Vens a Andorra a gaudir del Nadal? Vens a esquiar o a comprar? Ets feminista, antifeixista, anticapitalista o estàs en contra de les guerres? Defenses drets socials i laborals, sobretot els propis? Aleshores jo et pregunto: què fas venint a Andorra? Com aconsegueixes alienar els teus drets dels nostres?
A part que a Andorra s’esquia i hi ha un carrer llarg de botigues, saps alguna cosa més? Has obert un diari del país? Segurament no… En aquest article intentaré ser pedagògica davant la contribució catalana a la nostra repressió. Perquè “turist go home” quan estàs a casa teva… però què passa quan el turista ets tu… Creus que ens sentim diferent? Aaah la gran màgia alienada neocapitalista ens ajuda en la nostra pròpia incongruència humana, així no hem de canviar res i viure en el món feliç que creen els poderosos per a nosaltres.
Comencem pels drets laborals a Andorra. Sabies que l’acomiadament és lliure? I que no tenim un sistema de retribució social digne com, ara l’atur, a Catalunya? Sabies que si no cotitzes el mínim interprofessional, que és d’uns 1.300 €, no tens dret a la sanitat? Sabies que no tenim res que compensi ni social, ni econòmicament a les dones que treballen menys hores per poder cuidar fills, filles i altres persones que ho necessiten? Si no s’arriba a aquest mínim, no cotitzem per a la miserable jubilació que ens tocarà.
Però el pitjor és que per a poder tenir sanitat, les dones ens hem de posar com a beneficiària d’algú que sí que hi arribi, normalment una parella. Us imagineu la doble vulneració quan la teva parella és violent? Però aquest és un altre tema. Segons dades no actualitzades des del 2017, les dones representem el 70% de l’economia submergida del país.
Quan et passegis pels màgics carrers d’Andorra, aquest Nadal, pensa que l’horari d’obertura comercial legal és de 7 h a 22 h, amb un límit màxim de 84 h setmanals. Creus o penses que hi ha torns laborals? Tenim 4 dies, només 4 dies de tancament obligatori. Que són 1 de gener, 14 de març, 8 de setembre i 25 de desembre. Ara bé, per necessitat neocapitalista i lliberal (ja que la majoria dels negocis són dels governants), excepcionalment, quan el 14 de març s’escau en cap de setmana, en festiu o en període de previsible afluència turística, el Govern, abans de l’1 de gener de cada any, suspèn el dia de tancament obligat i, per tant, els comerços podran obrir amb normalitat dins dels horaris esmentats anteriorment.
Els “comerços turístics”, definits a la Llei com a establiment dedicat a la venda al detall situat en museus, centres recreatius i lúdics, i botigues dedicades al lloguer de material d’esport, poden romandre oberts els dies de tancament obligat. És a dir, que no només és obligat tancar, sinó que tot es justifica per tu, estimat turista que vens a enriquir les butxaques de qui ja les té plenes i a oprimir a la classe treballadora… Estic fent sorna, en realitat l’únic responsable de tot això és el nostre govern, que posa l’accent i la importància en el capital “del turista” i no en la classe treballadora.
Destacar que el sector turístic està àmpliament feminitzat. A les botigues les treballadores deixen de tenir festa setmanal, i dinen en una hora, no gaudeixen de les festes, ni de la família, i tot gràcies a les polítiques neoliberals del país. Si et queixes… al carrer, que per això l’acomiadament és lliure. Així que a callar i aguantar.
La cosa s’agreuja amb les dones temporeres, que habitualment venen del fons global sud. En un país on no dominen l’idioma, sense xarxa, o amb molt poca xarxa social, que òbviament treballen a pistes, als hotels i hostaleria a prop de pistes. No tindran un sol dia de festa, potser tripliquen hores extra, però tampoc es queixen, han d’aguantar racisme, classisme i calladetes estan més maques… i segures, perquè si les acomiaden el risc és que vingui immigració i els hi faci una deportació exprés.
Ara fa poc, pel nostre 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències vers les Dones, es va fer una gran campanya institucional (un any més del mateix…) contra la bretxa salarial al país. Sembla que només importi cobrar igual que un home, però què passa amb els sectors on treballen més dones? Quin és el raser d’aquestes campanyes quan els homes no estan al centre? Quan els homes tenen el temps i nosaltres les dones la sobrecàrrega? Es parla al país dels usos del temps, de la necessitat de posar al centre les cures vers les dones? Es gestiona social i políticament aquesta sobrecàrrega? Es parla al país de la malaltia de les dones per no poder més? Ens pregunten a la ciutadania en general i a les dones en concret pel que necessitem?
Doncs no, preguntar-se tot això es considera ser una mala patriota, però això fem les feministes, ser males patriotes i males filles del patriarcat.
Només em queda dir-te, estimat turista, que aquest Nadal, quan les llums del país t’enlluernin, si us plau, que no s’apagui l’esperit crític i congruent que tens al teu país. Si ets feminista, sàpigues que a Andorra l’avortament és un delicte inclús per violació. Si ets antifeixista, sàpigues que a Andorra els partits polítics que governen són de dretes. Si ets anticapitalista, sàpigues que aquí el capital ho domina tot, i un llarg etc…
Parlem el mateix idioma i podem consultar els mitjans de comunicació online… no hi ha excusa. Està molt bé que batallis pel que està lluny, però no és incompatible amb què obris els ulls i actuïs amb el que passa, tan a prop, que pots fer incidència directa amb la teva acció.
