El Govern de la Generalitat ha publicat aquest divendres la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris. La publicació detalla un total de vint municipis entre els quals hi ha les quatre capitals catalanes, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Els projectes que rebran més dotació econòmica s’ubiquen a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. El propi president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat el pla a Mataró amb l’alcalde de la localitat, David Bote.
El llistat de beneficiaris el completen Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d’Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu. Les iniciatives escollides sumen un pressupost total de 412 milions, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, xifra superior a la prevista inicialment. La segona convocatòria del pla es publicarà durant el primer semestre del 2026.
Els 20 barris seleccionats s’han triat d’entre les 83 sol·licituds que va rebre el Govern. La comissió del Pla de Barris i Viles ressalta que hi ha projectes de totes les vegueries, de manera que creu que el repartiment és “equilibrat”. En concret, n’hi ha cinc de Barcelona, tres de la Catalunya central, tres de Girona, dos de l’Alt Pirineu, dos de Tarragona, dos de Lleida, dos de les Terres de l’Ebre i un del Penedès. En total, el Govern calcula que les accions proposades beneficiaran directament 273.519 persones.
El comissionat per a l’impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha admès que s’han quedat fora de la tria “bons projectes”, als quals ha animat a presentar-se en la pròxima convocatòria, que previsiblement sortirà al maig.
Per a fer la tria publicada aquest divendres la comissió del Pla de Barris ha atorgat a cada projecte una nota, on un 30% correspon a condicions “objectives” en funció de gairebé una trentena d’indicadors vinculats a la vulnerabilitat. El 70% restant respon a la valoració del programa en funció dels criteris vinculats a la transformació física, l’impuls de la transició ecològica i l’acció sociocomunitària.
El comissionat ha ressaltat el cas de la Pobla de Segur i Torrelameu, poblacions de menys habitants respecte de la resta. A més, en el cas de la localitat del Pallars Jussà no es tracta d’un pla de barri, sinó de vila completa, ja que el projecte triat fa referència al nucli urbà i pretén millorar els carrers, crear equipaments polivalents, fomentar la transició ecològica i promoure la mobilitat sostenible, entre altres.
Ampliació del pressupost fins als 232,71 milions
El pressupost previst inicialment era de 200 milions d’euros, però derivat del nombre de peticions rebudes s’ha ampliat en 32,7 milions, amb l’aval del Departament de Presidència i el Departament d’Economia. Cal recordar que el nombre de peticions rebudes gairebé va multiplicar per quatre el pressupost previst.
Amb els 200 milions d’euros previstos en un principi, el Govern ha explicat que tan sols cobria els 16 projectes amb més puntuació, de manera que s’ha optat per un suplement de crèdit per poder arribar fins a la vintena de barris.
De cara a la convocatòria de l’any vinent, el Govern preveu rebre encara més peticions que enguany, de manera que estudia un nou possible augment del pressupost.
