L’Audiència de Barcelona ha tornat a arxivar la querella presentada per l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona contra l’exalcaldessa Ada Colau i l’extinenta d’alcaldia d’Urbanisme Janet Sanz per la superilla de Consell de Cent.
Tot i haver-se arxivat pel Tribunal Suprem, els querellants van demanar reobrir el cas per la via penal arran de sentències contencioses-administratives contràries a les superilles. No obstant això, segons la interlocutòria del 9 de desembre passat a la qual ha tingut accés l’ACN, els magistrats reiteren que no veuen cap delicte en l’actuació de Colau i Sanz. La querella les acusava de malversació, frau de subvencions i delicte urbanístic.
La querella ja l’havia arxivat la mateixa Audiència de Barcelona el desembre del 2023 i el Tribunal Suprem el setembre del 2024, però l’exarquitecte en cap Josep Acebillo i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas van intentar tornar-la a reobrir després que algunes sentències contencioses-administratives posessin en dubte la legalitat administrativa i urbanística de les obres d’algunes superilles.
Segons van exposar llavors els magistrats de l’Audiència, la sentència contenciosa-administrativa que va anul·lar el procediment administratiu d’aprovació de les obres no suposava que les dues polítiques cometessin delictes de malversació de fons públics, delicte urbanístic o frau de subvencions. Llavors, els magistrats van recordar també que l’àmbit penal és l’última opció i que la pròpia sentència contenciosa veia només irregularitats administratives, però no pas greus.
Un llarg recorregut judicial
Malgrat això, el maig passat els tres querellants van demanar reobrir la causa arran de les sentències contencioses-administratives. Al juliol es va denegar la reobertura de la causa, denegació que va ser recorreguda i després reconfirmada l’octubre passat. Van tornar a recórrer aquesta tercera denegació, a la qual es va oposar la fiscalia i les dues querellades. Ara l’Audiència torna a reconfirmar l’arxivament.
Reitera els arguments del desembre del 2023. “Els recurrents no poden pretendre que pel fet que s’hagin dictat noves sentències contràries a l’Ajuntament de Barcelona es generi una espècie de dol per acumulació”, afirmen els magistrats. Així, tot i les sentències contencioses-administratives contràries al consistori, i que van determinar algunes irregularitats administratives i urbanístiques en el procediment per aprovar les superilles, els tribunals no hi veuen intenció delictiva.
El tribunal, a més, recorda que els querellants havien de prestar una fiança per poder-se personar en la causa com a acusació popular i presentar la querella, però no ho van fer.
