La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’han posicionat a favor que el Tribunal Constitucional avali l’amnistia a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i declari vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva.
Els escrits d’al·legacions sobre el recurs interposat per la defensa de Puigdemont al Constitucional consideren “irraonable” i “arbitrària” la interpretació de la llei en què es basa el Tribunal Suprem per rebutjar l’aplicació de la mesura de gràcia pel que fa al delicte de malversació.
En aquest sentit, el fiscal i l’advocat de l’Estat argumenten que la llei d’amnistia busca, precisament, perdonar els delictes relacionats amb el procés, excloent-ne només els casos d’enriquiment personal, sobre el qual al·leguen que no hi ha evidència que Puigdemont el cometés. A més, indiquen que la interpretació del Suprem contradiu el sentit i la finalitat de la llei.
Si el Constitucional s’alineés amb aquest criteri, Puigdemont estaria més a prop de tornar a Catalunya sense haver d’afrontar cap causa pendent. No obstant això, l’empara hauria de ser concretada pel Tribunal Suprem, a qui correspon aplicar l’amnistia al cas concret.
L’argument del Suprem
El Suprem ha destacat que, en el tràmit parlamentari final, el Congrés va introduir una modificació a la llei d’amnistia i va disposar la seva inaplicació al delicte de malversació “quan s’hagués actuat amb un propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial“.
“Un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”, va argumentar la sala d’apel·lació.
Així doncs, Puigdemont i els altres investigats, a parer del Suprem, “es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”.
La rèplica de la Fiscalia i l’Advocacia
Segons l’advocat de l’Estat, tot i això, l'”única interpretació raonable” de la llei d’amnistia és que “aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català sigui, precisament, el que la llei vol amnistiar”. “Aquest és el sentit que sorgeix de la lletra de la norma, excloent-ne només els casos en què en el curs del mateix haurien pogut produir-se desviacions cap a supòsits de corrupció personal”, assenyala.
D’una manera més contundent encara, el fiscal indica que el criteri del Tribunal Suprem “no pot de cap manera qualificar-se de raonable, en el sentit de coherent amb la norma que li serveix de fonament i les finalitats que justifiquen la institució”.
