El primer premi de la rifa de Reis, dotat amb 200.000 euros per dècim, ha tocat en onze municipis catalans amb el número 06703. El guardó s’ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou. El segon premi, de 75.000 euros per dècim, corresponent al 45875, ha caigut parcialment a Barcelona, mentre que el tercer premi, el 32615, ha passat de llarg de Catalunya i ha anat a Burgos i Granada.
En aquesta edició, Catalunya ha destinat 92,7 milions d’euros a la rifa de Reis, un 0,69% menys que l’any anterior, amb una despesa mitjana de 11,41 euros per habitant. Per demarcacions, Barcelona ha concentrat 65,7 milions, Lleida9,6 milions —amb una despesa per habitant elevada per les vendes a la Bruixa d’Or de Sort—, Girona8,5 milions i Tarragona8,7 milions. A escala estatal, la despesa total ha estat de 864,6 milions d’euros, amb Castella i Lleó i Astúries al capdavant en despesa per càpita.
Segons Loteries i Apostes de l’Estat, a Catalunya s’han consignat 520.678 bitllets, l’equivalent a 104,1 milions d’euros, per sota de la mitjana estatal en despesa per habitant. Pel que fa a la fiscalitat, el sindicat Gestha calcula que l’Estat pot recaptar fins a 21,45 milions d’euros en impostos amb el sorteig, ja que el primer premi tributa 32.000 euros i el segon, 7.000 euros, mentre que el tercer queda exempt en situar-se per sota del llindar dels 40.000 euros.
