Tanquem el primer quart del segle XXI amb la certesa que els humans vivim al caire de l’abisme i en un rerefons marcat pels imprevisibles estralls que té i tindrà el canvi climàtic sobre el nostre hàbitat natural. Una concatenació de conflictes bèl·lics i d’eleccions han acabat creant un ambient internacional altament tòxic i perillós que pot esclatar en qualsevol moment i de qualsevol (mala) manera.
Per primer cop des dels anys de plom de la Guerra Freda, torna l’amenaça de la devastació atòmica. El Kremlin ja evoca obertament aquesta possibilitat si no aconsegueix imposar la seva voluntat a Ucraïna, encara que la guerra convencional que va encetar, gairebé fa quatre anys, hagi estat un estrepitós i ridícul fracàs per a les seves ambicions expansionistes.
En l’escalada verbal que manté amb els dirigents europeus, Vladímir Putin mostra una agressivitat i una hostilitat que ens hem de prendre molt seriosament. Algú capaç de provocar una carnisseria humana com la d’Ucraïna, amb atacs criminals contra la indefensa població civil i enviant milers de joves soldats russos a l’escorxador, ha perdut els límits de la moral i és perfectament capaç, si així ho considera el seu embogit cervell, de prémer el botó vermell.
De sobte, els europeus tornem a estar en l’ull de l’huracà de la història i el fantasma de les dues catastròfiques guerres mundials del segle XX torna a aparèixer en les nostres vides. Amb l’agreujant que el nostre més sòlid aliat militar de les últimes dècades, els Estats Units, està presidit ara per un llunàtic, Donald Trump, que manté una perversa complicitat de fons amb Vladímir Putin i que està disposat a vendre Ucraïna i que fomenta descaradament la desunió i la divisió del bloc europeu, el principal suport que li queda a Kíiv.
De la mateixa manera que Donald Trump menysté i humilia les Nacions Unides, també està erosionant la cohesió de l’OTAN, que només utilitza per forçar que les empreses armamentístiques nord-americanes facin més negoci amb els països aliats. A més, intenta arrabassar Groenlàndia a Dinamarca i annexar-se el Canadà, dos socis de l’Aliança Atlàntica. Els drons russos envaeixen, una vegada i una altra, l’espai aeri europeu, en una provocació inacceptable que hauria de merèixer una resposta fulminant i contundent que no es produeix.
Els europeus hem d’acceptar i prendre consciència de la nostra solitud. Sabent que la Unió Europea està infiltrada per quintacolumnistes, com Viktor Orbán (Hongria), Robert Fico (Eslovàquia) o Andrej Babis (Txèquia), que operen en l’òrbita de Vladímir Putin i Donald Trump i sabotegen la imprescindible unitat d’acció en aquests moments crítics.
Des d’EL TRIANGLEdefensem el ple suport de la Unió Europea a l’heroica lluita del poble ucraïnès per la seva independència i plena sobirania territorial. També manifestem el nostre decidit compromís a combatre, amb la força de les idees i de les paraules, el nou rostre multiforme del feixisme, a casa nostra i en tots els països on està proliferant. Davant els greus embats que pateix, ens refermem en la plena validesa i el futur del projecte d’integració europea, com un espai de pau, de llibertat, de tolerància, d’igualtat i de justícia social.
