L’acomiadament fulminant, plenament justificat, delcompliance officer del FC Barcelona, Sergi Atienza, hauria d’haver acompanyat la notícia avançada per La Vanguardia el passat dia 30 de desembre sota el titular: ‘El Barça cancel·la el seu polèmic patrocini amb ZKP un mes i mig després’, referint-se al vergonyós contracte de patrocini anunciat pel club pomposament que, poc després de fer-se públic i oficial per part de la directiva de Laporta, el 14 de novembre, va ser denunciat pel Financial Times en un article del 28 de novembre on subratllava el caràcter desconegut d’aquesta start-up cripto registrada a Samoa.
Descrita ZKP com una empresa cripto poc transparent, registrada a Samoa, jurisdicció assenyalada com a paradís fiscal per la UE, apuntava que l’acord reflectia la necessitat urgent d’ingressos del Barça i el risc d’exposar els aficionats a un producte especulatiu que podria acabar sent inútil. L’informe destacava el perfil de la seva cara més visible, Andrew Tate, i els seus riscos reputacionals, ja que, després d’anunciar-se el patrocini, Andrew Tate va difondre un vídeo defensant sistemes zero-knowledge proof per ocultar la cripto a les autoritats fiscals, vídeo que acabà associat al logotip de ZKP al seu canal de Telegram. El Financial Times relacionava l’operació blaugrana amb aquest entorn opac amb l’elevat deute del club (469milions nets i més de 900 milions per l’estadi) i qüestionava la solidesa de la due diligence prèvia a l’acord.
En efecte, la reacció de la junta de felicitar-se perquè el compliance officer ha actuat amb la deguda diligència després de detectar la relliscada -intencionada o no- d’acordar un patrocini lligat a un gàngster identificat com a tal al Regne Unit, a més acusat de delictes relacionats en l’àmbit de la prostitució i de violació, posa en relleu, precisament, la manca de professionalitat i la torpesa del departament la missió i funcionalitat única del qual és evitar un ridícul d’aquesta magnitud internacional que, a més, posa endubte i sota sospita la resta dels negocis i operacions validats per aquest sospitós habitual, Sergi Atienza, personatge que mai no ha defraudat, al contrari, de la seva presumpta condició de servir al president, és a dir, als seus interessos privats, amb prioritat sobre els del FC Barcelona.
La informació de La Vanguardia aportava una dada tan esfereïdora com acusatòria de la mandra i negligència descuidada de Sergi Atienza en aquest cas concret de ZKP: “Una de les circumstàncies que més cridaven l’atenció de la controvertida start-up és que, abans del’acord, no havia publicat mai a la xarxa social X, i només seguia tres perfils: al club blaugrana, al perfil debit coin, la criptomoneda més coneguda, així com a Andrew Tate, el seu polèmic impulsor. Des del dia de l’acord, el perfil de l’empresa va passar de tenir 32 seguidors a 1.665. Ara només en té 891”.
Més que suficient per sospitar i acusar el compliance officer de la seva deixadesa, a menys que es limités a complaure el seu president com quan, fa un any i mig, va permetre que New Era Visionary Group fos presentada com una reconeguda firma internacional en el negoci de les telecomunicacions després d’adjudicar-li el supercontracte de BarçaMobile i la cobertura d’internet del nou Spotify. El cas és que, com és notori, New Era Visionary Group era una companyia acabada de crear amb un capital de 3.000 euros i situada en un coworking de Barcelona, per descomptat sense activitat coneguda ni acreditació de la seva competència ni experiència ni facturació ni res de res.
Per raons més que suficients, també s’ha de posar en quarantena i sospitar que també és fals o més que dubtós aquest final feliç que, segons han assegurat fonts de la directiva a La Vanguardia, “la rescissió del contracte s’ha produït sense penalització econòmica, després de constatar-se incompliments contractuals per part de ZKP”. El desenllaç, si és que de veritat s’ha produït amb la rendició legal i sense cost del no menys sospitós Andrew Tate, no és oficial per part del club, que sí l’ha retirat de la llista oficial de patrocinadors, de moment sense cap comunicat ni referència oficial. La Vanguardia només apunta que “des del club s’assumeix aquesta contractació com un error intern, esmenat gràcies a una reacció ràpida que ha permès resoldre el contracte sense costos associats”.
És a dir, que encara caldrà felicitar algú del club per haver llegit la contundent denúncia del Financial Times.El súmmum dels despropòsits com a resposta a un episodi que, en qualsevol empresa o organització mínimament seriosa, provocaria que rodessin caps.
Un altre ridícul espantós per a les dues agències responsables d’atorgar al FC Barcelona dos certificats relacionats amb compliment normatiu: la norma UNE 19601 i la ISO 37301, atorgats per AENOR el juliol de 2025, que acrediten el seu sistema de gestió de compliance ètic i preventiu (!), reconeixements que, per definició, destaquen la seva excel·lència en prevenció de riscos i compliment normatiu, “posicionant-lo com la primera organització esportiva en aconseguir-los”.
La UNE 19601 és una norma espanyola per a sistemes de gestió de compliance penal, enfocada a prevenir delictes. L’ISO 37301 és un estàndard internacional de compliance management systems, que promou cultura ètica i gestió de riscos. Ambdues acrediten, sens dubte desencertadament, que el club té un sistema de compliance dissenyat, implantat i auditat amb procediments per anàlisi de riscos, due diligence i controls sobre tercers.
En termes de control ex ante exigeix que l’eficiència i maduresa del sistema de compliance s’hauria de notar abans de signar, no només en resoldre el problema després. En concret, on falla la cadena a ZKP és en la due diligence reputacional i de model de negoci, clarament insuficient si, pocs dies després de l’anunci, salten les alarmes per tenir la seu en paradís fiscal, opacitat dels socis i vinculació pública amb Andrew Tate.
El fet que el compliance hagi d’intervenir de nou després de l’anunci i acabi resolent el contracte (presumptament sense pèrdues) suggereix que es va prioritzar tancar l’acord i es van infravalorar els riscos que ja eren detectables en fonts obertes, posant en relleu una bretxa entre l’estàndard formal (certificat) i l’estàndard material que caldria exigir a una entitat amb aquest nivell de reconeixement, especialment en patrocinis d’alt risc reputacional com cripto i persones controvertides. No ha passat ni passarà res, en canvi, perquè per això hi ha el compliance de Laporta, perquè els tripijocs del president tirin endavant. Potser, AENOR i ISO promocionen el paquet dels tres: Barça, Sergi Atienza I Joan Laporta com a Client de l’Any 2025. S’ho han guanyat a pols.
