Del Barça de Laporta, sobretot en qüestions de negocis, activitat comercial i patrocinis, sempre cal sospitar que hi ha gat amagat. Amb més raó i fonament, pel complicat i inexplicable desenvolupament del peluix Cat, que ja s’ha convertit en un altre motiu de decepció per als aficionats barcelonistes, concretament per als milers de nens que aquest Nadal no podran gaudir del seu perquè la factoria Laporta-Paloma Mikadze ha capitalitzat un altre d’aquests assumptes tèrbols i desconcertants i han fet desaparèixer del mercat, amb la seva màgia negra, una quantitat incomptable de Cat’s que no se sap on han anat a parar. O potser sí, perquè el Cat esgotat des de fa dies a la botiga oficial del FC Barcelona a 34,99 euros, sí que es pot adquirir a Wallapop a preus que oscil·len entre els 85 i els 120 euros. Tots els que es vulguin. I no en cap altre portal.
La seqüència de la vida del Cat i del seu viatge al món de l’estraperlo i el contraban convida a pensar que, des del principi, va néixer com una estrella tant per a bé com per a mal. Encara que es va presentar com la mascota del 125è Aniversari del FC Barcelona, la veritat és que la seva identificació amb aquesta efemèride va durar tan poc o res, com el mateix 125è Aniversari, que ha estat declarat desert en la història del club per la seva intranscendència, manca d’arrelament social i agenda, limitada a l’acte d’inici al Liceu, on el protagonisme se’l va emportar Laporta, esborrant maliciosament del guió qualsevol tret institucional, històric o de reconeixement al barcelonisme, i la impossibilitat de celebrar-lo, com s’havia promès reiteradament i enganyosament als socis en la reobertura de l’Spotify, finalment ajornada a un any més tard.
Com ho ha acabat sent la comercialització el peluix del Cat, el 125è Aniversari va ser una altra burla del laportisme. La qüestió és que, a falta d’esdeveniments, el Cat va ser passejat per tots els petits i grans actes, celebracions i partits al llarg d’una temporada que, a recer i impuls de l’explosió de Lamine Yamal, va convertir el Cat en el símbol i reflex més feliç dels èxits del Barça de Flick. El ball inoblidable de Lamine Yamal amb el Cat en la celebració de la Lliga va causar un efecte desbordant d’il·lusió i alegria, a més durador en aquest cas entre la població infantil, especialment, i entre els aficionats en general gràcies al fet que algú va decidir evitar la insuportable sessió de parlaments dels jugadors.
El Cat ja era famós, i no cal ser un geni per intentar aprofitar un filó com el d’una mascota adoptada universalment i espontàniament per tots els nens del Barça del món, entre l’àrea de Màrqueting, Comercial, BLM, Barça Identity i Barça Media 360 –unes cinquanta persones com a mínim– algú va posar damunt la taula la idea de llançar el peluix del Cat per Nadal, el regal perfecte per a les famílies blaugrana.
Al capdavant de l’operació es va posar la inefable Paloma Mikadze, filla de Manana, la cap de gabinet del president i paradigma del nepotisme regnant al Barça de Laporta, i medalla d’or en nyaps com la plataforma de streaming que havia de retransmetre la pretemporada del Barça l’estiu passat o la pífia de llançar un anunci, amb Laporta fent de Timbaler del Bruc, fixant el Gamper per al 10 d’agost a l’Spotify.
Paloma Mikadze, una assegurança infal·lible de desastre, ja va advertir uns mesos abans, quan des del mateix club es va filtrar i llançar la notícia que per Nadal el regal estrella seria el Cat en forma de peluix tendre i adorable, que convertir-lo en una figura de tres dimensions era “molt complicat i molt difícil”, que ja feia molts mesos que hi treballaven.
I va encertar, ja que el Cat miniaturitzat no va arribar fins al 5 de desembre i, després d’esgotar-se, només ha sortit a la venda una segona remesa de 5.000 unitats –almenys així ho va informar el FC Barcelona– que també es va vendre íntegrament a la Botiga i en línia en poques hores.
Per ordre cronològic, tres qüestions sorprenents. La primera, la presumpta complicació de fabricar el peluix del Cat amb la tecnologia actual, inexplicable. La segona, en tot cas, el fet de només posar a la venda un contingent realment baix i ridícul. Suspens catedralici en estratègia i càlcul de mercat, sota sospita de premeditació. I la tercera, vergonyosa o capciosa a parts iguals, la sentència de Paloma Mikadze a 3Cat confirmant que els Reis Mags no podran repartir Cats, però que si l’encarreguen és possible que finalment arribi als nens, això sí, més tard del 6 de gener.
Sorgeixen tantes preguntes i recels que, més enllà del despropòsit comercial de l’assumpte, la resposta és a Wallapop, únic portal on trobar, abans de Reis, un Cat per un preu molt superior al del seu llançament.
Serà per això, perquè el final de cadascun dels seus projectes deixa insatisfets a milions de barcelonistes i a uns quants, molt pocs, rendes milionàries, que Paloma Mikadze és la directiva preferida de Laporta?
