La CGT, el Sindicat Ferroviari i Alternativa Ferroviària han rebutjat l’acord firmat entre el Ministeri de Transports i els sindicats majoritaris Semaf, UGT i CCCO i han decidit mantenir la vaga ferroviària. Durant una protesta a les portes de l’estació de Sants aquest dimarts, els sindicats minoritaris han apuntat que el pacte “és paper mullat” i han lamentat que no els hagin convocat a les reunions amb Transports, unes negociacions que han durat cinc dies.
En aquest sentit, tant la CGT com el Sindicat Ferroviari i Alternativa Ferroviària han criticat que el ministre de Transports, Óscar Puente, els hagi “menyspreat totalment” negociant sense comptar amb ells, encara que representen el 20% dels treballadors d’Adif i Renfe, i han demanat una mica de “respecte”. Pel que fa a l’acord, Miguel Huélamo, representant de la secció ferroviària de la CGT, ha considerat que l’augment de personal anunciat no és suficient per actuar en cas d’emergència. “Amb el pacte que han firmat, s’han oblidat de la gent que ha de viatjar en aquell tren”, ha dit en una atenció als mitjans.
De fet, en un comunicat, la CGT assegura que els acords anunciats “no suposen un canvi real del model ferroviari i tornen a deixar fora a una part important del sector i de les seves plantilles”. A parer del sindicat anarcosindicalista, les mesures pactades són “un nou pegat destinat a desactivar el conflicte sense abordar les causes que han dut el sector a la situació actual”.
“Després de setmanes de mobilització i amb un sector al límit, no és acceptable tancar en fals un conflicte d’aquesta magnitud amb acords precipitats que no afronten els problemes de fons“, assenyala la CGT, que defensa que “mantenir la vaga és defensar el futur del ferrocarril i la seguretat dels qui hi treballen dels qui l’utilitzen cada dia”.
En la mateixa línia, el portaveu del Sindicat Ferroviari, Juan Rodríguez, ha apuntat que l’acord no “concreta cap mesura per posar fi a la situació” actual d’inseguretat que els treballadors estan denunciant i ha considerat que és un pacte “ple de bones intencions”, però sense concrecions. Des d’Alternativa Ferroviària, han lamentat que s’hagi arribat a aquest moment tan “lamentable” perquè els responsables de les empreses ferroviàries s’adonin de l’estat actual de la infraestructura: “Per desgràcia han hagut de morir persones, companys, no només maquinistes”, ha recordat.
El pacte dels sindicats majoritaris
Concretament, segons ha informat CCOO en un comunicat, el pacte que han assolit els sindicats majoritaris i el Ministeri de Transports contempla la creació de grups de treball estables coordinats per l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) i amb la participació de les organitzacions sindicals, Adif i les empreses ferroviàries per impulsar modificacions i avançar cap a un sistema ferroviari més segur, modern i homogeni.
També es preveuen millores estructurals al sistema ferroviari, com la implantació d’una norma comuna de cultura justa a tot el sector, garantint que la comunicació de riscos no comporti represàlies ni sancions disciplinàries, i l’aplicació homogènia de la normativa laboral a totes les persones que fan les mateixes funcions, amb independència de l’empresa ferroviària.
De la mateixa manera, es contempla una major inversió en manteniment i mitjans materials: un increment del 15% del pressupost de manteniment previst per a 2026 i un augment del 20% en els anys posteriors fins al 2030, així com la incorporació de fins a 300 vehicles de carretera per a manteniment i la renovació del parc de vehicles de via.
També s’ha acordat reforçar l’ocupació al sector, amb 2.400 places addicionals a Adif fins a 2030, 1.200 contractacions addicionals al Grup Renfe i 50 noves places a l’AESF, amb reorganització interna per reforçar la supervisió del sistema. Un altre de les mesures pactades és la internalització del manteniment dels nous trens de Rodalies, Mitjana Distància i Alta Velocitat, així com l’impuls de campanyes específiques de revisió i millora dels sistemes de climatització dels trens de Renfe.
Segons la CGT, però, hi ha greus “mancances”, com ara que “no s’aborden els problemes de les empreses privades del sector, on persisteixen la precarietat, la sobrecàrrega de treball i la falta de mitjans”, i que “tampoc s’estableix una dotació mínima obligatòria de personal a bord dels trens, una qüestió bàsica de seguretat”.
El sindicat també assenyala que “no existeixen compromisos clars sobre la internalització de càrregues de treball ni sobre la destinació dels fons destinats al manteniment de la infraestructura, ni es fixa un model unificat d’actuació davant d’evacuacions, descarrilaments o transbords, fet que deixa les plantilles exposades i sense protocols comuns”.
