El suport a la democràcia ha perdut força entre els anys 2008 i 2024. El 2008, un 93% dels catalans triaven la democràcia com a sistema preferit de govern. Setze anys més tard, aquest percentatge s’havia reduït a un 82%, onze punts menys. Aquesta davallada no es deu tant a l’augment de la predilecció per un sistema autoritari –que ha passat d’un 3% a un 5% en aquest període- sinó a que la indiferència quant al tipus de règim s’ha disparat del 2,4% al 11%. Així ho constata l’informe “L’erosió democràtica. Entre l’exclusió social i el trencament generacional”, elaborat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i presentat avui pels seus autors, Lucía Medina i Oriol Bartomeus. L’informe conclou que “s’ha produït un ‘despenjament’ de la democràcia en part de les noves generacions i entre els sectors més desafavorits”.
L’estudi considera que “l’erosió democràtica sembla tenir un origen generacional, en la mesura que es concentra en els trams més joves de la població, especialment entre els homes joves, en un procés que atribuïm al trencament, en l’imaginari d’aquestes generacions més recents, del lligam entre democràcia i progrés social i econòmic”. I detecta que “el desgast democràtic també se centra en els estrats més desafavorits de la societat, tant pel que fa a nivell acadèmic, com a classe social”. Pels autors, “la democràcia manté el seu atractiu entre els ‘beneficiaris’ del sistema, mentre que l’ha perdut en aquelles capes que se’n beneficiarien menys”.
L’estudi palesa una major desconnexió dels joves. Els nois d’entre 18 i 24 anys només consideren preferible una democràcia en un 61,8% mentre que les noies la prefereixen en un 73,1%. Un 16,4% dels nois acceptarien una dictadura en determinades circumstàncies mentre que ho farien un 9,6% de les noies. Els percentatges dels que tant els fa un sistema com un altra són del 20% en els nois i del 13,5% en les noies.
La gent de dreta i d’extrema dreta dona més suport a una dictadura
El 90,7% de les persones amb estudis superiors prefereix la democràcia i a mida que es baixa en el nivell formatiu aquest suport disminueix fins un 67,7% en les persones amb menys estudis. D’altra banda, entre els treballadors manuals qualificats i no qualificats creix la indiferència (un 14,4% i un 10,6%, respectivament).
El col·lectiu de gent que vota a la dreta o a l’extrema dreta és el que menys satisfet està amb la democràcia i més suport dona a una alternativa autoritària. Així, només un 61.5% dels catalans de dretes o d’extrema dreta consideren que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern mentre que aquest percentatge és del 94,2% entre els ciutadans d’esquerres, del 82,9% entre els de centre dreta i del 77,1% entre els de centre. Els votants de dreta o extrema dreta veurien amb bons ulls un sistema autoritari, “en determinades circumstàncies”, en un 18,5% mentre que un 16,9% prefereix no mullar-se en aquesta qüestió, mentre que només un 0,6% de la gent d’esquerres és partidària d’un sistema autoritari i un 4,7% no dona la seva opinió.
L’extrema esquerra no té tant clar com l’esquerra que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern però, tot i així, la defensa un 81,6% mentre que un 8,2% optaria per un règim autoritari.
Bartomeus ha afirmat, en la presentació del Quadern, que “estem assistint a una erosió de la democràcia tot i que continua havent-hi una gran majoria que n’és favorable”. Davant aquesta erosió, els autors de l’informe consideren que “és necessari trobar fórmules per reenganxar aquests segments que semblen despenjar-se, que tenen la sensació des de fa temps que la democràcia els ha fallat, per reconnectar-los al sistema”. “Això només pot passar –diuen- perquè les institucions actuïn de tal manera que aquestes persones tornin a percebre que la democràcia els és útil; és a dir, que els valors de la democràcia -la llibertat, la igualtat i la justícia- no quedin en simples enunciats sinó que siguin realitats tangibles per tothom”.
