Fa pocs dies, la Najat El Hachmi va dir: “Sóc partidària de prohibir el vel islàmic a les escoles. L’islam fa trampes quan diu que el vel és una peça religiosa quan no es diu enlloc dins de l’Alcorà. No podem acceptar que els islamistes imposin el vel”.
D’altra banda, la líder de l’extrema dreta catalana, Sílvia Orriols, en una intervenció al Parlament, va dir: “En comptes de fer lleis per castigar-me a mi de cara a la paret, legislin perquè el vel islàmic, misogin i fonamentalista, no pugui seure dins d’aquesta cambra”.
Així doncs, dues dones, totalment oposades en origen i en ideologia, estan d’acord en “salvar” a les noies i dones musulmanes de la “imposició del vel”. És evident, però, que darrera aquestes declaracions hi ha intencions i objectius totalment diferents.
A la dreta i extrema dreta, que ha fet bandera de la seva propaganda antiimmigració, li importen les dones musulmanes, o les utilitza per justificar la seva islamofòbia?
Jo no tinc clar que s’hagi de prohibir el vel, més aviat el contrari, però del que sí estic segura es que és una gran contradicció estar en contra de la immigració, especialment la musulmana i després voler “defensar” a les dones de les imposicions de la seva cultura, religió i/o família. I és que la sensació que tinc és que el que els hi molesta no és que les dones musulmanes tinguin que portar “obligatòriament” el mocador o la hiyab, sinó que els molesta el mateix mocador (tant si el porten voluntàriament com si el porten obligades), perquè aquest mocador és un símbol clar que pertanyen a una “altra cultura”, menyspreada constantment per tots aquests sectors. En definitiva, el vel com excusa.
També és curiós, que els sectors de la dreta que diuen “defensar” les dones musulmanes de la “imposició” que suposa el vel, són els mateixos sectors que defensen Israel i el seu genocidi sobre Palestina. O sigui, els preocupa que a les dones musulmanes els hi imposin un vel però no sembla que els preocupi gens que a Palestina les assassinin per milers, a elles i als seus fills i filles.
Cal denunciar totes aquestes contradiccions i cal també buscar una estratègia educativa que eviti que la població en general i els més joves en particular absorbeixin aquesta cultura i s’instal·li el racisme i la islamofòbia a casa nostra.
D’altra banda, sobre les declaracions que fa Najat El Hachmi, des de l’esquerra i el feminisme, tinc molts dubtes sobre si realment prohibir el vel a les escoles és la millor estratègia per ajudar a les noies musulmanes. Crec que prohibir el vel a l’escola deixaria a les noies entre dues prohibicions, la de la família (si és que és aquesta que l’ha imposat) i la de l’escola. Dues prohibicions contradictòries i en les que la noia, o la dona, no hi ha tingut res a dir.
D’altra banda, la prohibició sempre comporta una judici moral, es prohibeix allò que està malament. I, en aquest cas, què és el que “està malament”, que una noia o una dona porti un mocador al cap, o que a una noia o una dona la obliguin a portar-lo? És evident que jo estic en contra de qualsevol imposició a qualsevol dona, però la prohibició no ajuda a canviar la situació, sinó que la pot complicar més. A la noia se li planteja un dilema molt cruel: fer cas al que li “imposa” l’escola, amb el perill de ser marginada per la família o la comunitat, o fer cas a la família i haver de deixar l’escola, si és que la prohibició es fa efectiva. En el fons, deixem a la noia encara més marginada i estigmatitzada.
No sabem tampoc, exactament, com viuen les noies i dones aquesta qüestió. Pot ser que per unes sigui una greu obligació i vulguin canviar la situació, i en aquest cas les haurem d’ajudar, però també pot ser que se sentin còmodes formant part d’una comunitat que les acull front a una altra comunitat que les rebutja. Jo diria, que si el que ens molesta de veritat és la imposició, haurem de buscar fórmules per ajudar-les, i l’escola i les feministes podem fer aquest paper sense haver de prohibir res.
A mi el vel, en sí, no em molesta pas més que moltes altres coses que, si pogués, canviaria, com ara la discriminació que pateixen moltes nenes i joves de famílies immigrants en accedir a les activitats de lleure, a la sociabilitat, o a seguir estudiant, el que vulnera els seus drets fonamentals (tal i com diverses veus han denunciat a la presentació de l’Associació «Per elles»). Justament tot això és el que no preocupa gens a la dreta que només li preocupa el vel.
Potser seria millor empoderar a les noies i a les dones musulmanes i donar-los eines per lluitar per la seva emancipació, enlloc d’intentar “alliberar-les” des de fora. Així és com les dones de la meva generació vam aconseguir molts drets que les nostres àvies i mares no tenien.
