La reacció indignada dels tres precandidats, Víctor Font, Xavier Vilajoana i Marc Ciria, a les filtracions de la directiva de Joan Laporta sobre les dates, característiques i costos del Nou Palau Blaugrana sembla justificada.
La forma i el fons d’aquesta sobtada passió i urgència cap a un projecte pel qual fins ara havien demostrat una desídia irritant són, innegablement, un insult a la intel·ligència dels socis del FC Barcelona, als quals, de manera sistemàtica, pel que fa a la construcció del Palau, se’ls ha esquilmat, ocultat i enganyat des del referèndum de 2021 sobre l’Espai Barça.
En teoria, Laporta va demanar autorització als socis per endeutar-se fins a 1.500 milions d’euros per finançar la totalitat dels elements arquitectònics, estructurals, equipaments, serveis i urbanització de l’Espai Barça, és a dir, la reforma del Spotify Camp Nou, la construcció d’un nou Palau, un Palauet auxiliar, una nova Pista de Gel, un hotel, Museu, oficines i les actuacions necessàries per a la remodelació i acabats, urbanístics i viaris, de la integració de les instal·lacions i del seu entorn al barri de Les Corts, a més de la construcció de l’estadi Johan Cruyff després de la demolició del Miniestadi.
A la pràctica, però, la previsió, tal com consta al Fons de Titulització subscrit amb Goldman Sachs el 2022, els 1.450 milions concedits arribaran, amb sort, per a la reforma del Camp Nou. La presa de pèl de l’aleshores vicepresident econòmic Eduard Romeu, sobre que el cost del Palau, afirmant que sí estava inclòs en l’apartat de contingències del pressupost presentat amb motiu de la signatura del superpréstec, ja forma part de la galeria dels horrors de les mentides històriques del laportisme.
Va quedar clar, perquè el mateix contracte (Fons de Titulització) recull que, com a molt en la fase final de les obres del Camp Nou, es podria plantejar un estudi posterior de finançament del Palau —en cap cas previst en la inversió dels 1.450 milions aprovats—, igual que per a la resta de l’Espai Barça, tampoc previst ni comptabilitzat.
La directiva, patèticament, ha anat mentint als socis durant anys sense la menor vergonya, sobretot per boca del directiu Josep Cubells, responsable del bàsquet, la secció estrella del Palau, qui temps enrere va prometre que la primera pedra quedaria posada el setembre de 2025 i seria inaugurat a finals de 2027.
Sona de broma que ara, de sobte, la directiva hagi fet un moviment oportunista i electoralista convocant la premsa en un off the record per lliurar un dossier i fotos sobre com serà el nou Palau, així com detalls de les seves característiques i un pla d’obra amb un disseny actualitzat i la promesa de la seva aprovació interna abans de l’estiu de 2026 per iniciar les obres el 2027 (primera pedra) i una estimació de finalització prevista per al 2030 o potser una mica més.
Retard de dos anys
En qualsevol cas, una arrencada amb més de dos anys de retard sobre la darrera promesa de Cubells i unes expectatives que ningú es creu perquè, a més, ningú i va explicar als mitjans de comunicació com podria afrontar el FC Barcelona un cost mai inferior als 400 milions d’euros que, amb els interessos especials de l’obra, en un moment en què, a partir del 2032, comença la devolució del préstec del principal del Spotify, sembla completament inassolible.
A diferència del nou estadi, que és capaç de generar importants ingressos d’explotació amb el futbol, el Palau no resisteix un pla de negoci semblant pel fet que el seu ús múltiple per al bàsquet, l’handbol, el futbol sala i l’hoquei patins impedeix, o si més no limita, la possibilitat de llogar la instal·lació o de celebrar-hi esdeveniments d’altre tipus susceptibles d’engreixar la tresoreria.
La inequívoca finalitat era donar a conèixer atractius gràfics i imatges del futur pavelló a determinats mitjans, exclusivament per regenerar la falsa sensació —puntual i propagandística— que a Laporta sí que li preocupa el futur de les seccions i que el nou Palau és la seva prioritat en el següent mandat.
Ho sembla evident després d’anys d’exhibir i presumir, per part de la junta, d’un menfotisme i d’una indiferència insultants envers aquesta immensa minoria que sempre ha demostrat ser el poblat barcelonista del Palau.
Així i tot, és probable que aquells que no en formen part, els milers de socis que mai han trepitjat el Palau, es creguin aquesta nova fantasmada de Laporta.
De fet, aquesta maniobra electoralista, una nova trampa mediàtica, pretén que siguin aquests els que s’ho creguin, s’empassin l’ham i també votin Laporta pensant que el bon president, en la seva infinita generositat, no s’oblida de ningú, ni tan sols dels seus sempre enfadats i aïllats culers del Palau.
