La Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències de recerca per diversos delictes, entre ells d’odi, a l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament el passat 17 de desembre de l’antic institut B9 d’aquesta localitat, que va deixar al carrer a al voltant de 400 migrants.
El passat 24 de desembre, l’eurodiputat de Comuns Jaume Asens va presentar una denúncia penal davant la unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia contra Albiol per quatre possibles delictes relacionats amb el macrodesallotjament de l’antic institut B9, en el qual vivien, en la seva majoria, migrants subsaharians.
Per la seva part, l’Ajuntament de Badalona ha qualificat de “despropòsit” la denúncia presentada pels Comuns. Fonts municipals han considerat que “és un intent més de fer servir la justícia com un mecanisme en favor dels seus interessos, pervertint-la i acudint a ella de forma contínua sense fonamentació ni tècnica ni jurídica”.
Així, des del govern local s’ha defensat que l’actuació municipal va complir de forma “escrupolosa” amb la resolució judicial que autoritzava el desallotjament. També ha remarcat que s’ha treballat de manera coordinada amb els serveis socials en tot moment.
La denúncia sostenia que Albiol havia pogut cometre els delictes de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte d’odi, delicte de desobediència a l’autoritat judicial i de prevaricació administrativa. Després de la denúncia presentada per aquest partit polític, la Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències de recerca, segons han informat Efe fonts del Ministeri públic.
En el seu escrit a la Fiscalia, Asens al·legava que la resolució judicial que va donar lloc al desallotjament condicionava el mateix al fet que es “garantís una alternativa residencial a les persones afectades conforme al protocol municipal de les persones sense sostre”, de manera que el primer quedava “expressament condicionat” al segon.
Malgrat això, indicava la denúncia, Albiol va dir en reiterades ocasions que el consistori “no anava a oferir allotjament ni recursos residencials” i, així, “va persistir en una actuació contrària al mandat judicial”, sosté Asens en el seu escrit. L’eurodiputat, que és advocat, va denunciar, a més, la “tolerància institucional” de l’Ajuntament de Badalona amb els “episodis de bloqueig i pressió veïnal” que va impedir que els migrants desallotjats poguessin dormir en els recursos habitacions proporcionats per entitats socials.
Aclariments
L’obertura d’aquestes diligències de recerca se sumen a un altre procediment judicial, ja que el mes de desembre passat la Fiscalia va demanar al jutjat que va autoritzar el desallotjament que instés l’Ajuntament de Badalona a aclarir de manera urgent si havia ofert la “atenció adequada” i una alternativa residencial als migrants desallotjats, com ordenava el mandat judicial.
La Fiscalia va plantejar aquesta petició davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona que va autoritzar el desallotjament, requerint de manera urgent a l’Ajuntament de Badalona perquè lliurés un informe sobre les incidències produïdes durant el desnonament i de quin mode s’estava donant compliment al mandat del jutjat perquè els serveis socials prestessin la “atenció adequada” a les persones sense sostre desallotjades.
