Per ser un club que s’ha recuperat econòmicament de “l’infern” de fa cinc anys -almenys, aquesta és la versió oficialista i de la presidència en l’inici d’uns mesos d’escalada electoral-, les gestions per tramitar una cosa tan senzilla com l’alta de Joao Cancelo amb el 80% del salari d’Andreas Christensen criden poderosament l’atenció.
Fins i tot Víctor Font, a qui li costa tant sortir de la seva cova, cada cop més elitista i desconcertant, ha recordat a Laporta que, abans del cas esperpèntic d’Olmo, el president va deixar anar aquella bravata tant cèlebre com mentidera sobre el fair play financer: “Si no estem a la regla 1:1 és perquè no volem” i que, a la cita d’estiu amb el Senat Blaugrana va tornar a mentir sense el menor recel ni vergonya: “Ja estem operant –els va dir als senadors, sens dubte pacients, incauts i inexplicablement confiats a les mentides amb les quals els continua enganyant el president– sota la regla 1:1 i això ens permet fitxar amb normalitat”, confirmant en aquella mateixa sessió el pagament de la clàusula de Joan Garcia i l’arribada imminent de Nico Williams.
Segurament, torna a ser una mala setmana per presentar el llibre sobre la gestió de Laporta que porta per títol ‘Així hem salvat el Barça’, ja que a la vista està que l’únic reforç per a la curta plantilla de Flick, un saldo del mercat del futbol d’Aràbia Saudita com és Joao Cancelo, costa d’inscriure i de tancar més del que hauria de ser normal.
Sempre que fos cert que el seu club, l’Al-Hilal, celebra perdre’l de vista perquè no compta per al seu entrenador, s’estalvia la meitat d’una fitxa de 15 milions, el lateral portuguès està desitjant rebaixar-se el salari a les enormes limitacions del Barça de Laporta i, la cirereta del pastís, Jorge Mendes, el seu representant, el que més desitja al món és ajudar el Barça amb una operació tan ruïnosa en aparença per als seus interessos, pel Barça de Laporta no hauria d’haver-hi ni el menor retard ni contratemps en el seu procés d’inscripció si presentés els seus estats de comptes al dia i en ordre davant LaLiga.
No deixa de sorprendre que, després de l’acord rapidíssim –d’un dia per l’altre, malgrat l’oferta de l’Inter–, estant el Barça a l’Aràbia Saudita i Hansi Flick amb la impaciència de disposar d’un lateral dret nat com ell, com argumenta la premsa barcelonista del règim, no s’aprofiti la conjuntura per, simplement, presentar la documentació davant LaLiga i posar-lo a les ordres de l’entrenador, ja que Cancelo no deu estar gaire lluny.
Aquesta mateixa premsa col·laboracionista escriu, per contra, que “el FC Barcelona no té previst anunciar el fitxatge de Joao Cancelo, cedit per l’Al-Hilal fins a final de temporada, en les hores vinents per no interferir en la disputa de la Supercopa d’Espanya, el primer títol al qual aspira l’equip de Flick aquesta temporada”.
Absurd, després que la notícia del seu retorn hagi protagonitzat la prèvia de la semifinal i que el mateix Hansi Flick hagi comentat el reforç amb absoluta normalitat, per validar-lo, a la roda de premsa de dimarts: “Cancelo és un jugador experimentat que ens donarà moltes opcions”, va dir, donant per feta la seva arribada imminent.
Circumstàncies que, en el seu conjunt, obliguen a recuperar un missatge de Víctor Font del 29 de desembre passat en què, responent a un compte laportista que acusava Font de manipular i enganyar els socis, li recordava que el pagament pendent de New Era Visionary Group per la resta dels seients VIP, previst per al setembre passat, no s’havia produït. “I temo molt –afegia el precandidat– que els que venen tampoc es faran, com ja ha passat amb altres suposats socis de nul·la reputació”.
Font ja havia reclamat dies enrere, davant el rumor que la concessió dels seients VIP a favor d’una societat de Qatar i de l’empresa majoritària de Ruslan Birladeanu havia estat venuda a una altra societat, que la directiva sortís a donar explicacions.
Si s’hagués produït aquest retard en el pagament, que LaLiga i l’auditor, Crowe, donaven per segur davant les garanties aportades, la revisió del marge del fair play de Laporta es veuria afectada en el sentit que qualsevol operació estaria ara mateix bloquejada en aplicació dels ressorts de seguretat de LaLiga sobre el control econòmic dels clubs.
Que l’administració de Laporta confirmi l’ingrés tampoc és cap prova fiable que sigui una certesa i la dilació en tramitar el trànsfer de Cancelo no fa sinó augmentar les especulacions sobre la possibilitat que la directiva estigui realitzant, una altra vegada, jocs malabars amb LaLiga per abordar una solució el mes discretament possible.
La sort, pel Barça i per Flick, és que l’equip no necessita Cancelo i sí un central de reserva que, de moment, no ha necessitat. La urgència del cas afecta només els interessos personals, molt per sobre dels del Barça, de Laporta i de Jorge Mendes i la resolució dels serrells econòmics que tan ràpidament s’havien solucionat no és tan senzilla com l’anunci precipitat de l’acord feia entendre. Sempre és el mateix. El que no cola és atribuir ara la demora al fet que el vestidor no se’n ressenteixi en plena competició. Una altra broma.
