El delta de l’Ebre accelera decisions urgents per frenar l’enfonsament climàtic

Gestió intensiva de l’aigua i consens institucional, amb el debat obert sobre els sediments com a factor clau

Bluesky
El president de la Junta de Govern de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Javier Casanova, visitant una de les bombes instal·lada a la bassa de l'Estella, al delta de l'Ebre (Jordi Marsal, ACN)
El president de la Junta de Govern de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Javier Casanova, visitant una de les bombes instal·lada a la bassa de l'Estella, al delta de l'Ebre (Jordi Marsal, ACN).

El delta de l’Ebre afronta una situació crítica marcada per l’acceleració del canvi climàtic, que ha transformat la seva imatge simbòlica: d’una falca emergida a una “banyera” que s’enfonsa progressivament. 25 anys després de l’amenaça del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i del gran transvasament projectat pel Govern d’Espanyadel PP, tots els actors —administracions, regants, experts i societat civil— coincideixen en la necessitat urgent d’actuar. El Govern català i les comunitats de regants aposten per “segellar” el Delta amb mesures contra la regressió i una gestió més activa de l’aigua mitjançant sistemes de bombeig, mentre els científics adverteixen que sense sediments la preservació del territori no serà viable.

Aquest gir estratègic s’articula a través de la Taula de Consens pel Delta de l’Ebre i del Pla Integral de Gestió de l’Aigua Dolça al Delta de l’Ebre (PIGADE), que preveu una inversió de 36,7 milions d’euros per millorar el monitoratge i augmentar la capacitat d’extracció d’aigua. El president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, Javier Casanova, defensa que cal donar resposta tant als reptes ambientals com als productius i adverteix que “estem pujant les parets de protecció i el nivell del mar puja: hem de tenir més capacitat d’extracció”. Des del Departament de Territori, Miquel Alonso subratlla que el Delta s’ha convertit en la “zona zero del canvi climàtic”.

Els experts alerten que la situació és ja “el pitjor dels escenaris” previstos a principis de segle. El director del Centre de Resiliència Climàtica d’Eurecat, Carles Ibáñez, recorda el precedent del mar Menor i defensa combinar mesures de protecció a l’estil holandès amb la recuperació progressiva de cabals i sediments. Les dades científiques són contundents: el nivell del mar puja fins a cinc mil·límetres anuals, el clima s’ha “tropicalitzat” i episodis com el temporal Gloria evidencien la fragilitat del sistema. Davant aquest escenari, el consens passa per actuar de manera immediata per mantenir el Delta en un estat semblant a l’actual durant les pròximes dècades.

(Visited 42 times, 1 visits today)

Et pot interessar

Feu un comentari