Des que el 2017 es va consolidar la posada en marxa del Servei Trànsit, un programa d’atenció a la salut de les persones transsexuals i no binàries que ofereix el sistema públic de Catalunya, la xifra de menors que hi han acudit no ha deixat d’augmentar, especialment pel que fa a les nenes, que representen més de la meitat dels menors d’edat que acudeixen per primera vegada al servei. Abans de la seva creació, la sanitat pública catalana ja atenia aquesta mena de casos des del 2012, però sense servei específic.
Segons les dades del Departament de Salut que ha recopilat Feministes de Catalunya, dels nous casos atesos entre el 2022 i el 2024 (un total de 3.427), el 29% (994) són menors, i entre els menors, el 65% (646) són nenes. El pic, però, es va produir el 2021, quan els menors van arribar a representar el 40,4% del total de primeres visites al Servei Trànsit, amb un 65,4% de nenes.
Feministes de Catalunya destaca que cada any hi ha uns 1.000 casos nous de persones que s’identifiquen com a transsexuals, la majoria menors, i només tenint en compte les dades de la sanitat pública. Per grups d’edat, sobta l’increment de nous casos de menors d’entre 10 i 14 anys. Del 2015 al 2024, els casos de nenes d’aquesta franja d’edat van augmentar més d’un 2.000%, mentre que en el cas dels nens ho van fer en gairebé un 1.000%. El grup d’edat de 15 a 18 anys és el segon que més ha pujat, amb un augment d’un 1.000% pel que fa a les nenes i del 700% pel que fa als nens.
En total, fins al 2024, ja són 8.845 els casos (de menors i adults) atesos per la sanitat publica catalana, amb una majoria de dones (53%). L’increment de casos entre menors, però especialment de nenes adolescents, és el que més preocupa Feministes de Catalunya, que adverteix que les dades reals són superiors, ja que hi ha molts casos que passen per la sanitat privada, sector que ha rebutjat facilitar cap dada a l’associació.
En el seu darrer informe sobre el Servei Trànsit, Feministes de Catalunya destaca que Salut no facilita cap mena de dada sobre els tractaments hormonals que es prescriuen ni a menors ni a adults, al·legant que és confidencial, però recorda que un informe del mateix servei reconeix que, en la primera visita, es recepten aquesta mena de tractaments en un 87% dels casos.
Hormonació en menors
Malgrat la manca de dades oficials sobre els tractaments hormonals, el biòleg Martín Endara, que treballa per a la Society for Evidence Based Gender Medicine, va identificar el 2024 un augment del consum d’hormones tant en adults com en menors d’ambdós sexes. Amb xifres del Portal de Transparència de la Generalitat, va comparar el nombre d’envasos venuts d’aquests tractaments amb els casos atesos pel Servei Trànsit, i va trobar que l’augment del consum d’hormones es produïa alhora que s’incrementaven els casos atesos.
Davant d’aquests resultats “impactants”, la presidenta de Feministes de Catalunya, Sílvia Carrasco, recorda que “els efectes de l’hormonació són irreversibles” i que “les evidències científiques són molt clares: no millora la salut mental i empitjora la salut física”. De fet, diversos estudis indiquen que la teràpia hormonal d’afirmació de gènere pot causar afectacions renals, hepàtiques i circulatòries. A més, assenyala Carrasco, en el cas dels menors i adolescents, els bloquejadors de la pubertat fan que “s’aturi el creixement i això influeix en el desenvolupament del còrtex prefrontal”.
Dos dels medicaments de teràpia hormonal que es recepten des del Servei Trànsit als menors com a bloquejadors de la pubertat són el Decapeptyl i el Lupron, els quals, destaca Carrasco, s’usen per tractar el càncer de pròstata, alhora que es donen a les nenes per evitar els canvis físics de la pubertat i que se’ls pari la regla, que els surti pèl facial, etc. “Quan diem que és criminal, és perquè estan malmetent la salut directament. Són castradors químics”, subratlla.
En aquest sentit, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya alerta, en un document del 2023, que “tant els fàrmacs bloquejadors de la pubertat, com la teràpia hormonal d’afirmació s’utilitzen en ús fora de fitxa tècnica, és a dir, cap d’aquests fàrmacs tenen aprovació del seu ús per a aquesta indicació en el registre”. A més, assenyala que “és important considerar l’experiència d’altres països, com el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, França o Austràlia, on s’està limitant l’ús indiscriminat dels tractaments hormonals i prioritzant l’atenció psicològica i l’acompanyament”.
Suècia, per exemple, va concloure que els riscos potencials dels bloquejadors de la pubertat i de la teràpia hormonal per a menors de 18 anys superen els beneficis, i que només s’han d’oferir en “casos excepcionals”; el Regne Unit va prohibir la prescripció de bloquejadors de la pubertat a menors de 18 anys el gener de l’any passat per un “risc de seguretat inacceptable”; i a Finlàndia la hormonació en joves i menors està practicament prohibida, ja que les autoritats adverteixen sobre la incertesa de proporcionar aquests tractaments a menors de 25 anys a causa de la manca de maduresa neurològica. De fet, es prioritza la teràpia psicosocial com a opció gairebé exclusiva, i pels tractaments d’hormones cal una avaluació psicològica completa i que la disfòria de gènere sigui persistent i greu.
Feministes de Catalunya fa anys que fa arribar informes, canvis de polítiques i informació sobre l’hormonació en menors als diversos grups parlamentaris, i demana comparèixer a la Comissió de Salut del Parlament. “Només volem que ens escoltin, i no ho fan. Davant de tot això, és incomprensible”, lamenta Carrasco.
Segons ha pogut saber EL TRIANGLE, en els mateixos papers que entrega el Servei Trànsit en la primera visita es reconeix que el que se sap actualment dels tractaments hormonals “potser no és suficient” i que “puja el risc” de patir infarts o embòlies. A més, es recomana “evitar el contacte els primers vint minuts entre la zona on s’ha aplicat la testosterona i una altra persona, especialment si són persones prepuberals”, és a dir, infants.
Gestació subrogada
Feministes de Catalunya també destaca en el seu informe que el Servei Trànsit ha passat de ser dirigit per una ginecòloga a una llevadora, la qual, en xerrades, promociona els ventres de lloguer “com una de les tècniques per satisfer el ‘desig reproductiu de les persones trans’”. “És greu que des d’un servei públic es promocioni una pràctica que a Espanya és il·legal”, assenyala Carrasco, que considera que parlar de desig reproductiu “és el súmmum del neoliberalisme”.
A Espanya, la menció informativa de la gestació subrogada no constitueix un delicte per si mateixa quan es fa en un context divulgatiu, però la promoció comercial, la captació de clients o qualsevol forma d’intermediació activa sí que poden comportar responsabilitats legals i eventuals sancions administratives o judicials, segons la llei vigent.
Manca de dades de qualitat
Feministes de Catalunya destaca “la limitada qualitat de les dades” que ofereix el Servei Trànsit del Departament de Salut, el qual va respondre a l’associació que no segueix el criteri del sexe de les persones ateses, sinó el “sexe sentit”, és a dir, un seguit de categories identitàries de l’Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, impulsat pel Govern d’ERC i, el qual, no està vigent perquè no s’ha arribat a aprovar. Concretament, el 2022, Salut elaborava les dades del Servei Trànsit a partir de les següents categories: femella / mascle; EM; EF; En procés; No binàrie; Dona trans / Home trans. El 2023 i el 2024, la classificació va canviar: Femella; Intersex femella; Intersex mascle; Mascle; En blanc.
“Nosaltres demanem edat i sexe, però fan servir aquestes categories. Es registra així un acte mèdic, que va sobre salut, i això és molt greu, perquè fan servir categories d’un avantprojecte de llei que no ha estat aprovat”, destaca la presidenta de Feministes de Catalunya. Preguntada per com afecten aquestes limitacions de les dades –des de la manca d’informació sobre els tractaments hormonals fins a la falta d’una classificació més concreta–, Carrasco ha assenyalat que un dels principals efectes és que “es dona una visió distorsionada de la realitat, i és difícil fer polítiques públiques efectives així”. A més, “es barregen categories objectives sobre el sexe amb categories subjectives que són canviants i no formen part de cap protocol mèdic, fet que ens sembla molt greu en sanitat”.
D’altra banda, afegeix Carrasco, “hi ha una sèrie de dades que, més que de mala qualitat, són insuficients”. Es tracta de les que fan referència a l’endocrinologia pediàtrica, que habitualment atén menors amb pubertat precoç o problemes de creixement, però que també rep derivacions de pediatria per receptar hormones a nens i nenes sans, sense els problemes esmentats. “Nosaltres només tenim les dades dels casos atesos per Trànsit, però no sabem què passa amb l’endocrinologia pediàtrica”, lamenta Carrasco, que assenyala que no es fa una diferenciació pel motiu de consulta.
Feministes de Catalunya ja ha demanat dades sobre “la xifra de menors sans a qui s’està receptant bloquejadors de la pubertat des d’endocrinologia pediàtrica”, però encara no ha obtingut resposta. L’associació insisteix que les dades dels nous casos del Servei Trànsit no són les reals, perquè faltaria sumar-hi les d’endocrinologia pediàtrica i les de les clíniques privades, les quals han ampliat la cartera de serveis i ofereixen procediments hormonals i cirurgies de “feminització” i de “masculinització” sense les limitacions que té la sanitat pública. “Això ja és un indicador. La privada no ofereix res que no tingui demanda i que no li doni beneficis”, destaca la presidenta de Feministes de Catalunya.
