Junts per Catalunya (JxCat) no donarà ni aigua als seus enemics: ERC i el Govern espanyol. La cimera de Pedro Sánchez amb Oriol Junqueras d’aquest 8 de gener va actuar com una bomba de rellotgeria a la seu dels juntaires, que ja tenien l’ordre de boicotejar l’acord de finançament de totes les maneres possibles. “Ja sabíem per endavant el que diria Junts, fos quin fos el resultat de la reunió. Junts està instal·lada en la lògica del no a tot”, asseguren a EL TRIANGLE fonts d’ERC.
Així, el que hauria d’haver estat un front català sobiranista davant les ofertes del Govern socialista s’ha convertit en una nova trinxera partidista que engrandeix la bretxa i la divisió de l’independentisme. La formació que lidera Carles Puigdemont té només una missió política a curt termini: desvirtuar i dinamitar l’acord, desnaturalitzant-lo.
El portaveu del partit, Josep Rius, va assegurar després de la trobada que “no estem davant d’un canvi de model de finançament, sinó que es perpetua el model actual que no resol el dèficit fiscal que pateix Catalunya”. En un vídeo, Junts pregunta: “On és el concert econòmic que es va pactar per investir Salvador Illa?”.
Des d’ERC acusen Junts de mentir. En l’acord signat entre ERC i PSC per a la investidura d’Illa no hi figurava cap esment al concert econòmic del qual parlen els juntaires. Sí que es recollia, en canvi, “impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basat en la relació bilateral amb l’Estat i la recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos, amb l’objectiu de dotar les institucions catalanes dels recursos necessaris per fer front a les necessitats de la Catalunya dels 8 milions d’habitants”.
El document parla d’un finançament “basat en una relació bilateral amb l’Estat i un increment substancial de la capacitat normativa i de la capacitat de gestió que garanteixi la suficiència financera i la sobirania fiscal de la Generalitat”. Reclama la recaptació de tots els impostos a Catalunya i una “aportació catalana a les finances de l’Estat” que integra “l’aportació pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i l’aportació a la solidaritat”. És a dir, “sense nomenar-ho, s’al·ludeix a la ‘quota catalana’, l’alter ego de la ‘quota basca’”, diuen els postconvergents.
En altres paraules, per a Junts, aquesta oferta és la del concert econòmic. Per als republicans, és un finançament singular, diferent de la resta de les comunitats. Per als crítics, fins i tot d’ERC, és paper mullat. “Per a un finançament tal com es descriu caldrà aprovar una nova LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), però per a això es necessita una majoria qualificada, pel fet de ser una llei orgànica. Però aquesta majoria qualificada no es dona a les institucions, i per això no hi haurà reforma”, adverteixen des de les files de Junts.
Des del partit postconvergent es critica la cimera Sánchez-Junqueras dient que va ser “una escenificació, un teatre”. I recorden que, més enllà del pacte formal, Marta Rovira va defensar la llum verda a Illa “a canvi d’haver dit sí a la Hisenda catalana, a recaptar el 100% dels impostos, a començar a recaptar l’IRPF, a desplegar la Hisenda durant el 2025 i a recaptar el primer exercici de l’IRPF el 2026”.
El vicepresident de Junts Antoni Castellà, en una al·locució carregada de trampes dialèctiques, adverteix, en aquest sentit, que “Catalunya no tindrà cap singularitat específica. Catalunya es manté en el règim comú, es manté en el cafè per a tothom. He preguntat si, com a mínim, hi haurà algun diferencial amb el cost de la vida. El cost de la vida a Catalunya és més elevat. La resposta és: ‘Ho hem intentat, però no hi haurà diferencial del cost de la vida’. He preguntat seguidament si en aquest increment, molt prudent, d’un 5% de l’IRPF i d’un 5% de l’IVA, almenys en aquest 5% tindrem la capacitat normativa. La resposta és: ‘Ho estem intentant, però de moment, no’. I de l’ordinalitat, que diuen que està garantida, la ministra Montero va dir que depèn de cada comunitat. Finalment, la pregunta explícita al Govern va ser: ‘Tenim garantida, d’alguna manera, l’ordinalitat pels pròxims anys? Sortirà al text de la llei?’. La resposta és ‘no’”.
Antoni Castellà juga amb qüestions diferents, barrejant conscientment conceptes per incloure els que podrien ser positius en el sac dels greuges i dels negatius: “Definitivament, tenim calculat si en aquest model reduïm, ni que sigui mínimament, el dèficit fiscal, és a dir, recuperen mínimament aquests diners que els catalans paguem i que no retornen? “No. Només tenim la part proporcional del que posa més l’Estat’. Això és inacceptable. No vàrem fer un 9-N, no vàrem fer un Primer d’Octubre per arribar aquí. És el moment històric del concert econòmic. Des de Junts, ho defensarem”.
En definitiva, la trampa política és situar Junts ara com els únics partidaris d’un concert econòmic a l’estil del basc, sabent que és impossible, perquè la legislació no ho permet. És oposar qüestions àuliques als assoliments materials aconseguits per ERC. Que, sigui dit de passada, és una figura recurrent en la política tant espanyola com catalana.
El portaveu parlamentari de Junts, Salvador Vergés, ha carregat contra la consellera d’Economia, Alícia Romero, perquè aquesta “critica Junts per ‘demanar la lluna’ amb el nou finançament. Doncs el que demanem i pel que lluitem és per la independència; mentrestant, per apropar-nos-hi, reclamem el concert econòmic (la lluna dels bascos), els diners que són nostres, per poder tenir els serveis i les infraestructures que ens mereixem. Així tindrà clar ja el nostre calendari lunar”. És el clar exemple que Vergés no coneix les normes legals que regeixen el marc polític, però sí que coneix a la perfecció les consignes del seu partit.
Allunyat d’aquestes consideracions, Oriol Junqueras, després de la reunió a la Moncloa, va posar l’accent en el fet que s’han establert les primeres bases d’un nou finançament, amb el principi d’ordinalitat aprovat, cosa que contradiu les afirmacions d’Antoni Castellà. Això implica que Catalunya rebrà l’exercici vinent uns 4.700 milions d’euros més. Aquest és el mite que Junts voldria dinamitar: “Ha passat en altres ocasions, els socialistes prometen molt, però compleixen poc. Una cosa és el que es promet i una altra el que es compleix. I aquests 4.700 milions d’euros encara no han arribat a Catalunya. Es tracta d’una altra trampa de Pedro Sánchez per mantenir el suport dels seus socis”, acusa un destacat dirigent de JxCat.
Des de les files d’ERC s’admet que hi ha coses difícils de sostenir. “Junqueras ha tingut la decència d’admetre que el tema de la recaptació no està tancat. La veritat és que sense recaptació no hi ha res. Si aconsegueix que Catalunya rebi 4.700 milions més, ja és un èxit, però caldrà veure si es compleix amb això, perquè en els anteriors compromisos mai s’havia complert el que s’havia promès en matèria de finançament”.
Subratllen aquestes fonts que, no obstant això, “ERC ha desbloquejat un tema enquistat des dels temps de Mariano Rajoy. El finançament s’hauria d’haver revisat el 2013, però va haver-hi un tancament en banda del Govern central i així seguim, incomplint la Constitució, quan s’hauria d’haver revisat la llei fa més d’una dècada. El mínim que podria fer Junts és admetre que els republicans hem desbloquejat un tap històric”, retreuen des d’Esquerra.
Aquesta picabaralla té una raó de ser: els resultats de la cimera de la Moncloa, encara que siguin mínims, han encès totes les alarmes a Waterloo. “Puigdemont està molt nerviós. Des que va trencar amb el PSOE, Junts és cada dia més irrellevant i el preocupen molt els èxits que pugui tenir ERC, perquè això es traduirà en vots en les pròximes eleccions”, diuen els republicans. Curiosament, la cimera que ha ferit de mort Puigdemont es va produir dos dies abans del desè aniversari de la seva elecció com a president de la Generalitat, després del descarrilament d’Artur Mas com a presidenciable. Un aniversari amb gust agredolç.
L’ofensiva de Junts es tradueix en un atac global contra les pretensions d’Esquerra: el seu pròxim pas és prendre la iniciativa en totes les proposicions, arrogar-se ser la representació de Catalunya (malgrat que les últimes enquestes situen ja el partit de Puigdemont com a quarta força política) i intentar soscavar la credibilitat d’ERC.
Al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras té l’ordre de plantejar obertament la reclamació d’un concert econòmic per posar els republicans en la disjuntiva. Però no han calibrat que el seu ‘no’ al pacte significa que priven els catalans de rebre 4.700 milions d’euros. Qui té la patata calenta a la mà és Puigdemont, no Junqueras, que treu pit davant els seus amb l’afegit que lliga de peus i mans Junts.“L’oposició de Junts s’ha d’entendre en clau electoral. Puigdemont està en caiguda lliure i necessita un cop d’efecte per remuntar a les enquestes, perquè el factor Aliança Catalana li està passant factura. Però s’equivoca en la seva estratègia. Ha estat massa arrogant, sempre ha volgut cargolar ERC i ara és ell qui té problemes de lideratge, mentre que Junqueras ha consolidat la seva presidència al capdavant d’Esquerra. A més a més, les seves propostes de front comú i de concert econòmic no és que no siguin creïbles, és que són fum”, li recriminen els republicans.
*Pots llegir l’article sencer al número 1649 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
