El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei de reforma del Codi Penal que busca augmentar el càstig a la multireincidència amb el suport del PSOE, el PP, Vox i Junts. La iniciativa, impulsada per la formació postconvergent, ha sumat 302 vots a favor, 36 vots en contra de les files de Sumar i Podem i l’abstenció d’ERC, que ha pactat amb el Govern espanyol portar més jutges a Catalunya per agilitzar la tasca als tribunals.
Durant el debat de la proposta, la diputada de Junts Marta Madrenas ha destacat que la iniciativa és “necessària i equilibrada” i que aporta respostes a les necessitats dels alcaldes, i ha defensat que l’objectiu de la llei és atacar “la impunitat” i trencar “una dinàmica que cronificava el delicte”.
Per part del PSOE, el diputat Francisco Aranda ha apuntat que el fenomen de la multireincidència s’ha notat amb “especial incidència” a Catalunya i ha celebrat que el PP s’hagi sumat a la proposta. Segons els socialistes, la mesura permet encarar el tema de la multireincidència des de l’òptica d’un govern d’esquerres, sense caure en “discursos racistes” ni en el punitivisme penal.
Des de les files del PP, la vicesecretària Cuca Gamarra ha expressat el suport a la llei assegurant que posarà “punt final a la impunitat” i ha reivindicat els canvis que els populars han introduït a la norma per fer-la “tècnicament més eficaç”. “Hem identificat el nucli del problema i, entre tots, hem fet que els delictes lleus computin adequadament com a antecedents”, ha argumentat.
En el cas de Vox, que també ha donat suport a la proposta, el diputat Juan José Aizcorbe ha dit que la reforma penal és “necessària”, però no “suficient”. “Benvinguts a una proposició que té poc a veure amb la raquítica inicial (…) i que s’aproxima tímidament, encara que els incomodi a tots reconèixer-ho, al que Vox ve reclamant des de fa anys”, ha afirmat.
Per la seva banda, Sumar i Podem s’han oposat frontalment a la iniciativa. El diputat de Sumar Enrique Santiago ha advertit que l’acord converteix “en llei el discurs demagògic de Vox, Se Acabó La Fiesta (SALF) i Aliança Catalana”, i ha subratllat que “no pot ser que forces democràtiques acabin impulsant la ultradreta”.
Pel que fa a Podem, la formació ha denunciat el contingut i el to d’una llei que consideren que vol castigar “robagallines” mentre manté la impunitat per als grans delinqüents i corruptes.
Acord entre ERC i el Govern espanyol
ERC ha decidit abstenir-se després d’haver arribat a un acord amb el Govern espanyol per reforçar la plantilla de jutges destinats a Catalunya i acostar la ràtio de magistrats per habitant a la mitjana europea. Encara que la formació que presideix Oriol Junqueras ha mostrat obertament la seva distància amb la proposta, el portaveu Gabriel Rufián ha anunciat que s’abstindrien en la votació exercint un rol “d’esquerra responsable”, malgrat que no comparteixen el “tuf racista” de la iniciativa.
“No podem comprar-li el relat a la dreta i a la ultradreta, però el problema existeix”, ha afirmat Rufián en una entrevista a TV3. L’acord amb l’executiu espanyol preveu 90 noves places el 2026 via decret i 90 places addicionals el 2027, que són les acordades amb els republicans. En total, es crearan 180 noves places en dos anys, cosa que elevarà la xifra de 870 a 1.050 jutges a Catalunya.
L’objectiu d’aquest increment de la plantilla judicial és garantir l’efectivitat real de la nova regulació sobre la multireincidència. “Entenem que el problema existeix i que hi ha gent que el seu modus vivendi és delinquir, no perquè vulguin, sinó per circumstàncies personals. Diguem que la solució punitiva, si no hi poses més mitjans, és fum. Pujar penes no serveix de res”, ha declarat el portaveu d’ERC.
Durant el debat a la cambra baixa, la diputada d’ERC Pilar Vallugera ha assenyalat que el tema de la reiteració delictiva és “realment complicat” i ha recordat que les xifres indiquen que a Catalunya hi ha un descens de la delinqüència. “Com a membre del partit amb més presència municipalista al país, estem al servei de la nostra gent”, ha argumentat.
La reforma aprovada
El nucli de la reforma afecta els delictes de furt. La modificació de l’article 234 del Codi Penal estableix que, si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un d’ells és delicte lleu, el furt de menys de 400 euros podrà comportar una pena de presó d’un a tres anys i deixarà de sancionar-se només amb multa.
També es reforma l’article 235 per introduir nous supòsits agreujats. Entre aquests, es crea un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics susceptibles de contenir dades personals. Igualment, s’estableix que el furt serà agreujat si l’autor ha estat condemnat almenys tres vegades per delictes menys greus o greus del mateix títol del Codi Penal i de la mateixa naturalesa.
A més, es redefineix tècnicament el concepte de reincidència (article 22) i s’ajusten les regles de determinació i suspensió de penes (articles 66 i 80) per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats. La norma també estableix que les condemnes fermes dictades en altres Estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.
