El Barça de Laporta, també líder europeu dels clubs més endeutats

Un informe recent del diari The Guardian ha establert un rànquing sobre els deutes financers dels principals clubs de futbol europeus, situant el FC Barcelona com a líder indiscutible, seguit del Tottenham Hotspur en un marc destacable de la magnitud i els riscos del deute en el sector, especialment en contextos de grans inversions en infraestructures i salaris elevats. The Guardian conclou que el deute blaugrana és de 1.920 milions com a resultat d’anys de despesa descontrolada, alts salaris i la reforma del Camp Nou, mentre que el Tottenham Hotspur ocupa el segon lloc amb uns 1.360 milions, principalment vinculats al finançament i despeses del seu nou estadi inaugurat el 2019. Altres grans clubs esmentats a l’informe i per agències com Reuters inclouen Everton, Manchester United, Inter, Chelsea i Juventus, tots amb passius significatius per salaris, fitxatges i dependència d’ingressos televisius repartits de manera desigual.

El FC Barcelona és, tanmateix, el club més controlat per LaLiga i per la UEFA a causa de la seva denunciada negligència a l’hora d’inventar-se recursos imaginaris i posar en risc l’estabilitat de la institució venent anticipadament i per molts anys, patrimoni i actius.

A conseqüència d’aquest desgavell causat per les improvisades i desesperades decisions de Joan Laporta, LaLiga el manté excedit en 118 milions el marge salarial i la UEFA, a més d’haver-lo multat amb 15 milions pel seu sistemàtic menyspreu a les normes del fair play, l’amenaça amb una sanció de 45 milions més si no corregeix aquesta tendència de gastar per sobre de les seves possibilitats reals.

En el context d’aquest superdeute, la situació econòmica de molts clubs europeus revela tensions entre la modernització i la sostenibilitat financera, amb economistes advertint que si no aconsegueixen quadrar comptes, podrien veure’s obligats a vendre jugadors, augmentar preus o recórrer a capital extern com a solució. Suggereix The Guardian que, per països, Espanya, Anglaterra i Itàlia amenacen l’estabilitat del futbol europeu a mitjà termini, afectant tant la competitivitat com la gestió institucional i descriu la situació actual com “una muntanya de deutes” per al Barça i el Tottenham, evidenciant la pressió de la inversió en infraestructures esportives i grans plantilles.

Significatiu que The Guardian subratlli també el pes de la massa salarial blaugrana tot i que només compromet el 55,5 % dels costos totals. El problema específic de Laporta, que amb prou feines pot fitxar, o millor dit, inscriure jugadors si no és amb trampes i trucs que empitjoren el panorama, és que les seves despeses no esportives han assolit una magnitud colossal, exagerada i inexplicable quan encara no ha començat a retornar ni els interessos ni el capital del préstec de la reforma del Spotify.

Tot i que The Guardian xifra en 1.920 milions el deute financer total del FC Barcelona, segons els comptes oficials de l’exercici 2024-25 ascendeix a aproximadament 2.080 milions. Aquest import inclou: ‘deute a llarg termini’: 1.430 milions, format per obligacions i altres valors negociables (prop de 500 milions), deutes amb entitats esportives (aproximadament 18,5 milions) i altres passius financers (gairebé 909 milions). També la ‘deute a curt termini’: 654 milions, que inclouen obligacions negociables, deute amb entitats de crèdit i deutes amb entitats esportives, entre d’altres.

La petita diferència entre la magnitud del deute total financer que apareix als comptes del FC Barcelona i la reportada per The Guardian es deu, possiblement, a diferències de criteri en el concepte exacte de deute considerada o actualitzacions recents en la gestió financera del club.

En una projecció percentual, el deute a llarg termini (1.430 milions) representa aproximadament el 68,5% del total, distribuint-se així: les obligacions i valors negociables (499,6 milions), el 23,9%, els deutes amb personal esportiu (19,9 milions), només el 0,95%, i ‘altres passius financers’ (909,8 milions), el 43,7%.

El deute a curt termini (654 milions) representa aproximadament la resta, el 31,5% del total repartit entre obligacions i valors negociables (31,5 milions), l’1,5%, els deutes amb entitats de crèdit (11,7 milions), el 0,56%, altres passius financers (474,8 milions), el 22,7% i els deutes amb personal esportiu (136,3 milions), el 6,54%.

El diagnòstic financer, en efecte, apunta a una situació d’alt palanquejament, és a dir, que s’endeuta per gastar per sobre de les seves possibilitats, i de concentració en deute a llarg termini d’aproximadament dos terços del total, amb una gran part en “altres passius financers” relacionats amb el finançament de l’Espai Barça, que no té impacte directe més enllà dels fluxos de l’estadi.

Deute en augment

A Laporta no li queda cap altra alternativa que trobar altres fonts de finançament, quelcom difícil per l’esgotament de les vies de negoci, actius o béns patrimonials susceptibles de ser venuts —per sempre—, renegociar condicions per allargar venciments i disminuir la càrrega financera. És clar, a més, que amb el deute a curt termini elevat, el que representa un risc per a la liquiditat i la necessitat d’aplicar un control molt estricte de la tresoreria, el club està igual o pitjor que quan va assumir la presidència el 2021.

Fa quatre anys no existia el deute afegit per les obres de la reforma de l’estadi, que no apareix enterament al balanç perquè Laporta ha exclòs el ‘Fons de Titulització Espai Barça’ del perímetre de consolidació a partir de l’exercici 2023-24, a causa de l’absència de control per part del Barça i al fet que els riscos i beneficis els assumeixen els tenidors de bons. Per tant, aquesta exclusió ha reduït actius i passius consolidats en uns 629 milions d’euros al 30 de juny de 2024.

D’aquesta manera, encara que el ‘Fons’ està fora de consolidació, el Barça manté un deute financer a llarg termini amb aquest fons per import d’aproximadament 891 milions d’euros al 30 de juny de 2025 i a més un deute per interessos a curt termini per uns 16 milions. El total es correspon amb la quantitat del préstec utilitzada fins ara per a l’avançament de les obres, amb aquest límit de 1.500 milions autoritzat per l’assemblea.

En realitat, es calcula que la devolució del capital més els interessos ascendirà a gairebé 3.000 milions que, per ara, no computen al balanç perquè es comptabilitza a “cost amortitzat” i això vol dir que el deute de l’Espai Barça no es registra simplement pel total dels diners que es deuen ara, sinó que s’ajusta en el temps tenint en compte els pagaments efectuats i els interessos generats.

L’equilibri entre els compromisos adquirits pel Barça amb els inversors, de moment de pagament de 700 milions només d’interessos fins al 2032 abans de començar a retornar el principal del préstec, depèn que l’explotació de l’estadi generi els ingressos previstos, dels quals els primers 100 milions són per al Barça, els 75 milions següents per a Goldman Sachs i la resta, com ara passa, els inversors els poden congelar a tall de garantia si estimen que el Barça no compleix amb les previsions. D’aquí la pressa de Laporta perquè el Spotify arrenqui d’una vegada i al cent per cent. Aquesta temporada, la primera contemplada perquè els ingressos potencials cobreixin els 100 milions en interessos, avança amb un dèficit important respecte als paràmetres acordats. El deute, per tant, tendirà a augmentar.