L’Associació Transparència i Democràcia en l’Esport, que presideix Miguel Ángel Galán, ha adreçat un requeriment formal a la Conselleria d’Esports de la Generalitat en què exigeix la convocatòria subsidiària d’una Assemblea General Extraordinària de la Federació Catalana de Futbol (FCF), després que la junta directiva presidida per Joan Soterasno hagi atès la petició formulada per centenars de membres assembleistes. L’entitat alerta que la persistència en la inacció administrativa podria comportar responsabilitats jurídiques, inclosa la via penal per una presumpta prevaricació administrativa per omissió.
Segons explica l’associació, el 19 de novembre de 2025 es va registrar oficialment a l’FCF una sol·licitud de convocatòria d’Assemblea General Extraordinària avalada per 442 assembleistes. La iniciativa superava àmpliament el llindar mínim del 15% previst al decret 58/2010, de les entitats esportives de Catalunya, i als estatuts federatius. Entre els punts a debatre figuraven la convocatòria d’eleccions a la federació, l’aprovació del calendari i del reglament electoral, així com el nomenament de la Junta Electoral.
Còpies dels DNI
Malgrat el compliment dels requisits exigits per la normativa, la Federació Catalana de Futbol va denegar la convocatòria de l’assemblea, argumentant la manca d’alguns formalismes. Concretament, va exigir la presentació de còpies del DNI dels assembleistes adherits, una condició que, segons l’associació, no està prevista ni als estatuts de l’FCF ni al decret 58/2010. L’entitat considera que aquesta exigència introdueix controls d’identitat propis d’un procés electoral o d’un vot de censura, quan encara no s’ha convocat cap elecció, i que suposa una restricció indeguda del dret de participació democràtica dels clubs.
Davant aquesta negativa, Transparència i Democràcia en l’Esport va presentar el 9 de desembre de 2025 un escrit davant el Consell Català de l’Esport en què denunciava una possible desviació de poder per part de la junta directiva de l’FCF, així com l’aplicació improcedent de criteris propis del dret electoral general. L’escrit també apel·lava a la jurisprudència constitucional i administrativa que estableix que, en matèria de drets de participació associativa, cal aplicar sempre una interpretació favorable a l’exercici efectiu d’aquests drets.
Inacció de l’FCF
Un dels elements que l’associació destaca en el seu requeriment és el posicionament públic del conseller d’Esports, Berni Álvarez. El 25 de novembre de 2025, durant una compareixença a la comissió d’Esports del Parlament, Álvarez va afirmar que “si hi hagués inacció, actuaríem” en relació amb la situació de la Federació Catalana de Futbol. Aquestes declaracions reconeixen de facto la competència i el deure de la Generalitat de tutelar el funcionament democràtic de les federacions esportives catalanes.
Tot i això, denuncien que ni el president de l’FCF ha convocat l’Assemblea General Extraordinària dins del termini de 15 dies naturals establert als estatuts federatius i al mateix Decret 58/2010, ni la Conselleria ha exercit la seva potestat de convocar-la subsidiàriament. Segons l’associació, tampoc s’ha dictat cap resolució administrativa motivada que justifiqui la inactivitat de l’Administració davant una vulneració clara d’un procediment legalment reglamentat.
Prevaricació administrativa per omissió
L’entitat subratlla que la Llei de l’Esport de Catalunya atribueix a l’Administració esportiva funcions de tutela, supervisió i control sobre les federacions esportives, que, tot i ser entitats privades, exerceixen funcions públiques delegades. En aquest marc, el decret 58/2010 estableix que, quan la junta directiva d’una federació no convoca una Assemblea General Extraordinària sol·licitada pel percentatge mínim d’assembleistes, l’Administració ha d’actuar per garantir el respecte a la legalitat i als principis de democràcia interna i representativitat.
Segons Transparència i Democràcia en l’Esport, la manca d’actuació de la Generalitat, un cop acreditada la inacció de la FCF, podria ser considerada una inactivitat contrària a dret. En el seu escrit, l’associació adverteix que aquesta omissió, si es manté de manera conscient, podria arribar a encaixar en un delicte de prevaricació administrativa per omissió, sense perjudici d’altres possibles responsabilitats en l’àmbit contenciós-administratiu.
Data límit: 20 de gener
El requeriment fixa com a data límit el 20 de gener de 2026 perquè la Conselleria d’Esports informi per escrit de les raons jurídiques i fàctiques de la seva actuació, convoqui de manera immediata l’Assemblea General Extraordinària de la FCF o reconegui expressament el seu deure legal de fer-ho. També sol·licita l’accés a totes les actuacions realitzades pels diferents òrgans de l’Administració esportiva catalana en relació amb aquesta controvèrsia.
En cas de no obtenir resposta ni veure convocada l’assemblea dins del termini assenyalat, l’associació assegura que iniciarà accions judicials “sense més demora” per defensar els drets dels clubs, la legalitat vigent i els principis de transparència i democràcia en el futbol català.
