El passat mes de juny es va constituir la Fundació Contexto y Acción com a resultat de la col·laboració entre la revista Contexto (CTXT) i l’associació Acció contra l’Odi. Entre els seus objectius hi ha “la defensa dels drets humans i, en especial, el dret a la informació, a la igualtat de tracte i no discriminació i la llibertat d’expressió” i “promoure una esfera mediàtica més sana que protegeixi el dret constitucional de la ciutadania a rebre una informació veraç i ajudi la societat a lluitar contra els rumors falsos i el pseudoperiodisme corrupte”.
És, no cal dir-ho, una iniciativa imprescindible tal i com estan les coses avui al món de la política i la comunicació. Els poderosos del planeta, als Estats Units i arreu, volen imposar els seus interessos, que van en direcció contrària als de la majoria de la gent, a base de comprar mitjans de comunicació i inocular l’odi a la societat. Qualsevol argument és bo per dividir la ciutadania, enfrontar-la i aprofitar-ho per treure’n el màxim benefici en forma de poder i de diners. La mentida i l’odi són els seus cavalls de Troia per vendre el seu producte.
L’exemple màxim del seu èxit és el dèspota, cregut i superb que han col·locat a la presidència dels Estats Units. A cada país té els seus imitadors. A Catalunya i Espanya també, clar. Vox i el Partit Popular i les branques que tenen associades són els nostres trumpistes. Molts d’ells salivegen veient les accions dels energúmens de l’ICE als Estats Units. Callen quan un d’aquests desalmats mata una dona de tres trets al cap perquè es volia allunyar amb el seu cotxe o arrenca un nen dels braços de la seva mare per endur-se-la detinguda perquè no té l’accent ianqui adequat.
Vam veure l’alcalde de Badalona deixar tirades centenars de persones al carrer, malgrat la pluja i el fred, perquè s’havien instal·lat en un institut abandonat. Aquest senyor és del PP, el mateix partit que pacta on calgui amb els ultradretans de Vox que escampen l’odi allà on posen els peus i defensen la “remigració” de tots els que han vingut a casa nostra fugint de la pobresa, la gana o la violència.
PP i Vox paguen mitjans de comunicació que difonen l’odi a cabassos. Financen les accions d’assetjament, insults i amenaces que practiquen personatges com Vito Quiles o Bertrand Ndongo, que fan veure que són periodistes de dos pseudomitjans: Estado de Alarma TV i Periodista Digital.
Quiles s’abraça a Isabel Díaz Ayuso i el reben a les trobades de les joventuts del PP amb crits de “Pedro Sánchez, hijo de puta”. La seva última acció ha estat assetjar la comunicadora Sara Santaolalla a la sortida d’una intervenció seva a TVE, perseguir-la en cotxe fins a casa seva i molestar-la a la porta del seu domicili. Santaolalla l’ha denunciat.
Cal deixar-ho aquí? No. Cal escoltar Jorge Drexler i apuntar-se a la guerrilla de la concòrdia que proposa en la cançó on recorda que “el odio es el lazarillo de los cobardes”. Cal apuntar-se a aquesta guerrilla i a ajudar en el que calgui i puguem a la Fundació Contexto y Acción.
No tenim els diners que ells tenen, ni creiem en les respostes violentes o de sumar odi a l’odi, però no podem posar l’altra galta. Ens han declarat la guerra. La guanyarem amb paraules, propostes, tenacitat, esperança i confiança en què el bé i la bondat predominaran sobre el mal, la covardia i la injustícia.
