Pròximament, a temps de ser utilitzat com una arma propagandística pel laportisme abans de les eleccions, sortirà al mercat el llibre Així hem salvat el Barça, impulsat per l’actual president, Joan Laporta, i el seu entorn més proper. És a dir, per tot aquell integrant del seu nucli dur que viu a l’ombra i a costa d’aquest univers Laporta i d’un relat que pretén ser d’èxit inqüestionable més enllà que els resultats futbolístics, sempre subjectes a un destí molt menys controlable i canviant, són els que, al capdavall, sembla que decidiran una contesa desigual i extremadament favorable a l’star system si no es produeix una incidència ara per ara impossible de pronosticar.
L’audàcia d’encetar l’any electoral amb una farsa d’aquest calibre és un senyal inequívoc de la intenció laportista de guanyar per golejada i d’aprofitar el marc teòric de debat electoral, presumptament democràtic i abonat a l’intercanvi d’idees i opinions, aquell estatus que s’ha carregat el totalitarisme del règim actual, per imposar el seu relat i aixafar una oposició sense artilleria pesant i molt menys de punteria.
Així hem salvat el Barça serà el seu manual de campanya, la Bíblia del laportisme que, si es repassa i analitza, detalla com el guanyador de les eleccions del 7 de març del 2021 va capgirar espectacularment una situació econòmica crítica heretada de l’infern de Josep Maria Bartomeu en una reacció amb traces heroiques d’una figura que, a més, va haver d’afrontar l’horror i les maquinacions de les traïcions internes, les tensions judicials i l’oposició mediàtica.
Pel que s’ha filtrat, el contingut d’aquesta història d’alliberament, audàcia i èxit té com a punt de partida la descripció del “caos heretat” després de l’etapa Bartomeu: “Deute superior a 1.350 milions, massa salarial desbocada, tensions amb LaLiga i perill d’insolvència”.
Cinc anys més tard, només per comparar per sobre aquell passat tempestuós, el deute ordinari és el mateix i cal afegir-hi els 3.000 milions a retornar només de la reforma de l’estadi. Quant a la massa salarial, l’ha frenat LaLiga, no Laporta.
D’altra banda, pel que fa al perill d’insolvència, Laporta el que ha aconseguit és elevar-lo a estat d’insolvència permanent i disparar les despeses a un pressupost rècord de 1.019 milions que sí que revelen el catastrofisme actual, ja que les “despeses de gestió” han passat de 181 milions a 335 milions sense que ningú sàpiga exactament el motiu. S’intueix, això sí, que les compres, desbocades i il·limitades de serveis, materials i consums estan produint nou-rics en l’entorn de proveïdors laportistes, on no s’escatima ni un euro. Com tampoc en comissions com les pagades a Darren Dein, un agent amic de Laporta, de 70 milions en un context en què, d’altra banda, es redueix la inversió al futbol base i a la Masia perquè –és el que pensa i vol Laporta– per a què fabricar més Messi o Lamine Yamal, si ell els ha pogut aprofitar a favor dels seus interessos? Li convé més, com va fer el 2010, deixar terra cremada a la pedrera, completament estèril, i el femení descendit a segona divisió i abandonat a la seva sort.
Per no parlar del patrimoni net heretat, de 35 milions positius, convertit avui en una llosa irrecuperable de 152,6 milions en negatiu després d’una seqüència de dos anys de pèrdues consecutives (2023-24 i 2024-25), que els estatuts del FC Barcelona sancionen amb el cessament automàtic de la junta si no fos perquè l’article 67è va ser anul·lat en la primera assemblea ordinària de Laporta per evitar aquest final tràgic. I això malgrat haver inflat el balanç amb 1.000 milions d’ingressos extra en forma de palanques que han resultat ser, per igual, tant il·luses com tòxiques per a l’economia blaugrana.
La premsa laportista ja ha pronosticat l’encert editorial d’Així hem salvat el Barça definint-lo com “un relat en clau de supervivència institucional i èxit administratiu, més que esportiu”, presentant Laporta com “el garant de la independència, la identitat catalana i la supervivència econòmica del club”.
Les informacions prèvies deixen clar que l’autoria del text no recaurà en Laporta. La producció, col·lectiva, l’ha coordinada un equip de comunicació vinculat al club i al voltant de Laporta, amb la participació de periodistes afins i amb experiència en mitjans com Sport o La Vanguardia. Amb més motiu per aventurar que si Així hem salvat el Barça es converteix en el best seller, ho serà en la categoria de ficció.
Fonts properes al projecte també afirmen que el llibre no es limita a exposicions comptables, sinó que reinterpreta els fets amb una forta càrrega emocional, presentant el president com l’home que “va salvar el club del col·lapse” i recorrent “a un estil èpic i justificatiu centrat ara en la resiliència i el lideratge personal”.
És clar que només un exercici exigent d’imaginació i fantasia pot presentar el mandat de Laporta sota aquest focus de gestor brillant i visionari. Serà interessant comprovar fins a quin punt exageraran, distorsionaran, manipularan i mentiran els forjadors d’aquesta obra sobre la llegenda d’un Laporta capaç de fer milionari el Barça a base de beneficis que, si n’hi ha hagut, caldrà buscar-los, apunten els rumors, a Dubai, l’Aràbia Saudita o en algun refugi financer a recer de curiosos. Ben segur, lluny de l’Spotify i de Darren Dein, una de les peces clau de les nombroses fugides de capital que pateix el Barça des del 2021.
