La desbocada pretensió laportista de deixar-ho tot lligat i ben lligat abans dels rigors de la contesa electoral ha tornat a posar de manifest que el president del Barça no és de fiar, que menteix i manipula amb una desimboltura que frega l’exhibicionisme i que, sostingut per una premsa servil i col·laboracionista, imposa el relat que ell mateix produeix a l’opinió pública barcelonista.
Poc importa que, com acaba de demostrar, aquest relat acumuli enganys i, sobretot, contra enganys com el realitzat entorn de la figura de Javier Tebas, el cap de la patronal al qual Joan Laporta li deu continuar sent president per diverses raons: li va validar avals fora de la llei per prendre possessió, li va comprar una palanca, la de Barça Studios, per 408 milions d’euros dels quals no han aparegut més de 55 milions, li va permetre cedir Vitor Roque al Betis sense estar inscrit i, entre altres favors, l’any passat va promulgar una variant del sistema de control econòmic permetent al Barça excedir-se sense control en la renovació de Lamine Yamal.
No Laporta, però sí el FC Barcelona com a institució li deu a Tebas, a més, que el deute i la ruïna de la gestió laportista s’hagi frenat en 118 milions d’excés —només— de fair play gràcies al fet que fiscalitza com pot la seva despesa desmesurada en fitxatges, almenys dins d’aquesta màniga ampla amb la qual ha actuat LaLiga sota el seu mandat amb l’única intenció d’evitar que també el Barça, a més del Reial Madrid, es giri contra el seu lideratge en el futbol espanyol.
Per tal de remeiar i donar un tomb a una possible inhabilitació de Tebas per part del Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) i, així, retornar-li tants favors, Laporta, segons ha transcendit de la directiva blaugrana, s’ha presentat voluntàriament davant el mateix Tribunal per mostrar-li la seva oposició a l’expedient i fent-li saber que el club blaugrana no ha patit cap perjudici a causa de les seves actuacions.
És a dir, tot el contrari del que va fer l’abril de l’any passat mitjançant un comunicat oficial contra Javier Tebas expressant la seva “sorpresa i indignació” per la difusió pública de detalls de la informació econòmica i de la situació de fair play del Barça.
Es va donar el cas que LaLiga havia admès a Laporta, el gener de 2025, l’informe d’un auditor desacreditat i trampós donant per bona l’operació de les localitats VIP a favor de New Era Visionary Group per 100 milions d’euros.
Quan un altre auditor, el de veritat del Barça, Crowe Global, no la va incloure per irregular en el seu informe intermedi de la temporada, el que va fer LaLiga va ser informar del retrocés del Barça en matèria de fair play de la regla 1:1 a l’estat anterior, real, el que li va impedir inscriure legalment Dani Olmo.
Nota contra Tebas
En aquella nota enfurida de protesta contra Tebas per una decisió exclusivament del mateix auditor de Laporta, el Barça el va acusar de publicar dades confidencials enviades als òrgans competents en el marc del control financer. Va al·legar que aquella informació per part de LaLiga constituïa un “incompliment flagrant” de les seves obligacions amb un afiliat i de l’article 5 del Reglament d’elaboració de pressupostos, en fer públics aspectes sensibles de l’operació de llotges VIP i les decisions del mateix organisme contra el club.
Així, va reclamar “absoluta discreció” per part de LaLiga i del seu president sobre tota la informació econòmica facilitada pel Barça, demanant que s’abstinguessin de qualsevol comentari públic o valoració que pogués exposar dades confidencials. I va anunciar, a més, la defensa dels seus interessos, així com la decisió de suspendre la seva participació en l’òrgan de clubs que tenia representació en la Comissió Delegada de LaLiga en un clima de ruptura institucional molt marcada entorn del fair play financer.
Lamentant que la nota informativa publicada per LaLiga “hagi estat el detonant d’una campanya de desprestigi a gran escala contra el Club i el president per part dels mitjans de comunicació; campanya que s’utilitza com a excusa per qüestionar la legitimitat de la situació competitiva del nostre primer equip”, va amenaçar d’emprendre “les accions apropiades en defensa dels seus interessos”.
No ho va fer formalment, però no es va oposar, al contrari, a que Miguel Galan, president del Cenafe i laportista confés a les xarxes socials, elevés al TAD la seva petició d’obrir expedient a Tebas per cinc infraccions molt greus per incomplir la neutralitat i la confidencialitat sobre el FC Barcelona, incloent-hi declaracions públiques, reunions amb altres clubs i filtració de documents.
Cinc infraccions
Les cinc infraccions molt greus imputades a Javier Tebas són: revelació d’informació confidencial relativa al FC Barcelona mitjançant filtració de documents; realització de declaracions públiques que comprometrien la neutralitat exigida pel seu càrrec; mantenir reunions privades amb representants d’altres clubs sobre assumptes relacionats amb el cas del FC Barcelona; intervenció en procediments disciplinaris aliens a LaLiga, vulnerant la imparcialitat; i l’ús indegut d’informació privilegiada per influir en la percepció pública del club.
L’expedient podria comportar sancions des d’amonestació fins a destitució. Tebas encara no ha rebut els càrrecs per presentar al·legacions i el FC Barcelona s’ha manifestat ara contrari al procés, al·legant no haver patit perjudici, és a dir contradient la seva postura oberta i públicament hostil de fa nou mesos.
Aquest cas revesteix especial interès dins l’àmbit esportiu espanyol, ja que pot establir precedents sobre les obligacions de transparència i neutralitat dels alts càrrecs en entitats esportives.
A més, el procés reflecteix les tensions institucionals entre LaLiga, el CSD i els mateixos clubs, en particular en situacions en què les decisions administratives poden tenir impacte mediàtic i jurídic. L’evolució de l’expedient serà seguida atentament per mitjans, aficionats i especialistes en dret esportiu.
Així és com actua Laporta, a cop de crisi, de bandades, d’interessos personals canviants i de capricis. La seva història amb Messi (“ara et renovo i ara et faig fora”) va ser el principi d’un interminable i concatenat conte d’episodis en ziga-zaga i de decisions que només han produït, a la llarga, perjudicis recurrents, sobretot econòmics i reputacionals.
Els mitjans de comunicació el continuen presentant com un heroi, però Laporta la va emprendre a cops contra la UEFA, l’ECA i LaLiga perquè l’únic futur era la Superlliga i anar de la mà del Reial Madrid. També era fan de Luis Rubiales, fins i tot després del petó i avui va en la direcció contrària de la mateixa manera que va començar amb un vicepresident econòmic i més de 30 executius dels quals s’ha desfet amb el balanç de 230 milions de pèrdues i 4.000 milions de deute.
Avui pot ser que el TAD faci fora Tebas o l’indulti, depenent només de quina de les dues versions del Barça creure’s i per damunt de la paradoxa que, en realitat, Laporta no ha presentat cap denúncia oficial davant un tribunal al qual s’ha presentat a demanar clemència per l’acusat sense que ningú el cridés a declarar ni participar. Ingerència surrealista i amb tints ridículs de conseqüències també imprevistes.
El cas és que el TAD jutja i pot fer fora del càrrec al president de LaLiga per una sòlida acusació argumentada per un tercer sobre la denúncia pública de Laporta que el Barça, també de manera pública, no ha rectificat encara.
