L’expresentador del programa El Búnquer de Catalunya Ràdio, Jair Domínguez, ha tornat a sacsejar el panorama mediàtic català amb una de les seves piulades. Aquesta vegada, el blanc del seu sarcasme ha estat l’anunci d’una entrevista a Luis Rubiales a l’emissora pública catalana, que ha indignat part de l’audiència i que Jair ha convertit en símbol del que, segons ell, és un error greu de la ràdio pública.
Jair va escriure literalment: “Sort que la ràdio pública dona veu a aquest pobre home, injustament silenciat. Una de les tasques de la ràdio catalana també ha de ser que un neofranquista espanyol condemnat per agressió sexual pugui defensar-se”.
Amb aquest sarcasme tan característic, Domínguez denunciava el que considera un intent de blanqueig de Rubiales, l’expresident de la RFEF, envoltat encara per l’esclat del petó no consentit a Jennifer Hermoso i pels processos judicials que en deriven. Per a Jair, donar-li veu en un espai de servei públic no és una qüestió periodística, sinó una decisió política i moralment discutible.
La crítica s’inscriu en un discurs que ell mateix ha anat construint en els darrers mesos: la idea que els mitjans públics catalans “tenen por d’incomodar” i que actuen amb un excés de prudència a l’hora d’enfrontar-se a figures polèmiques de l’esfera espanyola. I la figura de Rubiales, per ell, és la culminació perfecta d’aquesta incoherència.
La reacció a X no s’ha fet esperar. Alguns usuaris han celebrat que Jair digui obertament el que molts pensen —que entrevistar Rubiales en clau de victimisme és un “suïcidi reputacional” per a una ràdio pública—, mentre d’altres acusen el guionista de voler mantenir-se rellevant a base de polèmica.
