí la seva reducció a la mínima expressió al Gol Sud, que ja es preveu com un altre error greu estratègic de gestió de Laporta.
Recentment, com ha transcendit, davant la convocatòria d’un acte de reivindicació de la Grada d’Animació entorn d’un manifest signat per més de 10.000 barcelonistes, dels quals més de la meitat socis i votants, a Laporta li va entrar el pànic i va enviar un negociador a signar la pipa de la pau de pressa i corrents.
Els grups van rebutjar asseure’s a parlar, lògicament, amb Elena Fort, que és la cara visible del projecte Gol 1957 i flagell de la Grada d’Animació que fa dos anys que els criminalitza i els ha insultat davant l’opinió pública.
Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça han passat de cop a tenir avantatge en la negociació i volen aprofitar la bretxa oberta per la conjuntura electoral per assegurar el seu retorn futur en forma d’acord signat i segellat amb garanties d’obligat compliment.
Algunes fonts sostenen que una part accepta el nou interlocutor, Alejandro Echevarría, el cunyat franquista de Laporta, i una altra recela, totes dues pel mateix motiu, perquè no ostenta cap càrrec, tot i admetre que mana cent vegades més que Elena Fort.
Per sobre d’aquesta complexitat, els obstacles tècnics i logístics que han sorgit ara que es necessita la grada amb urgència, pel fet que la directiva li interessava deixar per a l’últim la Grada d’Animació, semblen insalvables de cara al partit del dia 3 de març.
Caldrà un miracle i que Laporta entregui un xec en blanc als grups perquè la grada torni a temps de donar a l’equip el que més necessita aquell dia.
Difícil, però no del tot impossible si no fos perquè també Limak i la negligent administració laportista han de fer la resta, posar a punt la infraestructura específica de la instal·lació —està tot per fer— i generar nous processos de filiació i selecció igualment pendents.
Tot fa pensar que al final Laporta li donarà la culpa a l’Ajuntament, com sempre.
