En la seva llarga llista de “raons per no renovar amb Laporta i marxar a casa tan bon punt acabi la temporada”, Hansi Flick ja pot anotar el reforç de Joao Cancelo amb el marge de fair play, estret –o no tant–, que LaLiga li permet utilitzar per la baixa mèdica de Christensen, dos jugadors amb perfils completament diferents en una defensa blaugrana on la versatilitat de Koundé, Gerard Martín, Araujo, Balde i Eric Garcia, que poden ocupar les bandes, fa completament innecessària l’arribada del lateral portuguès.
La baixa d’Andreas Christensen, un central més clàssic, ha donat a Laporta l’oportunitat de tornar a pagar un altre favor personal a Jorge Mendes, l’agent de Joao Cancelo, qui amb aquest moviment també s’assegura l’agraïment de l’Al-Hilal de l’Aràbia Saudita, desprenent-se de Cancelo perquè ni es pot veure ni es parla amb el seu entrenador, Simone Inzaghi, i estalviant-se una fitxa de 15 milions en una operació en què, a sobre, el Barça es deixarà pel camí entre 5 i 10 milions d’un fair play precari, excedit i limitadíssim.
A Hansi Flick, l’arribada de Joao Cancelo no li soluciona cap problema, igual que tampoc no li va aportar massa a Xavi Hernández quan el va tenir a les seves ordres, juntament amb Joao Félix, en la negra temporada 2023-24. És més del mateix, un futbolista mercenari amb el qual Mendes s’ha omplert les butxaques des que el va fitxar per la seva agència quan començava a destacar al futbol base del Benfica.
El va traspassar primer al València per 15 milions, més tard a la Juventus per 40 milions, al Manchester City per 65 milions i finalment a l’Al-Hilal per 25 milions al mercat d’estiu de 2024. Cancelo ha donat voltes sense estabilitat pel futbol europeu acumulant cessions a l’Inter, el Bayern Munic i el mateix Barça, ara per dues vegades, conseqüència del seu estil i caràcter al camp, un futbolista elèctric i aparentment cridaner que, a la llarga, els entrenadors descarten per la seva irregularitat i badades tàctiques que no han millorat, al contrari, amb el pas del temps.
Ara, de tornada a l’Spotify, on, per cert, no ha jugat mai com a barcelonista, els únics beneficiats són Laporta i Jorge Mendes, tots dos amb interessos personals en el futbol capritxós i milionari de l’Aràbia Saudita i també en els entorns financers d’un país on els reis emèrits i els qui volen ocultar les seves fortunes personals sempre són ben rebuts.
Laporta fa temps que intenta caure bé als xeics d’aquell país, capritxosos i multimilionaris a l’òrbita del futbol. Això no vol dir, ni de bon tros, que siguin ingenus ni descurats. Del Barça, de moment, ja s’han endut Íñigo Martínez, completament i sorprenentment de franc, i han rescatat ara també, amb un benefici substancial pel seu club, Joao Cancelo, futbolista lluny de la primera línia i en la davallada de la seva carrera.
Però també –a conseqüència d’una temptativa de negoci més que tèrbola i fracassada– els amics saudites de Laporta es van endur una bona mossegada del seu intent fallit de portar el Barça-Real Madrid de la Lliga passada a l’Aràbia Saudita. Els aficionats recordaran que, de sobte, el Barça semblava no tenir camp on jugar el Clàssic de maig passat a Montjuïc pel desastre coincident dels concerts i el retard en la reobertura que es donava per feta el maig passat de l’Spotify.
Va ser, com va revelar fa molts mesos el periodista Salvador Sostres a les pàgines de l’ABC, una jugada de Laporta que va necessitar l’entorn de Piqué, el mateix operatiu que va vendre la Supercopa d’Espanya amb Rubiales, per moure l’assumpte. Com que no podia aparèixer en la partida, ja que el mateix Piqué, Rubiales i Arturo Canales–soci i agent de Piqué– estan investigats per la justícia espanyola, formalment la trama es va enllaçar a través de tercers intermediaris –s’assenyala Pini Zahavi, un altre amic de Laporta-, els serveis del qual, tot i que ni LaLiga ni el Madrid van mossegar l’ham després de tot, van haver de pagar.
Com? Mesos abans que s’obrís el mercat d’estiu, l’ABC ja va avançar que aquella factura es cobraria a través de la curiosa cessió de Marcus Rashford (Manchester United) al Barça, tancada per 5 milions que Laporta haurà de fer efectius al juny, tot i que el jugador torni a Old Trafford. Les escaramusses amb altres davanters com Luís Díaz o el mateix Nico Williams van ser foc artificials.
Aquests dies, també, per emmascarar una decisió presa fa setmanes, han aparegut desenes d’opcions per al centre de la defensa més interessants, de futur i barates que Joao Cancelo, una altra operació rodona per a Mendes, que aviat cobrarà favors pendents i compromesos per Laporta (el de Lamine serà escandalós) amb la retardada renovació de Balde.
Deco, sempre disciplinat i atent, sap com satisfer els desitjos de Laporta. Els de Flick hauran de ser, potser, en un altre univers paral·lel. Per què vol bons defenses, pensa Deco, si ja té Joan Garcia, que ho para tot? I, a més a més, dos porters reserva que cap altre director tècnic s’atreviria a mantenir en un club seriós, organitzat i ben gestionat: Wojciech Szczęsny i Ter Stegen.
