Un dels testimonis del judici a l’Audiència Nacional contra la família Pujol Ferrusola i diversos empresaris ha assegurat aquest dimecres que ell i la seva dona van tancar el compte bancari que tenien a Andorra perquè els gestors del banc feien “coses estranyes” i “tripijocs”.
L’empresari ha explicat que quan demanava veure el saldo del compte, de forma presencial, li ensenyaven, sense donar-li, alguns papers “precaris”. Per tot això, el va tancar fa uns 30 anys.
Aquest empresari havia estat soci de Jordi Pujol Ferrusola en alguns negocis, però ha dit que no tenia “sentit” un ingrés de 2 milions de pessetes d’un compte de Pujol Ferrusola al seu.
Com en els dos primers dies de la setmana, la sessió ha estat plena de testimonis que tenien comptes a Andorra, però desconeixien haver rebut importants transferències, en pessetes, de part de comptes de Pujol Ferrusola.
A més, els increments de saldo mai se’ls va comunicar. Altres testimonis que van tenir relacions comercials amb Pujol Ferrusola han justificat la legalitat de les transaccions econòmiques.
Préstec a la Banca Reig
Un dels empresaris interrogats sí que ha admès que el primogènit de l’expresident de la Generalitat li va recomanar que demanés un préstec a la Banca Reig, ja que els bancs espanyols no li deixaven diners.
Tenia diversos restaurants a la Cerdanya i la família Reig eren clients habituals i amics. L’empresari i el banc van signar el préstec de 50 milions de pessetes en una notaria de l’avinguda Diagonal de Barcelona amb la garantia de les accions dels seus restaurants, i els va cobrar amb un xec.
No obstant, ha assegurat que desconeixia que Jordi Pujol Ferrusola tenia un pacte privat amb el gestor de la Banca Reig, Josep Maria Pallerola, pel qual en realitat el préstec el concedia el fill gran de l’expresident. Tampoc ha sabut concretar com és que d’un deute total de 105 milions de pessetes, segons la Fiscalia, només va pagar-ne sis. Ha admès que es va retardar en alguns pagaments, però finalment va liquidar el préstec.
Més testimonis
L’amo d’una botiga d’alimentació al Mercat de les Corts de Barcelona ha reconegut que tenia un compte a Andorra i el gestionava Pallerola, però ell no coneixia ni a Pujol Ferrusola ni a Mercè Gironès.
També ha testificat l’esposa de l‘expilot de cotxes Salvador Servià, qui va presidir el consorci del Circuit de Catalunya a Montmeló i va estar vinculat a CDC. Ha assegurat que desconeixia que el seu marit tingués un compte a Andorra, que a més va rebre una transferència de Pujol Ferrusola de 22 milions de pessetes el 2001, com consta a la causa. Sí que ha admès que coneixia a Jordi Pujol Ferrusola de les curses de cotxes en les que participava el seu marit i el seu fill, Oriol Servià, i va ser elegit senador.
Un dels empresaris que ha declarat ha estat l’exdirector general del grup constructor Arnó. La Fiscalia sospita que aquest grup va finançar irregularment CDC a canvi d’adjudicacions d’obres públiques.
En concret, sospita d’una línia de crèdit que Fibanc va concedir a l’empresa audiovisual Hispart que primer va pagar CDC i després Arnó. L’empresari ha explicat que Arnó era client d’Hispart, ja que el grup audiovisual li muntava els esdeveniments de col·locació de primeres pedres o inauguració d’obres públiques.
També li va llogar grups electrògens per a trituradores de balast i li va logotipar els camions. En tot cas, ha dit que Arnó va pagar les factures a Hispart, però desconeix si ho va fer a través d’una línia de crèdit d’Hispart.
L’advocat de l’Estat ha preguntat a aquest testimoni per uns vincles amb Jordi Pujol Ferrusola. L’empresari ha explicat que el 2009, en el marc de l’anomenat Pla Zapatero per adjudicar obres públiques i reduir l’atur, la constructora es va presentar a la licitació de 25 obres de l’Ajuntament de Madrid. No tenien prou infraestructura allà i algú li va presentar Pujol Ferrusola perquè gestionés la contractació de treballadors amb atur de llarga durada si obtenien alguna adjudicació.
Com que no van guanyar cap dels concursos públics, no li van pagar res a Pujol Ferrusola i es va acabar la relació. També ha negat que el primogènit intervingués en l’adjudicació de la construcció d’una escola bressol a la ciutat de Barcelona.
El primer en declarar ha estat un empresari de banca de Galícia que va signar a Ourense una pòlissa de préstec de 100.000 dòlars per a l’empresa de Pujol Ferrusola Active Translation l’any 2011 per ordre d’una delegació del seu banc a Mèxic. Ha dit que no era gaire habitual que ell fes aquestes operacions, però algun cop li havien ordenat des de Mèxic i ho havia fet sense conèixer els detalls de l’operació.
Cobraments
Les acusacions també han preguntat a un testimoni per uns cobraments que va fer l’empresa de Pujol Ferrusola i Gironès des de les Illes Caiman entre el 2002 i el 2007. El responsable de la banca personal del BBVA a Catalunya ha testificat que Pujol Ferrusola i Mercè Gironès eren clients seus, però ell només va veure algun cop a Gironès, no pas al fill de l’expresident.
Ha explicat que el BBVA va emetre unes opcions preferents a través d’una filial seva a les Caiman el 2002. El banc va pagar dos reemborsaments parcials i la liquidació final al cap de cinc anys a comptes bancaris espanyols, ha remarcat. També ha assegurat que l’origen dels diners dels clients i l’emissió de les preferents estaven supervisats pel banc i la CNMV.
L’últim en declarar ha estat el banquer i financer Carles Tusquets, president de Fibanc i Mediolanum. Ha explicat que ell personalment va invertir en un fons inversor de JP Morgan amb seu a Suïssa. Tusquets coneixia bona part de la família Pujol Ferrusola, però ha negat que la inversió fos conjunta amb Jordi Pujol Ferrusola. Així, ha assegurat que la Udef de la Policia Nacional va cometre un “error” en vincular les inversions de tots dos en aquest fons. Així, ha explicat que els comptes de cada inversor són separats i independents, encara que acabin invertint en el mateix fons.
De fet, Tusquets ha assegurat que ell mai va gestionar fons de Jordi Pujol Ferrusola, però sí que va posar en contacte el primogènit de l’expresident amb el fons inversor.
També li han preguntat sobre una inversió immobiliària fallida al port d’Eivissa juntament amb un altre dels acusats, Alejandro Guerrero. Ha assegurat que la inversió era totalment privada i la promoció va fer concurs de creditors.
