Les denúncies per violència en l’àmbit escolar es van duplicar el 2024 i els casos relacionats amb delictes contra la llibertat sexual entre menors es van disparar, passant de 10 a 52. Així ho recullen les dades de l’Observatori de la Infància, presentades per Unicef Andorra i Andorra Recerca + Innovació (AR+I). Segons aquestes entitats, el gran augment es concentra en les denúncies per difusió de fotografies de noies menors despullades, tant reals com generades amb intel·ligència artificial, un fenomen que preocupa especialment pels riscos que comporta per a la protecció en línia dels infants.
Segons les dades facilitades per la policia, les denúncies de violència domèstica envers menors van augmentar lleugerament respecte al 2023. Tot i això, la dada més alarmant és el fort increment de la violència escolar entre joves d’11 a 16 anys, que va passar de 13 a 26 casos denunciats.
Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, la directora d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, ha destacat que les denúncies han crescut fins a cinc vegades. La majoria estan relacionades amb la difusió de fotografies íntimes de nenes, una pràctica que Unicef considera “urgent d’afrontar” reforçant la protecció digital dels menors.
L’enquesta de convivència escolar 2023-2024 elaborada per l’AR+I revela que un 4,6% dels infants reben agressions físiques diverses vegades per setmana, un 2% un cop per setmana i un 16,9% en alguna ocasió durant el curs. En canvi, el 71,7% afirma no haver-ne patit mai.
La policia, al seu torn, va intervenir el 2024 en 171 casos que involucraven menors: 23 per consum de tòxics i 14 per abusos sexuals.
Població infantil en risc de pobresa
L’Observatori també analitza la situació econòmica de les llars amb infants. El 2024, un 19,4% de menors d’edat vivien en risc de pobresa, i un 4% de les famílies patien privació material severa. Això implica no poder assumir quatre o més dels indicadors establerts, entre els quals es troben no poder fer vacances (18,9%), no garantir una alimentació adequada amb proteïna (6,4%), dificultats per mantenir la llar a una temperatura òptima (15,3%) o no poder afrontar despeses imprevistes superiors a 1.300 euros (18,3%). També s’hi inclouen el retard en el pagament del lloguer o hipoteca, la impossibilitat de disposar d’un vehicle o ordinador o la impossibilitat de substituir mobles malmesos.
El 2024, l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va atendre 342 menors de 246 famílies. Les situacions de risc més comunes són la negligència en la cura (134 casos), la incapacitat parental (52), els adolescents en risc (46) i els conflictes greus entre progenitors (30). També s’hi registren 25 casos de violència de gènere, 18 de maltractament físic, 9 de psicològic i 7 de violència domèstica.
A nivell demogràfic, Andorra ha vist disminuir un 14,82% el nombre de menors de 15 anys entre el 2010 i el 2023, mentre que la població total ha crescut un 23,91%. “Ens falten nens i nenes en comparació amb el volum de població”, ha remarcat Dàmaris Castellanos. La caiguda és especialment notable entre els infants d’entre 0 i 5 anys, amb descensos que superen el 28%.
Aquesta tendència s’explica, en part, per la baixa taxa de fecunditat d’Andorra, que el 2023 se situava en 0,79 fills per dona -una de les més baixes del món- i que el 2024 va pujar lleugerament fins a 0,84. Des d’Unicef es recorda que el cost mitjà de criança se situa en 802 euros mensuals per fill, i ha reiterat dues propostes per donar suport a les famílies: un kit universal de productes de primera necessitat per a nadons i la gratuïtat parcial del primer any de sanitat. Les mesures, de moment, no han obtingut resposta del Govern.
Salut mental i infants no censats
Un 3,9% dels menors tenen una discapacitat reconeguda per la CONAVA, i el servei de salut mental del SAAS atén el 9,11% de la població menor. Tot i això, segons els experts, l’augment no s’explica només per més problemàtiques, sinó també per una millor detecció i derivació.
Unicef i AR+I també recorden que les dades de l’Observatori provenen del cens i, per tant, no reflecteixen la situació dels infants no censats o en situació irregular, un col·lectiu en creixement i probablement amb una vulnerabilitat encara més elevada. “Ens preocupen tots els infants, estiguin com estiguin”, ha afirmat Dàmaris Castellanos, mentre que Joan Micó, cap de l’àrea de Sociologia d’AR+I, ha advertit que sense dades completes “no es pot saber l’abast real de la vulnerabilitat infantil al país”.
Durant el 2024 hi va haver el doble de casos denunciats de violència en l’àmbit escolar, i es van disparar les víctimes de llibertat sexual passant de 10 casos a 52 denunciats. Així ho reflecteix les dades de l’Observatori de la Infància que Unicef i Andorra Recerca + Innovació (AR+I) han presentat aquest matí, apuntant que sobretot destaquen les denúncies per difusió de fotografies de noies despullades, tant fetes amb la IA com reals. A més a més, un altre dels indicadors de l’Observatori ha posat en relleu que a Andorra el 21% de les famílies que tenen fills estan en risc de pobresa o exclusió socials.
Entrant en detall, el percentatge de les denúncies relacionades amb menors víctimes de violència domèstica han augmentat un cas amb relació el 2023, però aquesta no és la dada més preocupant, ja que -segons les dades que la policia ha facilitat a l’Observatori- els casos de violència en l’àmbit escolar entre menors d’11 a 16 anys s’ha doblat, arribant a les 26 denúncies; i encara més preocupant, s’han disparat les denúncies per delictes contra la llibertat sexual. Dàmaris Castellanos, directora d’Unicef Andorra, ha exposat que les denúncies han passat de 10 casos el 2023 a 52 el 2024 i que sobretot són denúncies relacionades amb la difusió de fotografies de nenes despullades, tant fetes amb la intel·ligència artificial com reals, una situació que preocupa molt a l’entitat que assegura que és de vital importància que es reforci la protecció dels menors en línia.
En aquest sentit, l’enquesta de convivència escolar 2023-2024, feta per l’AR+I que es presentarà aviat, ha posat en relleu que un 4,6% dels infants han patit cops, empentes o puntades de peu algunes vegades a la setmana; un 2% una vegada a la setmana; un 4,8% dues o tres vegades al mes; un 16,9% en una o dues ocasions al llarg del curs i un 71,7% mai. Quant als menors interpel·lats per la policia, l’any 2024 van ser 171 menors per conductes delictives, dels quals 23 van ser per consum de tòxics i 14 casos per abusos sexuals.
Un altre de les preocupants dades de l’Observatori és un indicador que avalua els menors que viuen en llars en risc de pobresa o amb privació material severa o baixa intensitat laboral, posa en relleu que el 20,9% de les famílies que tenen nens estan en risc de pobresa i exclusió social.
Entrant en detall, l’any 2024 hi havia un 19,4% de menors de 18 anys en risc de pobresa a Andorra, i un 4% de les llars amb menors tenen una situació de privació material severa, és a dir no es poden permetre quatre dels vuit conceptes que marquen els indicadors que inclou: no poder anar de vacances almenys una setmana a l’any (18,9%); no pot permetre’s una alimentació que contingui carn, pollastre o peix (6,4%); mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (15,3%); no pot fer front a despeses imprevistes superiors a 1.300 euros (18,3%); han tingut un retard en el pagament del lloguer o la hipoteca en el darrer any (15,3%); no pot disposar d’un automòbil (10,4%); no pot disposar d’un ordinador (2,2%); i no pot reemplaçar els mobles quan estan malmesos (19,1%), ha explicat el cap de l’àrea de Sociologia d’AR+I, Joan Micó.
L’any 2024, l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència es van atendre 342 menors (en 246 famílies) i la situació de risc detectada amb més casos va ser la negligència en la cura i atenció (134); la incapacitat parental (52); els adolescents en risc (46); el conflicte greu entre progenitors (30); violència de gènere (25); maltractament físic (18); maltractament psicològic (9), i violència domèstica (7).
Pel que fa al marc contextual del país, hi ha una disminució del 14,82% del total de menors de 15 anys si es comparen les dades entre el 2010 i el 2023, mentre que la població total del país ha augmentat un 23,91%. “Podríem dir que ens falten nens i nenes en comparació amb el volum de població”, ha apuntat Castellanos. Aquest decreixement es nota sobretot a les primeres edats amb un 37,8% menys d’infants que tenen menys d’un any; un 28,86% menys el grup de 0 a 5 anys, i no és fins a partir dels 11 anys que el percentatge de menors augmenta, comparant les dades del 2024 al 2014.
Unes dades que són una resposta a la baixa taxa de fecunditat d’Andorra -que el 2023 era del 0,79, convertint-se en una de les més baixes del món-, i que enguany ha augmentat lleugerament a 0,84. Des d’Unicef han volgut remarcar com a motiu, el que va mostrar l’estudi del cost de la criança que posava en relleu que la mitjana que les famílies es gastaven era de 802 euros mensuals en cada fill. Per això des d’Unicef van proposar dues accions per ajudar a les famílies: un kit universal de productes de primera necessitat pels nadons, i la gratuïtat parcial del primer any de la despesa sanitària. Unes peticions que encara no han tingut una resposta concreta, però que ara que tenen els resultats de l’Observatori, “tornarem a picar portes”.
Més dades, un 3,9% de la població menor tenen una discapacitat reconeguda per la CONAVA, i la prevalença de la població menor atesa al servei de salut mental del SAAS és del 9,11%, tot i que s’ha de tenir en compte que el percentatge més alt dels menors no corresponen només a una major patologia, sinó a un major control i una major derivació per valoració.
D’altra banda, durant la presentació de l’Observatori, s’ha recordat que aquestes dades s’extreuen del cens, i que, per tant, no es té en compte tots aquells infants que no estan censats o estan en situació irregular al país, una realitat que en els últims anys ha augmentat al país. Això sí, la directora d’Unicef ha subratllat que, molt probablement, aquest col·lectiu pot estar encara pitjor. “Ens preocupen tots els infants, estiguin com estiguin”. En aquest sentit, Micó ha afegit que sense dades completes “no es pot saber l’abast real de la vulnerabilitat dels infants al país”.
