El sector porcí a Catalunya compta amb 7,9 milions de caps de bestiar, gairebé el doble que fa 30 anys i un 15% més que fa una dècada, mentre que el nombre d’explotacions ha disminuït. Segons l’Enquesta sobre l’Estructura de les Explotacions Agrícoles i dades de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental, la relació de caps de bestiar per granja s’ha multiplicat per cinc: de 374 animals a 1.901 de mitjana. Menys de 10 empreses integradores gestionen el 30% de les més de 5.000 explotacions, tot i que, segons el Grup Sanejament Porcí de Lleida, no es tracta de grans corporacions sinó de famílies que han anat creixent, mantenint la bioseguretat i la sostenibilitat de la producció.
L’expansió de les granges s’explica per la rendibilitat i l’adopció del model d’integració, que reparteix costos i beneficis entre propietaris dels animals, granges i proveïdors. Aquest model ha permès afrontar costos laborals i inversions en tecnificació i condicions del bestiar, amb marges reduïts però sostenibles. Segons l’economista Pere Castell, la concentració i l’automatització han facilitat economies d’escala internes i externes, augmentant la dimensió mitjana de les explotacions i la competitivitat exportadora, especialment a comarques com Osona, el Segrià i la Noguera.
El creixement dels caps de bestiar per explotació no incrementa necessàriament el risc sanitari, segons el Grup Sanejament Porcí, ja que les grans granges inverteixen més en bioseguretat. Tot i això, la crisi de la pesta porcina africana ha generat alarma, especialment a Osona, afectant la capacitat exportadora. Les explotacions porcines es concentren majoritàriament a la Catalunya Central i Ponent, amb 568 municipis que en tenen almenys una, destacant Almenar, Alcarràs, Artesa de Segre, Lleida ciutat i Gurb com els municipis amb més densitat.
