El terratrèmol Messi, amb epicentre a l’Spotify la nit de diumenge passat, ha deixat una resposta inequívoca de més de 22 milions de m’agrada al seu compte d’Instagram —un altre rècord— i la sensació estesa entre el barcelonisme que, a la seva manera, Leo ha estat qui ha marcat a Joan Laporta el primer gran gol del nou Camp Nou. Per tot l’escaire.
Encara queden, però, autoritats barcelonistes, noms il·lustres de la premsa com Joan Vehils, director del diari Sport, i Santi Nolla, director de Mundo Deportivo, que, a més de resistir-se a veure les coses tal com són en realitat, han protagonitzat un altre intent patètic de continuar evangelitzant el barcelonisme des del púlpit del laportisme com l’única fe i context en què cap la pau.
Tots dos esmenten Leo en els seus obligatoris i editorialitzants articles d’opinió, però no a Laporta, covardament, per no ferir els sentiments ni la sensibilitat d’un president a qui acaben de donar un bon disgust.
Més que merescut pel seu afany obsessiu i erràtic de fer veure que aquí no ha passat res després d’enganyar-lo l’estiu del 2022, de fer-lo fora de mala manera per després perseguir-lo ridículament a les festes de la Pilota d’Or i altres esdeveniments per una foto enganyosa, de tornar-lo a embolicar dos estius més tard a través de Xavi Hernández, de calumniar-lo dient que Messi havia preferit jugar en un altre equip amb menys exigències que el Barça, i, finalment, escenificant que si no vol venir a inaugurar l’Spotify, homenatge inclòs, serà perquè no és tan barcelonista com diu.
Davant d’aquestes intencions inqualificables, cíniques i perverses de Laporta, que creia haver-lo arraconat, Leo li ha fet una mena d’escac i mat a una jugada increïblement agosarada, ràpida i imprevisible, com és ell mateix al camp.
Els analistes de més prestigi com Vehils i Nolla s’han sentit igualment desolats i abatuts per aquesta última jugada meravellosa de Messi al seu estadi. Ho demostren els seus maldestres articles d’opinió de l’endemà: bàsicament, un intent fracassat de salvar Laporta d’una batalla en què, no hi ha dubte, ha sortit derrotat.
Coincideixen tots dos a destacar el fort vincle emocional de Messi amb el FC Barcelona i el Camp Nou, subratllant que la seva visita va ser un gest personal i sincer, sense motivacions polítiques ni estratègiques. També destaquen la naturalesa discreta i gairebé secreta de la visita, feta d’incògnit i fora dels focus mediàtics, cosa que reforça l’autenticitat de l’acte. I estan d’acord que el futur de Messi està, d’una manera o altra, lligat al FC Barcelona, sigui a través d’un retorn, un homenatge o una vinculació simbòlica. És aquí on es lliuren a aquell absurd, miserable i laportista argument que “el club té les portes obertes per Messi” i que el seu retorn només serà possible quan se solucionin les diferències i sigui visible, sincera i pública la reconciliació.
Amb qui s’ha de reconciliar Messi? Amb el Barça, amb la seva gent? No sembla, al contrari, que aquesta relació estigui en perill ni suposi un conflicte, ja que ningú més que ell, Leo Messi, reconegudament el millor jugador de tots els temps, ha exhibit mostres insuperables d’afecte, estima, agraïment i amor a uns colors, a una institució i a un estadi des de l’exili forçat per l’amarga i traïdora decisió d’un president. Personatge, Joan Laporta, a qui ha volgut evitar amb elegància, discreció i respecte, deixant-lo fora d’aquesta equació perfecta en què Messi i el Barça, sense el president de torn, simbolitzen l’harmonia i la força del barcelonisme més poderós i guanyador dels 126 anys de vida del club.
A Leo el va fer fora Laporta. És lògic que la foto més esperada pel president se la fes sense ell, intencionadament lluny d’ell per ser més clars, sota els focus i la grandesa de les obres del seu Camp Nou.
“Estic agraït a Déu per haver-me portat a aquell lloc quan era un nen i també, amb el naixement dels meus fills a la ciutat, i amb tot el club i la ciutat en general, perquè me’n vaig anar de petit, vaig créixer i vaig passar tota la meva vida allà. Hi ha moltíssimes coses, no només al club, sinó a la ciutat, amb què em vull quedar”, ha dit Leo aquesta setmana.
Quin barcelonista està enfadat amb Leo? Només Laporta i els opinadors que, conscientment o no, confonen Laporta amb el Barça, que no valoren com es mereix el gran gest de Messi (la seva empàtica i furtiva foto nocturna) cap a la institució i els seus socis, i, en canvi, sobrevaloren fins a l’exageració la més que mediocre i improvisada gestió de Laporta, inclosa la seva plena responsabilitat en la decisió d’haver fet fora el millor de la història del Barça i del futbol entre molts altres errors.
