La notícia que el FC Barcelona ha decidit cessar les operacions de la seva oficina comercial a Hong Kong forma part d’aquella insensata, temerària i recurrent afició de Joan Laporta per la improvisació i el descontrol. El curiós de la informació que ha complementat el club amb la seva justificació és que, precisament, el soci i el barcelonisme han d’interpretar-la com un altre pas clau en el seu enfocament i objectius comercials a l’àmbit internacional: “El Barça ha consolidat la seva marca a la regió Àsia-Pacífic durant més d’una dècada i continuarà apostant per aquest mercat, considerat estratègic pel creixement de l’entitat. Segons els càlculs interns del club, hi ha 247 milions de seguidors en aquesta zona, que formen la comunitat barcelonista més gran del món”, diu la notícia exclusiva oferta per Mundo Deportivo.
Si això fos cert, en comptes de tancar-la, el que hauria de promoure, en conseqüència, és reforçar-la per a la seva expansió. La veritat, però, és que l’oficina de Hong Kong roman tancada a tots els efectes des del mateix dia que Laporta va tornar a la presidència i va decidir que Bryan Bachner seria l’home ideal per dirigir-la. També és cridaner que en la notícia de Mundo Deportivo s’ometi el seu nom com a titular, ara descavalcat, de la sucursal.
El tal Bryan Bachner presenta, almenys a la Viquipèdia, un palmarès més que suficient i prometedor per a aquest càrrec. Fou professor a la City University of Hong Kong (aprox. 1990‑2005), especialitzat en dret internacional, i va fer classes com a professor associat a l’American University Washington College of Law(2005‑2008), període en el qual també va treballar com a assistant director al Legal Research Directorate de la Library of Congress dels EUA, liderant anàlisi jurídica comparats per al govern estatunidenc a partir de la seva experiència anterior com a assessor del Govern de Hong Kong sobre dret ambiental i internacional, inclòs el port de Victòria (2001‑2004). Pel que fa al sector privat, el 2008 va ser general counsel a Lehman Brothers (Hong Kong) per a fons immobiliaris i PERE a la Xina, i després va ocupar càrrecs directius en empreses tecnològiques, incloent-hi chief legal officer de Dragon Summit Group Ltd (Pequín) (2019‑2021).
La IA, finalment, esmenta la seva darrera ocupació abans d’arribar al Barça de la mà de Laporta: “A més, va dirigir el Beijing Institute of Technology Football Club (BIT) (2017‑2021) i CSSB Limited, empresa vinculada a clubs de futbol”. Però no especifica ni precisa la seva participació clau i destacada al BIT Futbol Club, adquirit misteriosament i sorprenentment pel Reus quan el governava Joan Oliver i CSSB Limited. Aquesta societat participada per la banda dels quatre (Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala-i-Martin, a més d’Oliver) va ser la promotora d’una estratègia d’inversió que, de moment, ja ha acumulat quatre demandes per estafa agreujada contra el president del FC Barcelona, el mateix que, a les eleccions de 2021, repetia fins a avorrir que “jo mai he tingut res a veure amb el Reus”. Ara, davant del jutge va explicant que “només va ser un negoci que va sortir malament”.
Bryan Bachner ha aparegut, paral·lelament a les querelles pel cas, com un dels afectats/beneficiats d’aquesta presumpta estafa. El documental El cas Reus 2. Laporta Gate, va destapar que tant ell com el difunt Toni Cruz, ex de La Trinca i nomenat director de Barça TV també personalment per Laporta, i fins a molt més enllà de l’extinció i tancament del canal (com li va passar al Reus) -fins a la seva mort per ser exactes-, van passar a cobrar regularment del Barça a canvi de no presentar querelles per haver estat, com tants altres, víctimes d’una atractiva oferta d’inversió en condicions que, després d’aportar importants sumes al projecte -el BIT havia de convertir-se en el Barça d’Àsia-, mai es van complir.
Laporta també el va nomenar, poc després, director de l’oficina de Nova York que, com la de Hong Kong, està morta des del 2021 perquè, principalment, els negocis i els contractes amb patrocinadors, amb les seves corresponents i milionàries comissions, es tanquen des del mateix entorn de la presidència. Ningú més fora d’aquest cercle ha de participar ni conèixer —molt menys els detalls— dins d’aquesta dinàmica, com explica la notícia, que, a partir d’ara, “el club gestionarà internament les seves operacions al mercat asiàtic amb l’objectiu de garantir el màxim control, coherència i eficiència en l’execució”.
L’oficina de Nova York, per cert, ja se sap que es tancarà aviat per, segons apunten les filtracions, tornar-la a obrir amb motiu del Mundial 2026 a Miami, ara epicentre del futbol als EUA gràcies al fet que un exdirectiu del FC Barcelona, Xavi Asensi, ha estructurat magistralment el projecte de l’Inter de Miami, inclòs el fitxatge de Messi. Xavi Asensi va ser l’elegit per Sandro Rosell fa anys per al desplegament de l’oficina comercial del Barça a Hong Kong, en aquella època amb més que notables resultats i eficàcia.
Per tot el que s’ha exposat, concorren tres raons perquè Bryan Bachner vagi desapareixent de l’organigrama, totes elles plausibles. La primera, perquè realment es limitava a rebre el seu salari sense moure un dit ni ser a Hong Kong treballant a favor dels interessos comercials del Barça. La segona, perquè és possible conjecturar que, si aquest saldo pendent, personal i privat amb Laporta i el Reus, està a punt de ser cancel·lat després de diversos anys d’ingressos mensuals del Barça, potser ja sigui hora de preparar la seva sortida. I la tercera, compatible amb les dues anteriors, és que el seu nom també apareix com a a sospitós en la querella per estafa i que, com a executiu de CSSB Limited, és objecte d’una investigació per part d’Hisenda pels tripijocs de les seves operacions d’aquella època.
Li convindria a Laporta, per tant, que anés desapareixent del mapa, si s’escau amb una generosa liquidació.