La Generalitat ha documentat 1.005 fosses amb víctimes de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista, però només n’ha pogut excavar 137 des de l’inici del segle, principalment a partir del primer pla de fosses aprovat el 2017. En total, s’han recuperat 1.023 cossos, dels quals només 34 han estat identificats plenament mitjançant l’ADN, mentre 8.158 familiars continuen esperant respostes a través del cens de desapareguts. El director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, admet que el procés avança “més lent del que es voldria”, però defensa que la prioritat és garantir identificacions rigoroses i dignificar les restes anònimes.
Coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco, Menéndez i el tècnic Juli Cuéllar recorden que les polítiques públiques de memòria “van començar tard” i que la ciència ha demostrat que l’obertura massiva i ràpida de fosses era irrealitzable. Tot i això, el Govern assegura que manté un treball “metòdic i continuat”, amb més d’un milió d’euros anuals invertits en excavacions, i alerta que un eventual canvi al Govern d’Espanya amb PP i Vox podria comportar retallades en les subvencions estatals. La Generalitat, que no classifica les fosses per bàndol, recorda que en moltes s’hi barregen víctimes diverses —soldats republicans, soldats franquistes, civils i represaliats— i defensa que la dignificació és igual per a tothom.
El cens de desapareguts registra majoritàriament soldats —4.751 republicans, 222 franquistes i 527 sense especificar— i 2.656 civils i la Generalitat fa una crida als familiars perquè aportin ADN i facilitin noves identificacions. La complexitat del parentiu llunyà, el deteriorament de les restes i el risc de pèrdua d’ubicacions fora dels cementiris dificulten la tasca. El Govern català treballa amb altres territoris —com Navarra i les Balears— i reclama una base de dades estatal que permeti coordinar els casos més enllà de Catalunya, especialment al front de l’Aragó, on podria haver-hi fins al 10% de les víctimes inscrites al cens.
