Les primeres emocions i reaccions dels socis i aficionats en el moment del retorn a l’Spotify han donat un balanç no del tot satisfactori, si fem cas dels analistes amb capacitat d’aïllar el component menys racional i més sentimental que per als barcelonistes ha significat tornar a casa. La sensació agradable d’estrenar accessos, escales, serveis, il·luminació, ascensors, boques més amples o seients acabats de col·locar, així com parets i sostres pintats i envernissats, ha contrastat amb una sèrie de detalls i deficiències preocupants, juntament amb la percepció més inesperada que, en efecte, a la primera i segona graderies, ara reocupades, se’ls ha rentat la cara sense que n’hagi canviat l’estructura. La veritable novetat, el gran canvi per a la majoria, no serà apreciable fins que la tercera graderia toqui el cel per sobre dels dos pisos de les llotges prèmium. I, sobretot, quan es pugui col·locar d’aquí a dos anys la coberta sobre el perímetre total de l’estadi, que sí que produirà un efecte clarament transformador.
Val la pena resumir la percepció i la visió que el periodista Xavi Bosch, referent de la sensibilitat social barcelonista, va oferir als lectors de Mundo Deportivo després de la seva auditoria personal al resultat de les obres de Limak.
L’accés a les localitats
Resumit, destaca la sensació d’amplitud a l’entorn més proper a l’estadi per la supressió de vehicles en superfície, cosa que ha permès que els accessos a l’estadi siguin més espaiosos i diàfans. Sosté que, després de l’assaig en un entrenament i el primer partit, es va poder comprovar que les incomoditats generades per les obres han estat correctament delimitades i gairebé no afecten el flux de persones, millorant l’entrada i sortida del recinte, facilitant el trànsit i reduint aglomeracions als accessos principals pel que fa a l’exterior.
En accedir-hi destaca la important reorganització en la numeració de portes, boques i seients. Ara, només hi ha 23 portes d’accés a peu de carrer, davant de les 69 anteriors, cosa que simplifica considerablement l’orientació per a turistes i aficionats ocasionals. No obstant això, el canvi complet en la numeració de les boques ha generat certa confusió entre els habituals. Un aspecte positiu és la numeració consecutiva de les butaques, cosa que facilita trobar la localitat corresponent ràpidament, eliminant la tradicional distribució de parells i senars a diferents costats del passadís.
En canvi, un punt crític detectat és la reducció de la mida de les boques a la segona graderia, especialment en dues ubicacions de tribuna (boques 300 i 311), on el pas s’estreny encara més a causa de la coincidència amb escales interiors. Tot i que aquestes modificacions compten amb l’aprovació dels bombers, es considera que han empitjorat la situació i podrien convertir-se en punts conflictius en cas d’evacuació ràpida. Són aspectes difícils de solucionar un cop acabades les obres principals.
Problemes de grandària
També, segons el seu parer, s’ha identificat un greu error en el disseny de l’accés a la primera graderia, ja que, en elevar-se el terra del corredor, les persones altes (a partir d’1,95 metres) es veuen obligades a ajupir-se repetidament per evitar cops amb l’estructura de formigó, un problema que afecta tot l’anell de l’estadi. S’han col·locat adhesius d’advertiment, però la solució és insuficient i es qüestiona si aquest defecte compleix la normativa, ja que sembla difícil de corregir a curt termini.
Pel que fa a la qualitat de la renovada distribució de l’aforament, sospita que expandir el concepte de tribuna a una boca més per cada gol (sud i nord), tot i que augmenti el nombre de localitats considerades de tribuna, a l’hora de la veritat, però, la vista des d’aquestes noves localitats serà pràcticament la mateixa que des d’un córner. El dubte, malgrat que finalment estaran cobertes com la resta de l’estadi, rau en si els abonats d’aquesta zona estaran disposats a pagar el preu de tribuna per una ubicació menys privilegiada en realitat.
Xavi Bosch posa especial èmfasi que a la part alta de la segona graderia, concretament a les boques 300, el vestíbul resulta, fins i tot, més estret que abans, tot i el que indicava la maqueta del projecte. L’augment de mida dels lavabos i la reubicació dels bars han reduït l’espai disponible, cosa que provoca aglomeracions durant els descansos. A més, hi ha escales mecàniques a tribuna que, de moment, no condueixen enlloc, evidenciant que l’obra en aquella zona encara no està completament acabada.
És rellevant l’apreciació que les noves butaques instal·lades són lleugerament més estretes (41 cm d’ample davant dels 42,5 cm anteriors), tot i que han guanyat en profunditat. Malgrat la reducció d’amplada, les noves butaques resulten més còmodes i no generen sensació de manca d’espai, ja que es manté la distància entre el centre d’una butaca i una altra. Tanmateix, és important assenyalar que la mida real del seient ha disminuït.
A favor de la reforma, explica que els graons a la segona graderia eren molt alts i mancaven de baranes, dificultant l’accés especialment a persones grans o amb mobilitat reduïda. Amb la remodelació, s’han duplicat els graons i s’han afegit baranes a cada fila, millorant la seguretat i facilitant l’accés. No obstant això, la presència de les baranes fa que les escales siguin més estretes i dificulta el pas simultani de dues persones.
En canvi, a la part alta de la segona graderia de tribuna, la ubicació de cabines de seguretat, megafonia i televisió ocupa un espai considerable, provocant que algunes localitats no tinguin visió sobre una de les porteries. En la primera prova, es van vendre entrades al costat d’aquests cubicles, donant com a resultat una experiència negativa per a aquells que no podien veure el camp completament.
Deficiències a les evacuacions
I finalment, tot i que no és menys important, es planteja si realment ha millorat el temps d’evacuació en cas d’emergència. Segons Joan Sentelles, director de l’Espai Barça, les simulacions realitzades indiquen que el temps d’evacuació s’ha reduït de més de vuit minuts a tot just quatre minuts i mig, gràcies a les millores introduïdes. No obstant això, durant el partit contra l’Athletic, es van detectar problemes greus en l’evacuació del lateral de la primera graderia, on el nombre d’escales d’evacuació s’ha reduït de tretze a set, tot i que ara són una mica més amples. Si això suposa que cada escala ha d’evacuar el doble de persones, com es va poder comprovar, va generar col·lapses i situacions caòtiques durant els moments de màxima afluència, especialment als descansos. A més, s’han suprimit les tretze boques de les primeres files, cosa que agreuja la situació d’embut i dificulta el desallotjament àgil dels aficionats. Aquestes deficiències no són fàcilment perceptibles des de la llotja o la zona de premsa, però afecten directament els socis i assistents habituals, que reclamen solucions efectives.
A tall de conclusió, la reforma del Spotify Camp Nou ha suposat avenços notables en molts aspectes, com l’amplitud dels accessos, la comoditat de les noves butaques i la millora en la seguretat de graons i baranes. No obstant això, persisteixen deficiències importants, especialment pel que fa a evacuació, disseny d’accessos i visibilitat en certes localitats. El club, segons la seva reflexió, haurà d’afrontar aquests reptes per garantir que l’estadi compleixi realment amb els estàndards de seguretat i comoditat esperats, i perquè la nova etapa del Camp Nou estigui a l’altura de les exigències dels socis i l’afició blaugrana.
