La regularització dels diners ocults a Andorra de la família Pujol es va fer amb presses i sense marge de maniobra. Així ho ha admès aquest dilluns a l’Audiència Nacional Joan Antón Sánchez Carreté, exassessor fiscal de l’expresident Jordi Pujol Soley, que ha explicat que l’any 2014 va intervenir per coordinar unes regularitzacions fiscals fetes “de pressa i corrents”, just quan va esclatar públicament l’escàndol de la fortuna amagada i abans que l’expresident ho reconegués per carta, tot atribuïnt els diners a la deixa del seu pare, l’avi Florenci.
En una nova jornada del judici sobre el cas Pujol, Sánchez Carreté ha intentat marcar distàncies amb els fets jutjats i ha insistit que, tot i que la família Pujol era clienta del despatx, no ho era directament seva. Amb tot, ha explicat que van acudir a ell per preguntar-li com havien de fer la regularització fiscal dels diners d’Andorra i perquè coordinés la presentació de les declaracions complementàries. Segons ha detallat, li van facilitar dades de comptes andorrans a partir del 2010; ell va reclamar documentació des del 2008 i, el 7 de juliol del 2014, es va reunir amb els advocats de la família per decidir l’estratègia a seguir.
Segons el testimoni, no va ser fins al 2015 —amb una inspecció d’Hisenda ja en marxa des del 2014— quan li van demanar revisar si les regularitzacions eren correctes. En aquell moment, va rebre dos pendrives amb informació de comptes d’alguns membres de la família per comprovar si les declaracions fetes a corre-cuita estaven ben formulades. També li van demanar que fes una reconstrucció dels moviments dels bons, una tasca per a la qual es va veure “incapaç” i que va derivar a “un auditor”. Durant la instrucció del cas, la policia va intervenir documentació al seu despatx, Consultors d’Economia i Tributs, considerada rellevant per l’acusació.
Sánchez Carreté, que va començar a assessorar fiscalment l’expresident Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola el 1983, també va fer gestions vinculades a empreses de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident, tot i que ha insistit que “ho feia el despatx, jo no”. De fet, ha declarat que el despatx revisava únicament els ingressos de les empreses de la família i les despeses deduïbles, no la procedència dels diners: “En la feina d’assessor fiscal no s’entra en si els ingressos son adequats o no”, sino si “s’havien de declarar a Hisenda”, ha assegurat, tot afegint que “mai vam fer comptabilitat, només fiscalitat”.
