L’Audiència Provincial de Barcelona ha rectificat l’arxivament d’una querella presentada al Jutjat d’Instrucció 22 de Barcelona per un presumpte delicte d’estafa contra les societats CORE STORE, SL, CSSB Limited, i Joan Laporta Estruch, Xavier Sala Martin, Rafael Yuste i Abel i Joan Oliver Fontanet, més coneguts com “la banda del Reus” per la seva participació directa i inequívoca en la desaparició de l’històric club català.
La querella, presentada per María Teresa Alibau Pach com a perjudicada, va ser inadmesa pel Jutjat 22 d’Instrucció argumentant que els fets no constituïen infracció penal, sinó possiblement una mala gestió en una operació especulativa arriscada acceptada voluntàriament per la querellant. Contra aquesta decisió es va presentar un recurs d’apel·lació que ara l’Audiència Provincial de Barcelona ha revocat, ordenant-ne l’admissió a tràmit.
La decisió es fonamenta en el fet que existeixen indicis raonables de la comissió d’un delicte d’estafa. Aquests indicis es basen en la manca d’informació veraç i suficient sobre les inversions, l’engany pel que fa a la seguretat i rendibilitat d’aquestes, la instrumentalització de les inversions mitjançant societats amb greus problemes financers i l’ús del prestigi i reputació dels querellats per captar capital. A més, es destaca que no n’hi ha prou amb qualificar l’operació d’arriscada o especulativa, sinó que cal investigar si hi va haver intenció d’incomplir el que s’havia pactat i si el perjudici econòmic causat és rellevant.
La resolució sosté que la interlocutòria d’inadmissió va incomplir el deure d’instrucció judicial en no permetre una mínima investigació, la qual cosa vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, i afegeix que, tot i que no s’afirma que els querellats siguin culpables, els indicis aportats són suficients per iniciar la fase d’instrucció i determinar la possible existència de delicte i la responsabilitat dels acusats.
Per això, la Sala ha estimat el recurs, ha ordenat l’admissió a tràmit de la querella i ha deixat a criteri de la jutgessa instructora la pràctica de les diligències necessàries per aclarir els fets.
En definitiva, la querella avança perquè hi ha prou indicis per investigar un possible delicte d’estafa en una operació d’inversió financera que hauria estat sustentada en enganys i manca de transparència, fet que ha motivat la reacció favorable del tribunal al recurs presentat per María Teresa Alibau Pach.
Després de l’admissió a tràmit de la querella per part de l’Audiència Provincial, el procediment continua la seva fase d’instrucció al Jutjat d’Instrucció núm. 22 de Barcelona.
Contra la primera reacció del Fiscal, que defensava com a causa de la pèrdua de les inversions una mala gestió i no un delicte, el recurs detalla com les inversions es van presentar com a segures i rendibles, mentre que en realitat es van ocultar greus problemes financers i la manca de solvència de les societats involucrades. També s’assenyala que la captació de fons es va basar en la reputació dels querellats, els quals van oferir una aparença de solvència empresarial que no es corresponia amb la realitat. Es fa referència al fet que Laporta, Sala Martin, Yuste i Oliver van assegurar a la querellant que de la mateixa manera que havien gestionat el Barça amb èxit, la inversió en un club xinès que volien portar a la primera línia mundial propiciaria uns rèdits financers també excepcionals amb els quals satisfer els interessos mensuals promesos i la reposició del capital. També sosté que la víctima va patir un perjudici econòmic significatiu en no recuperar la inversió i només haver rebut part dels interessos pactats.
L’Audiència assenyala que no és possible descartar l’existència d’estafa sense una investigació prèvia i que els indicis apunten a un possible engany, l’anàlisi del qual s’ha d’aprofundir en la fase d’instrucció.
Finalment, fa referència a la resta de querelles que, després d’un primer rebuig als tribunals, han anat essent readmeses i, se suposa, que acumulades per ser tramitades processalment en fase d’instrucció fins a determinar si quan Laporta i el seu clan van oferir una rendibilitat i condicions tan atractives a una sèrie d’inversors realment sabien que aquell era un negoci impossible.
