La notícia esperada del retorn a l’Spotify, aprofitada per Joan Laporta per a una minigira mediàtica amb la finalitat de fer oblidar l’impacte profund de la foto de Messi a l’estadi i de distreure els socis de la presentació d’aquesta aliança liderada per Víctor Font de cara a les eleccions, s’ha vist en part enfosquida per una paraula, estafa, que aquests dies està de moda a les oficines del FC Barcelona per dos motius diametralment oposats. La notícia que l’Audiència Provincialdesactiva l’arxivament d’una querella per estafa contra la banda de Reus, integrada per Joan Laporta, Rafael Yuste, Xavier Sala-i-Martín i Joan Oliver, i s’afegeix així a les tres causes obertes al jutjat pel mateix motiu, ha coincidit en el temps amb la revelació que diversos membres de la directiva i del nucli dur de la presidència han estat víctimes d’una estafa en la qual han volat 250.000 euros per cap.
Alguns dels presumptes estafadors haurien estat estafats, segons una notícia de La Vanguardia. Manel Pérez, adjunt a la direcció i responsable de la secció d’economia, ha publicat que, el 2023, diversos executius i directius, entre ells Enric Masip, Ferran Olivé i Mateu Alemany, van invertir més de 250.000 euros cadascun en una subhasta d’immobles que va resultar ser una estafa. Van al·legar que la inversió va ser recomanada pel director de la sucursal de CaixaBank del Camp Nou i van sol·licitar una compensació al banc, que va negar responsabilitat. El gener del 2024, van presentar una denúncia contra Inmo-Kadi 2004, el seu propietari Jordi Cuxart Teres i el directiu de CaixaBank, reclamant també danys econòmics a l’entitat financera. Aquest cas ha generat tensió interna.
Els directius del Barça van adduir que la proposta d’inversió els va arribar a través del director de la citada sucursal de CaixaBank i per això van demanar al banc que els compensés els diners perduts en la fallida inversió, relata el diari. L’entitat financera s’hi va negar, a més de defensar l’actuació del seu empleat i l’absència de responsabilitat econòmica per part seva. “El gener del 2024 els directius van presentar una denúncia a la policia judicial de Barcelona contra la societat Inmo-Kadi 2004, que havia de vendre els immobles adjudicats i contra el seu propietari, Jordi Cuxart Teres. Així com contra el directiu de la sucursal de CaixaBank. També reclamaven responsabilitats econòmiques a l’entitat financera”, relata La Vanguardia.
Aquests fets han vist la llum en el marc de les negociacions, per ara embarrancades des de fa mesos, de les converses per renovar l’acord del Barça amb CaixaBank com a partner financer, com ho ha estat durant molts anys. CaixaBank no les dona per trencades i les desvincula completament del succés que ha causat, com és lògic, un perjudici econòmic important en subjectes de l’staff directiu i de l’entorn més directe al president. La visió i posició de la junta no és tan optimista i, per descomptat, no nega que “s’ha obert un procés i s’estan estudiant ofertes d’altres entitats financeres que plantegen millors condicions econòmiques” per renovar aquest conveni, pel qual el banc és patrocinador principal i soci financer des de fa anys. Des que ha començat la temporada el logo de CaixaBank no ha estat visible a l’Estadi Lluís Companys a l’espera que aquesta incògnita es resolgui.
Tot i que no han transcendit els noms dels directius de Laporta que podrien haver caigut en aquest presumpte engany, induït per una societat completament aliena a CaixaBank, les informacions sobre l’altra estafa que afecta directament el president, Joan Laporta, i el seu vicepresident, Rafael Yuste, -a més del vicepresident actual de la Fundació Barça, Xavier Sala-i-Martin i l’exdirector general del Barça, amic i home de confiança de Laporta, Joan Oliver- amplien l’espectre fosc del seu pas per Reus. Hi ha un total de quatre querelles presentades als jutjats de Barcelona relatives a possibles estafes comeses amb inversions a CSSB Limited, inclosa l’actual, que ordena l’admissió a tràmit i la investigació. L’Audiència de Barcelona ha revocat l’arxivament d’aquestes querelles, assenyalant que era prematur fer-ho sense investigació i ressaltant indicis importants que apunten a un possible delicte, com la manca de transparència sobre el destí del capital i la captació basada en el prestigi de Laporta i altres implicats.
Actualment, aquestes denúncies es troben en fase d’instrucció en diferents jutjats de Barcelona. La querella principal de 4,7 milions està al Jutjat d’Instrucció número 6, amb Laporta declarat investigat i pendent de desenvolupament probatori, mentre que l’Audiència ha ordenat reactivar la instrucció al Jutjat número 22 per la querella de 100.000 euros i altres relacionades amb altres particulars, entre elles la del tenista Albert Ramos, també inversor afectat.
El documental El Cas Reus 2. Laportagate ha destapat recentment, a més, que a altres afectats pel mateix presumpte modus operandi de les societats implicades, Core Store i CSSB Limited, ambdues propietàries del traumàticament desaparegut Reus i encausades per haver promogut aquest negoci financer impossible a través de l’adquisició d’un club xinès, se’ls va oferir compensar-los econòmicament subscrivint un contracte amb el FC Barcelona a partir que, el 2021, Laporta va tornar a la presidència. Se sospita que l’actual responsable de les oficines comercials del Barça a Nova York i Hong Kong, Bryan Bachner, va entrar al club per aquest motiu, com a víctima d’aquesta fallida inversió, així com el desaparegut Toni Cruz, integrant de La Trinca que va aterrar un bon dia com a director de Barça TV, càrrec pel qual va estar cobrant fins al seu traspàs, molts mesos després del tancament del canal.
L’Agència Tributària, per la seva banda, ha anunciat l’inici d’una investigació sobre possibles irregularitats fiscals vinculades a Core Store, societat germana de CSSB Limited, i ha sol·licitat documentació i informació sobre el destí i estat de les inversions.
