El temps i les finances desbocades de Joan Laporta han demostrat, sense marge d’error ni de càlcul, que Leo Messi mai va ser un problema econòmic ni la decisió de fer-lo fora d’un dia per l’altre responia a aquesta última versió de posar el club per davant i per sobre de les persones i de qualsevol futbolista, relat que el president ha desenterrat ara per justificar que si Leo continua enfadat amb ell és perquè no és tan barcelonista com diu.
El Barça quasi mai havia disposat d’una plantilla del primer equip més cara ni més curta que en la temporada actual 2025-26, amb un cost mitjà salarial de 17 milions per cap. Així ho reflecteix la memòria oficial del Barça de Laporta, amb un cost per jugador, de salari brut, no gaire diferent del de l’equip de l’exercici 2018-19 en què Messi ja figurava amb una fitxa d’uns 100 milions anuals. La mitjana per jugador d’aquell curs va ser de 17,6 milions en una plantilla formada, a més de Leo, per noms com Ter Stegen, Sergio Busquets, Gerard Piqué, Jordi Alba, Luis Suárez, Ousmane Dembélé o Philippe Coutinho, tan relacionats amb fitxes estratosfèriques, desproporcionades i inassolibles. Els sous del primer equip, avui, representen només 600.000 euros més per dorsal que llavors.
Ara bé, si s’aplica a aquesta massa salarial la rebaixa dels 100 milions que ja cobrava Messi, el sou mitjà resultant quedaria establert en 13,5 milions, és a dir, 3,5 milions menys que al vestidor de Lamine Yamal i companyia.
La dada revela fins a quin punt el relat heroic de Laporta sobre la rebaixa de la massa salarial, tot i ser objectivament cert en xifres globals i perquè LaLiga aplica un control estricte i límits al fair play, no ho és tant quan es rasca més enllà de la superfície, de la propaganda, també de la manipulació, i s’ajusten els càlculs.
El que el soci no veu i el que tampoc es detalla sovint són les quantitats reals i precises de la massa salarial, que per aquesta temporada és de 565 milions incloent sous i amortitzacions de tots els equips professionals. El 2018-19, aquesta partida va ascendir a 671 milions, rècord encara no superat. Tanmateix, el primer equip de futbol reflectia fa sis anys una despesa de 427,6 milions en fitxes i 140,8 milions en amortitzacions, enfront dels 391,8 milions en fitxes i 66,5 milions en amortitzacions de la plantilla actual de Hansi Flick. Pel que fa als salaris, el contrast no és tan gran si es té en consideració que el ‘manteniment’ de Leo es comptabilitzava íntegrament a la columna de salaris en procedir de la Masia i, per tant, sense cost de fitxatge pendent d’amortitzar.
A Laporta, bàsicament, la davallada en la despesa del primer equip li ve per una sola raó: perquè LaLiga li subjecta tot el que pot a l’hora de fitxar i, en directa proporció, la columna d’amortitzacions es va reduint.
No obstant això, tothom sap també que aquest volum de sous tampoc és del tot real, ja que tota la plantilla ha signat ampliacions de contracte a quatre, cinc i sis anys vista amb quantitats creixents i carregant tot el pes al tram final de la seva carrera per alleugerir avui el fair play tant com sigui possible. I encara així, a falta de la revisió després del mercat d’hivern, el fair play blaugrana figura excedit en 118 milions ni més ni menys.
Per tant, és impossible reforçar-se sense sortides, la traducció al marge salarial de les quals està molt lluny de l’1:1. Només la meitat de les nòmines i amortitzacions alliberades eventualment podrien afectar en positiu, és a dir, restar, a aquest saldo crònic en números vermells des de fa anys.
Els ingressos anuals amb Messi haurien millorat en 200 milions
Una altra mostra inequívoca que, després de la pandèmia, eliminar Messi de l’equació no va ser una solució estructural -més aviat tot el contrari- la reconeixen els mateixos experts laportistes que ara quantifiquen el seu possible retorn en un benefici net de 200 milions anuals. Si Messi estava lligat per 60 milions de fitxa per a la 2021-22 i hagués acceptat fins i tot menys, resulta fàcil deduir que fer-lo fora va ser una operació ruïnosa. Si s’hi afegeix l’esclat comercial que hauria suposat per al Barça el Mundial de Leo i la possibilitat d’alinear junts Messi i Yamal, llaors ja és per plorar.
