Andorra incompleix la majoria dels estàndards laborals avaluats pel Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa, segons l’últim informe sobre l’aplicació de la Carta Social Europea. Dels set àmbits analitzats, el Principat només obté una valoració positiva en matèria d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes, mentre que suspèn en els altres sis, principalment per la persistència de la bretxa salarial, les mancances en llibertat sindical i la protecció insuficient en determinats sectors professionals.
Un dels punts més crítics de l’informe és el diferencial salarial entre homes i dones, que el Comitè considera encara excessiu. En relació amb l’article 4.3 de la Carta, els experts conclouen que “no s’han fet progressos mesurables en la reducció de la bretxa salarial”. Les dades aportades indiquen que, l’any 2023, el salari mitjà mensual dels homes se situava en 2.716,4 euros, mentre que el de les dones era de 2.189,4 euros, una diferència de 527 euros. Tot i que l’escletxa s’ha reduït respecte del 2022, quan era de 675 euros, el Comitè considera que l’evolució és insuficient.
L’informe també alerta d’una “insuficiència de mesures per fomentar o reforçar la llibertat d’associació dels treballadors”, especialment en sectors amb una baixa implantació sindical o de nova creació, com l’economia digital. Tot i reconèixer els avenços legislatius dels darrers anys, com la introducció dels comitès d’empresa o els procediments per elegir representants dels treballadors, els experts constaten que “malgrat aquest progrés, l’activitat sindical continua sent limitada”. En aquest sentit, assenyalen que només en unes eleccions a òrgans de representació hi va haver candidats vinculats a un sindicat i que la majoria d’organitzacions existents tenen una presència mínima al sector privat.
Un altre dels incompliments destacats fa referència a la protecció dels treballadors del sector sanitari i dels serveis socials. El Comitè denuncia que aquests col·lectius estan exposats de manera recurrent a jornades molt prolongades, que poden superar les 16 hores diàries o les 60 setmanals, i fins i tot arribar a les 72 hores, “no només en circumstàncies excepcionals”. A més, critica que el Govern no hagi aportat informació clara sobre les garanties existents per permetre aquestes situacions, tal com exigeix la Carta.
Pel que fa a les noves formes de treball, l’informe assenyala una cobertura normativa insuficient, especialment en matèria de salut i seguretat laboral. Aquesta manca afecta tant el teletreball com l’economia de plataforma, el treball domèstic i els treballadors autònoms. En aquest darrer àmbit, els experts remarquen que Inspecció de Treball “no té competència per actuar” i que no s’ha informat de cap mesura alternativa per protegir aquests col·lectius, ni tampoc de polítiques específiques per prevenir els riscos psicosocials associats a aquestes activitats.
L’únic aspecte en què Andorra obté una valoració de conformitat és el que correspon a l’article 20 de la Carta Social Europea, relatiu a la igualtat d’oportunitats i de tracte. El Comitè reconeix els avenços en la participació femenina al mercat laboral, l’augment sostingut de dones en càrrecs de responsabilitat —especialment dins l’administració pública i l’àmbit judicial— i la implantació de mecanismes legals per millorar la transparència salarial i la classificació professional. També es valora positivament el projecte de llei d’igualtat que es troba actualment en tràmit parlamentari i que preveu l’equiparació progressiva de les baixes de maternitat i paternitat.
Davant les conclusions de l’informe, el Govern d’Andorra ha volgut rebaixar-ne l’impacte i ha subratllat que les observacions del Comitè “no constitueixen sancions ni constats d’il·legalitat, sinó que responen al compliment d’estàndards europeus exigents”. L’executiu defensa que el document s’assumeix “com un full de ruta constructiu per seguir avançant en el desplegament dels drets laborals” i recorda que algunes de les mancances detectades ja s’han començat a abordar amb posterioritat a l’avaluació. Entre aquestes mesures, destaca la modificació de la Llei de relacions laborals, pactada amb sindicats i patronal i actualment a tràmit parlamentari, així com el reforç, durant el darrer any, de la recollida de dades sobre la bretxa salarial i del registre dels plans d’igualtat a les empreses.
