Joan Manuel Serrat, a la canço Pare, advertia de l’atac dels poderosos al Planeta, l’atac d’aquells als quals no els preocupa altra cosa que els seus guanys i ignoren i trepitgen els drets i els interessos de la gent normal, dels ciutadans, de tots nosaltres.
Els multimilionaris que controlen les xarxes socials i s’han apoderat dels mitjans de comunicació estan fent el mateix amb el periodisme. L’han atacat frontalment i l’han convertit en una eina més al seu servei. Serrat ens diu que “el camp ja no és el camp, Pare. Demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant” i adverteix que “ja són aquí… Monstres de carn amb cucs de ferro”. Però exhorta el pare a plantar cara: “Pare, no, no tingueu por, i digueu que no, que jo us espero. Pare que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra”.
Fa temps que ens han declarat la guerra i no podem rendir-nos. Ho recordava també El Gran Wyoming, en el seu discurs quan va recollir el premi Ondas a la seva trajectòria. Va demanar als assistents, especialment els periodistes, que lluitin contra els enemics de la llibertat, contra els señoritos que només tenen el dubte de si ens atacaran amb llançaflames o amb motoserres. I va tancar la seva intervenció citant els versos de Raimon: “No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d’eixe mon”.
Wyoming també va deixar clar que un periodista deixa de ser-ho quan menteix. I va exigir el dret constitucional a la informació veraç. Fa temps que els poderosos volen fer callar el periodisme de debò i substituir-lo pel que viu de la mentida, el rumor, la falsedat, i l’afany per allunyar del poder els representants dels partits d’esquerra.
És una guerra d’abast mundial. Cada país coneix els coronels que lideren les forces de dretes que s’apropien dels mitjans per vendre la seva por i el seu odi barrejats per derrotar la veritat i les idees de progrés. A Espanya els representa una Fachoesfera ben nodrida i ben subvencionada des de les administracions que governen PP i Vox.
Per mi, l’exponent més escandalós d’aquesta situació és que encara continuï fent-se passar per periodista el director del diari que es va dedicar mesos i anys a negar que els atemptats que el 2014 van causar prop de 200 morts i 2.000 ferits a Madrid els haguessin comès jihadistes perquè reconèixer la veritat perjudicava el PP i el seu líder José María Aznar. Pedro J. Ramírez, que així es diu aquest energumen, acaba de publicar un llibre que es titula “Per dir la veritat” i que té la pocavergonya de subtitular “El preu d’un periodisme insubornable”.
Ens han declarat la guerra. Necessiten controlar els mitjans i les xarxes socials per guanyar-la. Deixem de plorar i fem-los recular. Ells tenen els diners i molts còmplices als jutjats. Nosaltres tenim la raó i les ganes de construir un món millor per tothom. No ens podem permetre el luxe de no anar a la guerra.
Serrat li diu a son pare que l’espera. Anem-hi!
