La Fiscalia de Barcelona ha aconseguit, per primera vegada a l’Estat espanyol, el tancament de tres pàgines web dedicades a la promoció de la gestació subrogada, coneguda popularment com a ventres de lloguer. Aquesta actuació, impulsada per la nova secció especialitzada en defensa dels consumidors, estableix un precedent jurídic inèdit i obre la porta a futures intervencions contra un negoci que opera als marges de la legalitat des de fa anys.
Segons fonts de la Fiscalia, el bloqueig s’ha ordenat als proveïdors d’Internet mitjançant diligències per publicitat il·lícita. El Ministeri Públic considera que aquestes plataformes vulneraven la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida, que declara nul de ple dret qualsevol contracte de gestació subrogada, amb o sense preu, en què una dona renunciï a la filiació materna.
El Tribunal Suprem ha reiterat aquesta prohibició en diverses sentències. La més recent, del 2022, adverteix que “les mares i els nens són tractats com a simples mercaderies” i alerta del risc de convertir la maternitat en un negoci transnacional basat en la desigualtat econòmica.
La prohibició espanyola s’alinea amb una tendència dominant a Europa, on la majoria de països rebutgen la pràctica per motius ètics, de dignitat humana i per evitar l’explotació, tal com estableix l’article 3 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que vet la mercantilització del cos humà. No obstant això, hi ha variacions: alguns països permeten formes altruistes (sense compensació econòmica), mentre que d’altres ho tenen en una zona grisa legal.
Països com França i Alemanya són els més estrictes, amb sancions penals que equiparen la pràctica a tràfic humà. En canvi, nacions com el Regne Unit o Grècia permeten versions altruistes amb controls estrictes, però rebutgen qualsevol pagament, evitant la “mercantilització” denunciada pel Tribunal Suprem espanyol. Fora de la UE, Rússia i Ucraïna (fins a la guerra) eren més permissives amb la forma comercial, però han estat criticades per fomentar el “turisme reproductiu”.
La manca d’una directiva europea unificada deixa espais per al “turisme” cap a països amb lleis laxes, com assenyala el Parlament Europeu en informes recents. No obstant, tendències com la llei de 2024 contra el tràfic humà (que inclou la subrogació) apunten a una harmonització més restrictiva.
Malgrat la claredat normativa, Internet ha esdevingut un espai segur per a empreses i intermediaris. Només cal fer un recerca simple. Moltes webs deriven clients a clíniques d’Ucraïna, Mèxic o Geòrgia, on la regulació és laxa i el control estatal, pràcticament inexistent. D’altres ofereixen “solucions discretes” dins d’Espanya, tot i la il·legalitat evident.
Aquesta pràctica ha generat, a més, un turisme reproductiu impulsat per la demanda de països rics que explota la vulnerabilitat econòmica de dones en països més pobres. Organitzacions feministes i de drets humans denuncien que, darrere de les promeses d’“ajudar famílies a complir el seu somni”, s’amaga un entramat comercial que perpetua la desigualtat i la cosificació.
Els defensors de la gestació subrogada invoquen el “dret a la paternitat o maternitat”, però aquest xoca amb el principi que els drets fonamentals protegeixen persones existents, no desitjos individuals. “Tenir un fill no és un dret, sinó un projecte vital legítim”, recorden experts en dret civil.
Més enllà de la il·legalitat, aquesta pràctica implica una explotació que atempta contra la dignitat de la dona i del nadó, en convertir la capacitat reproductiva en un servei mercantil.
Amb aquest tancament de webs, la Fiscalia de Barcelona envia un missatge inequívoc: la mercantilització del cos i de la maternitat no pot tenir cabuda en un estat de dret. Però també posa de manifest la necessitat d’actuar amb més contundència davant d’un negoci global que continua operant impunement a la xarxa. El precedent de Barcelona no és una victòria aïllada; és l’últim avís abans que la dignitat esdevingui un producte més al catàleg digital.
