Joan Laporta torna a trobar-se en una d’aquestes cruïlles on, habitualment, qui en surt malparat és el soci del Barça. A la pregunta de sobre quin criteri d’admissió pensa aplicar a l’ampliació de l’aforament prevista per la Fase 1 C de la llicència de primera ocupació del gol nord del nou Camp Nou, la resposta és incerta, dubtosa i, de moment, una altra d’aquestes incògnites que fins ara s’han resolt a favor del clientelisme. És a dir, en benefici del turista i l’aficionat VIP.
Els termes del misteri a resoldre estan clarament definits; es tracta de decidir quin percentatge, qui i a quin preu els socis del Barça ocuparan les noves localitats disponibles en passar de les 45.401 actuals a les 62.000 contemplades en la pròxima obertura. Fins ara, la directiva de Laporta s’ha mostrat reticent, per raons exclusivament econòmiques, a recuperar el 85% del territori abonat del Camp Nou abans de la reforma.
De moment, Laporta no ha concretat públicament que tingui intenció d’augmentar el nombre total de socis amb abonament de temporada més enllà del marc actual de 24.800 quan obtingui la llicència 1C del Gol Nord, tot i que sí que ha deixat clar que la seva intenció és aprofitar aquesta obertura per oferir nous abonaments prioritzant els socis en excedència, per als quals “hi haurà una segona oportunitat”.
En qualsevol cas, encara no s’ha comunicat una xifra oficial. En diferents circumstàncies, la directiva només ha admès que “hi haurà un augment d’abonaments, però encara no sabem la xifra final”, deixant entreveure que la intenció és aproximar-se a una proporció d’aproximadament el 60% de l’aforament, encara lluny de l’antic 85% d’abonats a curt termini.
Els afortunats serien uns 14.800 socis que podrien recuperar la seva condició d’abonats, això sí, en el format d’abonament de temporada i, per tant, subjectes a les condicions que s’apliquen en aquesta modalitat: l’obligació de confirmar abans de cada partit la intenció d’assistència i després esperar fins unes hores abans l’assignació d’una entrada que sol ser de menor qualitat, tant per ubicació com per serveis, que les que es destinen prioritàriament als visitants ocasionals, majoritàriament turistes, i a les agències oficials de venda.
Encara quedarien fora uns 48.000 socis que acumulen ja diverses temporades d’excedència i d’assistència irregular, per no dir nul·la, a l’estadi. 33.000, fins i tot, arribant a aquella paritat històrica del 85%.
La qüestió ara és que per a Laporta no es tracta només de socis als quals el cos li demana castigar en la mateixa mesura, o més, que als fidels de Montjuïc, tot i la seva demostrada lleialtat i compromís. No els aguanta en cap dels formats, siguin com a abonats o com a queixosos i legítims propietaris del FC Barcelona, sempre disposats a la crítica i al descontentament fàcil que, a més, segons el punt de vista del president que fa anys que viu a costa del Barça, aporten pocs recursos a la caixa del club amb els seus escarransits abonaments i quotes històricament tan baixes en comparació amb les exigències pressupostàries actuals.
Però són vots a curt termini, molt curt termini per ser exactes, que poden decantar les eleccions en cas que col·lectivament vulguin demostrar el seu desacord amb aquestes polítiques d’apartheid laportista, sistemàticament a l’alça les darreres temporades.
La disjuntiva ara implica valorar la possibilitat de satisfer aquesta multitud assedegada d’Spotify i, ara sí, impacient per recuperar els seus hàbits d’abonat de tota la vida al mateix preu, o molt poc més, que en l’etapa anterior, ja que la graderia està sense cobrir i la previsió encara és d’una llarga espera abans de poder recuperar la seva plaça, o molt propera, anterior a les obres. Si s’oferís la totalitat de l’aforament als abonats en espera, els 62.000 seients, encara quedarien fora 23.000 socis, més si es descompten de l’aforament disponible les places reservades a compromisos del club.
D’altra banda, però, Goldman Sachs ja està prou molest amb els retards financers derivats de la poca traça de Limak a les obres i sosté la necessitat que la major part de les localitats es destinin a la venda per taquilla als aficionats disposats a pagar deu vegades més que un soci del Barça, espècie certament en perill d’extinció, segons la visió laportista del futur.
Laporta sap com fer-los fora a mitjà termini a còpia d’incrementar escandalosament el preu dels abonaments quan l’estadi estigui finalitzat d’una vegada. Ara no pot aplicar cap mesura extrema i, al contrari, necessita engalipar-los amb noves promeses que mai podrà complir mentre Goldman Sachs no li permeti tancar una de les vies d’explotació previstes en el pla B del finançament, que ara mateix demana esprémer cada localitat de l’Spotify a preu d’or. El soci, precisament, és el pitjor client pel que fa al consum de restauració i serveis, i gairebé no es compten entre els usuaris dels seients i llotges VIP.
El president té un problema important i de molt complexa solució satisfactòria. O perden els socis o perd el club, un altre desenllaç habitual de la gestió laportista.
