El judici al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets ha quedat vist per a sentència aquest dijous al Tribunal Suprem. García Ortiz ha reiterat que és innocent en la sisena i darrera jornada del judici, negant que hagués filtrat correus electrònics on la defensa de l’empresari Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, admetia que havia comès un delicte per arribar a un acord de conformitat.
L’acusació particular que exerceix González Amador ha demanat demana quatre anys de presó i tres de suspensió i inhabilitació per al fiscal general, mentre que el Col·legi de l’Advocacia de Madrid, Manos Limpias, Hazte Oír i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) s’han personat com a acusació popular, i han reclamat sis anys de presó per a García Ortiz.
A partir d’aquí, el tribunal haurà de valorar un procés que ha estat marcat per una tensió institucional persistent i per la disputa jurídica sobre la naturalesa del secret professional que, segons la defensa, no s’hauria vulnerat en cap moment. García Ortiz manté que la informació investigada ja circulava en àmbits periodístics i que la seva actuació es va limitar a respondre a una pressió mediàtica excepcional sense trencar cap reserva processal.
Les acusacions, però, sostenen que el contingut del correu electrònic mantenia un caràcter estrictament confidencial i que la seva publicació, fos directa o a través d’altres actors, hauria afectat de manera significativa el dret de defensa de González Amador i el funcionament imparcial de la Fiscalia.
El Tribunal Suprem també haurà de determinar fins a quin punt les decisions adoptades dins del Ministeri Fiscal poden atribuir-se personalment a García Ortiz o si formen part de dinàmiques internes habituals en situacions d’alt interès polític i mediàtic. Aquest debat ha estat central, perquè defineix la responsabilitat individual del fiscal general i els límits entre la comunicació institucional i l’actuació susceptible de sanció penal.
Una resolució amb conseqüències institucionals
El veredicte pot convertir-se en un precedent sobre el marge de maniobra de la Fiscalia en matèria de comunicació pública i sobre el nivell d’exigència que es pot imposar al fiscal general en la gestió d’informació delicada.
El cas ha adquirit un fort component polític i ha projectat dubtes sobre la neutralitat i la resistència de les institucions en un context de polarització, de manera que una condemna o una absolució poden redefinir no només la posició de García Ortiz sinó també la percepció social del Ministeri Fiscal i de la seva independència.
