Julio Salinas ha estat un dels pocs exjugadors del FC Barcelona que ha sortit públicament a criticar la modificació dels escuts del Barça i del Reial Madrid durant la final de la Supercopa disputada a l’Aràbia Saudita. L’alteració, que elimina elements simbòlics com la Creu de Sant Jordi de l’escut blaugrana o la corona del Madrid, ha generat indignació entre aficionats i sectors del barcelonisme, però no ha trobat una resposta igualment contundent en l’entorn institucional o mediàtic del club.
Salinas ha qualificat la decisió d’inacceptable i ha recordat que l’escut no és un element decoratiu ni accessori, sinó el resum visual de la història, la identitat i els valors d’un club. Segons el seu criteri, adaptar símbols per motius culturals, religiosos o comercials pot semblar una solució pragmàtica, però en realitat suposa creuar una línia vermella: la de renunciar a allò que defineix una entitat centenària a canvi de no incomodar el mercat amfitrió.
La polèmica s’ha accentuat perquè la modificació no afecta un detall menor, sinó un símbol fundacional com la creu, present a l’escut del Barça des dels seus orígens. Per a Salinas, acceptar aquesta retallada simbòlica obre la porta a futures concessions i consolida la idea que, en determinats contextos, la identitat del club és negociable.
Mentre la Supercopa s’ha consolidat com un producte exportable i altament rendible, el debat que ha encès posa en evidència una tensió cada cop més recurrent: fins on pot arribar la internacionalització del futbol sense desfigurar l’essència dels clubs. En aquest escenari, la veu de Salinas ha destacat precisament perquè no ha buscat l’equidistància ni l’excusa, sinó una defensa directa d’un principi que molts aficionats consideren irrenunciable.
