Site icon El Triangle

El TJUE anul·la la decisió de l’Eurocambra d’aixecar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí

Comín, Puigdemont i Ponsatí al Parlament Europeu

Puigdemont, Ponsatí i Comín al Parlament Europeu

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest dijous la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat europarlamentària a l’expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí el març del 2021, quan eren eurodiputats de Junts. D’aquesta manera, el tribunal dona la raó als tres independentistes i considera que l’aixecament de la seva immunitat es va dur a terme sense “l’exigència d’imparcialitat”.

Concretament, el TJUE assenyala que el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, podria percebre’s com a no imparcial, ja que era un parlamentari del grup Conservadors i Reformistes (ECR), el mateix que Vox, partit que va personar-se com a acusació en la causa contra els independentistes pel referèndum de l’1-O. Per això, l’alt tribunal europeu tomba la decisió de l’advocat generalMaciej Szpunar, qui el setembre passat va avalar la que l’Eurocambra retirés la protecció parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí a petició del Tribunal Suprem, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència.

Llavors, Szpunar va considerar que, pel que fa a Puigdemont i Ponsatí, s’havia de sobreseure el cas perquè ja no eren eurodiputats, mentre que en relació amb Comín, va optar per desestimar la seva petició. Els jutges, en canvi, han rebutjat ara el criteri de l’advocat general, el qual no era vinculant tot i que la majoria de les sentències del TJUE acostumen a seguir la línia adoptada per l’advocat general, motiu pel qual la decisió d’aquest dijous és poc habitual.

A efectes pràctics, la decisió del tribunal de Luxemburg té poc recorregut perquè els demandants ja no són eurodiputats. Pel que fa a Comín, escollit membre de l’Eurocambra en les últimes eleccions europees del 2024, no ha pogut ocupar l’escó perquè el seu nom no es va incloure “a la llista de candidats electes a Espanya notificada” al Parlament Europeu, en no viatjar a Madrid a acatar la Constitució.

Antecedents

El cas es remunta al 2020, quan el Suprem va demanar a l’Eurocambra aixecar la immunitat als tres independentistes en el marc d’un tercer intent per extradir-los. Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer al Tribunal General de la UE (TGUE) -el tribunal de primera instància de la UE- per impugnar l’aixecament de la immunitat aprovat pel Parlament Europeu, assegurant que el Suprem no era competent per emetre el suplicatori i que l’Eurocambra no va gestionar de forma “imparcial” el seu cas. El TGUE, però, va avalar l’aixecament de la immunitat i va descartar la manca d’imparcialitat dels eurodiputats que van gestionar el suplicatori.

El Tribunal General va cometre un error en declarar que el ponent designat per instruir els suplicatoris de suspensió de la immunitat dels eurodiputats en qüestió formés part del mateix grup polític que els membres de Vox, que va promoure el procés penal d’aquests eurodiputats, era irrellevant a l’hora de percebre la imparcialitat del ponent en qüestió”, assenyala el TJUE, que també avisa que el TGUE “va passar per alt un element especialment pertinent” per a l’exigència d’imparcialitat: “El 6 de març de 2019, la persona que seria posteriorment designada ponent va organitzar un acte que comptava amb la intervenció del secretari general de Vox sobre el tema Catalunya és Espanya. Aleshores, Vox ja havia entaulat el procés penal en qüestió”, ha detallat el tribunal.

“Per tant, l’organització d’aquest acte era indicativa no només del suport a les idees polítiques del partit en qüestió sobre la situació a Catalunya, sinó també d’una posició favorable al processament dels eurodiputats”, ha sentenciat. D’aquesta manera, el TJUE ha decidit anul·lar les tres decisions de l’Eurocambra que van retirar la protecció als independentistes el 2021 i que es van adoptar a partir d’informes que l’alt tribunal considera que s’haurien d’haver declarat “nuls” perquè la designació del ponent “era contrària a l’exigència d’imparcialitat”.

Exit mobile version
Aneu a la barra d'eines