Dos titulars de l’anàlisi econòmica de l’exdirectiu del Barça Xavier Vilajoana sonen realment contundents i preocupants. El deute total no és només un rècord blaugrana sense precedents, amb un total acumulat de 4.120 milions d’euros, sinó el més alt de la història del futbol europeu i, a més, les pèrdues successives en aquest mandat superarien els 1.000 milions des del 2021, a partir de l’arribada de Joan Laporta. Ambdues són les conclusions exposades en un acte previ a la formulació definitiva de la seva candidatura, que tindrà lloc el pròxim 27 de novembre, per a les eleccions del 2026. Abans, de la mà de Jordi Mercader, economista, advocat i professor d’Estratègia, Màrqueting i Finances a la Universitat Pompeu Fabra, el precandidat va fer una exposició àmplia i detallada sobre un informe molt elaborat dels comptes reals del FC Barcelona i de la seva evolució al llarg de les dues darreres dècades.
Vilajoana i Mercader van ser molt clars sobre aquesta barbaritat financera que suposa, segons els resultats oficials de les memòries, que Laporta “hauria acumulat 1.000 milions de pèrdues si no s’haguessin venut actius del club que ja existien”. Així i tot, va precisar Mercader, “el Barça acumula 277 milions de pèrdues en el mandat actual, que haurien estat 1.000 milions sense la venda d’actius”.
Van deixar clar que “el FC Barcelona és avui el club més endeutat de la història del futbol europeu, amb un deute total que ascendeix a 4.120 milions, la qual cosa suposa un increment del 293% des del 2021“.
La xifra inclou 2.820 milions de l’Espai Barça, tot i que la directiva els considera un deute segregat del balanç que, igualment, el club ha de retornar. Però, fins i tot sense la reforma de l’estadi iniciada, el deute operatiu i financer és de 1.300 milions, superior al que es va heretar el 2021.
Pel que fa a l’ús de les palanques financeres, l’informe avalua que s’han venut actius per 929 milions (drets televisius, Barça Studios i seients VIP), que s’han de classificar com a ingressos extraordinaris utilitzats després de tot per afrontar despeses ordinàries.
En cas de no haver fet servir aquests recursos, les pèrdues acumulades superarien els 1.000 milions, xifra equivalent al valor de la plantilla actual. Es considera greu el creixement gairebé nul d’ingressos, que només han augmentat un 0,4% tot i les operacions extraordinàries.
Un capítol a part ha merescut el valor econòmic atribuït a la Masia. La seva aportació en forma de producció de jugadors altament qualificats i competitius al màxim nivell exigit per la grandesa del club i de les seves legítimes expectatives, ha permès un estalvi significatiu de centenars de milions en fitxatges, a més de generar més de 650 milions en valor de mercat per jugadors que, com Lamine Yamal, s’han disparat extraordinàriament i en un temps rècord.
D’altra banda, resulta excepcional que les vendes de futbolistes de la pedrera hagin aportat més de 250 milions en ingressos directes des del 2006 i decebedor, des del punt de vista de Vilajoana i Mercader, que la inversió en el futbol formatiu hagi baixat de 40 a 25 milions anuals sota la directiva actual de Joan Laporta.
Xavier Vilajoana ha acusat la directiva de “maquillatge comptable” per incloure 380 milions sense base real als comptes. “Aquestes pràctiques falsegen la percepció de solvència i oculten deute real”, posant èmfasi en què s’ha canviat tres vegades d’auditor en quatre anys.
I s’ha mostrat especialment exigent amb la necessitat d’examinar més a fons les causes de l’acomiadament de Messi el 2021. “Laporta ha de donar explicacions i dir per què es va fer fora Messi. Es va donar llavors un argument econòmic. Es va dir que el club no podia permetre’s el millor del món. Si l’argument era econòmic, ara no el veig enlloc. Que Laporta ens digui la veritable raó per la qual es va fer fora Messi”, va concloure.
A parer seu, el president va ocultar que, en realitat, no va ser per motius econòmics, sinó per una decisió política o interna encoberta sota pretextos financers.
