Directora, guionista i productora. Es declara “portaveu” contra l’explotació sexual de les dones iles nenes. Guanyadora dos cops del Goya, amb Biografía del cadáver de una mujer i Ava. També és autora d’El proxeneta. Ara surt a les llibreries Ava en versió impresa (editorial Alrevés).
Per què Ava? Qui és Ava?
Ava és una nena. Una menor que és adoptada a Colòmbia per una dona espanyola, enginyera, extraordinària. L’acull i l’acompanya, sense jutjar-la. Perquè acompanyar és romandre sense sentenciar. És una novel·la, ficció, però basada en una història real, amb la qual vaig guanyar el Goya del 2024. Com que era un curt deixava molts interrogants. Amb la novel·la es narra tota la història, des del principi. Una història molt dura, però meravellosa.
La prostitució, des de l’origen dels temps, ha estat essencialment el mateix? En realitat només varien les maneres d’exercir-la, urbi et orbi?
En realitat, l’ofici més antic del món ha sigut, sempre, el proxenetisme. Els homes sempre, sempre, sempre, han venut les dones. La prostitució ha sigut una forma de violència de gènere de les més brutals. Una de les violències més normalitzades, permeses, consentides, fent valer que és el mateix de tota la vida… Sempre ha existit per la precarietat, la necessitat i la falta d’alternatives per a les dones. Quan s’acabarà això? Es diu que una dona, en llibertat, ho escull. Bé, pot fer-ho. Però és una cosa molt subjectiva, i no és així en la majoria dels casos. Quina és la cara de la prostitució al nostre país? Colombianes, romaneses, veneçolanes, paraguaianes, nigerianes… No hi ha dones europees. Quina casualitat! No hi ha dones amb carreres. La majoria són molt joves i amb fills a càrrec.
Això, salvant les distàncies, coincideix amb l’origen de molts dels treballadors que fan les tasques que no ens agraden…
Sí, són els que cullen els tomàquets, la fruita…, però no estan en captivitat. Les dones sí. Les dones estan presoneres als pisos i als clubs. No poden sortir dels llocs on estan sent explotades. No és el mateix estar picant una rasa quinze hores, encara que sigui molt dur, que et violin durant quinze hores. La violència que s’exerceix contra les dones que exerceixen la prostitució és incommensurable.
Per què és tan conflictiva la qüestió de l’abolició de la prostitució? Hi ha qui diu que cadascuna és propietària del seu cos i fa amb ell el que vol…
La paraula llibertat dona per a molt. En aquest moment, la majoria de les dones que estan sent objecte de tràfic sexual són colombianes. Si aquestes dones haguessin tingut una opció, en llibertat, haurien deixat el seu país, els seus fills, per venir a un pis perquè les violessin, les maltractessin vint homes al dia, de diumenge a diumenge? La llibertat, és clar, entronca amb la precarietat, la necessitat, la falta d’alternatives. Quina llibertat pot haver-hi quan veus que no pots donar de menjar als teus fills? Llibertat, que cadascú faci amb el seu cos el que vulgui, és el que diuen moltes que, és clar, no estan en la prostitució. Són polítiques, periodistes, advocades…
Després de tants debats sobre la il·legalització, la tolerància, els ulls grossos… respecte a la prostitució, en quin punt ens trobem a Espanya?
Estem en el no-res. No hi ha voluntat política. Estem en la xerrameca. No hi ha una llei integral contra el tràfic, per exemple. No totes les cares del proxenetisme estan condemnades, cosa que només implicaria una simple reforma legislativa. La prostitució no és un delicte enlloc del territori espanyol. També hi ha el fet que els nois estan veient pornografia a edats cada vegada més joves, amb la qual cosa estan arribant a la prostitució a partir dels vint anys. La pornografia és un incentivador de la prostitució.
Passa el mateix i de la mateixa manera a tots els països?
No. A Europa hi ha molts països que són abolicionistes. Els països nòrdics ho són. França és l’últim país europeu abolicionista. A Nova Zelanda la prostitució està despenalitzada… Les legislacions són múltiples. També hi ha països regulacionistes, com Bèlgica, Holanda i Alemanya.
Quantifiques al teu llibre en 160.000 milions d’euros a l’any la quantitat que genera el negoci de la prostitució, a escala global…
Una xifra només comparable a la del narcotràfic. Per sobre d’això només hi ha el negoci de les armes, gairebé al mateix nivell que el narcotràfic. I passa que moltíssima gent no té ni idea que això estigui passant. I pagar a una prostituta li sembla tan normal com anar-se’n de botellot. En molts casos, la prostitució està pràcticament amagada, en pisos. La captació es fa ara a través de les xarxes socials, i la majoria van a pisos. Aquí no hi poden entrar la Guàrdia Civil i la policia, perquè necessiten una ordre judicial. I afegit a tot això hi ha, per descomptat, molt tràfic de droga a la menuda.
S’ha produït en la prostitució una evolució similar a la de l’economia, com la globalització, l’especialització, les cadenes de valor…?
La prostitució és un ecosistema. Si a algú se li acudeix, per lliure, posar quatre dones romaneses a la cantonada del carrer exercint la prostitució, l’endemà apareixen alguns a veure què passa; uns altres posen una botiga de llenceria, i uns altres venen entrepans o preservatius… Al nostre país entren per via aèria, o terrestre, moltíssimes dones que seran explotades. Tot un negoci, en fi, de gran volum financer, que depèn d’un muntatge que està al mateix nivell que el narcotràfic. Hi ha xarxes nacionals, transnacionals, locals… Nosaltres no som un lloc d’extracció de víctimes de tràfic, sinó de trànsit i explotació. Els fils els mouen xarxes de delinqüència transnacional. Després hi ha, a Espanya, els espanyolets amos dels puticlubs, que també munten pisos, xalets…
El paper d’internet, de les xarxes socials, que també cites a la teva novel·la, està modificant, a pitjor, l’exercici de la prostitució?
A la meva novel·la hi ha uns proxenetes molt nous, no els de sempre. Proxenetes 2.0, que utilitzen les xarxes socials per captar dones, per extorquir puters… Estan creant plataformes per pujar continguts a la xarxa, per explotar les dones a través de les webs. La prostitució al carrer és residual. Aquests proxenetes 2.0 capten les dones, però també extorssionen (sextorssionen) els prostituents. Estem en una altra pantalla…
Hi ha gent a la presó, jutjada, relacionada amb els negocis de la prostitució, o més aviat tendeixen a passar immunes per les vies penals?
La cosa segueix perquè la prostitució no és un delicte. Sí que ho és el tràfic, però les dones que se n’haurien de declarar víctimes no ho denuncien per por, per amenaces i perquè, en realitat, no els serveix de res. Hi ha casos de dones assassinades per haver denunciat ser objectes de tràfic. Tenen por per elles, pels seus fills.
On es troba la resistència a aquest estat de coses, en alguns partits, associacions, aparells judicials o de seguretat…?
Es troba, en el seu conjunt, en la ciutadania. Cada vegada se n’és més conscient, hi ha més veus que s’aixequen, denuncien… Al final, això va generant un debat, una reflexió… Fa vint anys, quan jo vaig començar a preocupar-me per aquests temes, em sentia pràcticament sola. Ara no.
La violència inherent a la prostitució tendeix a incrementar-se, a registrar episodis cada vegada més sòrdids, o prefereix, per contra, amagar-se, matar-les callant?
Hi ha molta violència, perquè és un negoci que genera molta pasta i en negre, és clar. Hi ha repressió, intimidació a les dones i guerres entre clans i faccions. A més sol estar vinculat a les màfies, les drogues…
És un clàssic de la mobilització de la prostitució, a escala europea, el que genera un esdeveniment firal que se celebri a Barcelona. Forma part la prostitució l’anomenat turisme de negoci i activitats afins?
Imagina’t! Oci, negoci i divertiment… La prostitució es beneficia de la pobresa, de les fires, dels esdeveniments esportius… Tenim beguda, doncs per què no dones…
I què passa amb la prostitució masculina, si és que es pot denominar així?
La prostitució d’homes és per a homes, també. No tracten tan malament, amb tanta violència, els homes. Hi ha molt pocs casos de tràfic sexual d’homes. N’hi ha, sí, però de caràcter laboral.
En quins lectors has posat el focus amb Ava?
He escrit el llibre esperant arribar als més joves. Durant anys he fet un treball molt endogàmic, amb dones… Ara tinc clar que cal arribar als joves, no per alliçonar-los, sinó per contribuir a fer que prenguin consciència de les coses.
