D’unes setmanes ençà, l’avortament ha esdevingut un dret que a la Comunitat de Madrid s’està posant en qüestió. Tot va començar quan, a finals de setembre, l’ajuntament encapçalat per José LuisMartínez-Almeida va aprovar una proposta de Vox per informar les dones sobre la suposada síndrome postavortament. Segons Carla Toscano, edil de la ultradreta, aquesta consistiria en “depressió, un profund sentiment de culpa, aïllament, imatges recurrents, malsons, insomni, alcoholisme, anorèxia, bulímia, disfuncions sexuals, autolesions i agressivitat”, entre d’altres.
Després de les fortes crítiques de l’oposició d’esquerres —PSOE i Más Madrid—, que va anunciar que aniria als tribunals si la mesura sortia endavant, i d’avisos de no aplicar-la per part dels treballadors dels centres municipals —Madrid Salut, els espais d’igualtat, els futurs centres integrals d’atenció a la dona (CIAM), Samur Social i els serveis socials—, l’alcalde va haver de rectificar. Només dos dies després de la votació, en què el PP municipal, amb majoria absoluta, no tenia cap necessitat d’embolicar-se, Almeida afirmava que l’esmentada síndrome “no és una categoria científica reconeguda”, si bé va haver de passar un mes perquè aclarís: “Ens vam equivocar”, curiosament sense anul·lar la mesura aprovada de la mà de Vox.
En aquest context, pocs dies després de la primera rectificació d’Almeida, el president del Govern Pedro Sánchez enviava una carta als seus homòlegs autonòmics d’Aragó, Astúries, Balears i Madrid donant-los tres mesos perquè creessin un registre d’objectors de consciència per a la pràctica de l’avortament. Es tractava de les úniques comunitats que encara no ho havien fet, incomplint una llei del 2023, amb un protocol d’actuació aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el desembre del 2024.
Mentre que els governs de les tres primeres comunitats es comprometien a fer-ho, la presidenta madrilenya assenyalava que l’eina només servia per “estigmatitzar” els sanitaris. I en un discurs a la cambra autonòmica, anava un pas més enllà: “No faré una llista negra de metges mai. Cada any s’avorten a Espanya 106.000 persones” i, adreçant-se als representants de Más Madrid, afegia: “En deu anys, des que vostès van arribar a la política, s’ha avortat a Espanya a un milió. Els sembla poc? Volen més?”, per acabar sentenciant: “Doncs marxin a un altre lloc a avortar”.
Així es despatxava la presidenta madrilenya davant d’una qüestió tan sensible, una decisió que no deu ser gens fàcil per a la majoria de dones que l’han de prendre, i que han de veure com es qüestiona per part de qui l’hauria de defendre o almenys reconèixer. Li agradi o no a Ayuso, el dret a l’avortament existeix i s’ha de respectar i, per part de les institucions públiques, fer respectar; el contrari a engegar les dones madrilenyes a avortar a una altra banda. El missatge, que recordava els temps ingrats de la dictadura franquista en què calia anar a Londres a fer-ho, posava a més en contradicció la pròpia Ayuso respecte al que deia temps enrere. I és que el 2022, en una controvèrsia amb Feijóo, la líder popular afirmava: “Una vegada que una dona té clar que no vol tirar endavant amb això, jo crec que no pots obligar ningú a portar una vida contrària a la que ha desitjat”.
En el que no canvia Ayuso és en fer allò en què és especialista: posar en compromís el seu cap nacional, que, en plena polèmica sobre les llistes dels objectors de consciència, va assegurar que, quan arribés al Govern, la llista seria “la contrària: l’important per a una dona és saber quins ginecòlegs, quins obstetres estan a la seva disposició”. Aquesta sí que podria ser la llista negra de què parlava Ayuso, sobretot tenint en compte els grups de dreta i ultradreta que assetgen els que fan coses que no els agraden.
El PP ha demostrat de nou no tenir una posició definida respecte a l’avortament i s’ha endinsat en un fangar que dona poca tranquil·litat a les dones que en el futur es vegin davant d’aquesta disjuntiva. És una qüestió que pot plantejar importants dilemes morals, però un cop la societat l’ha legalitzat com un dret, no es pot retrocedir fent que puguin avortar les dones que tenen diners i se’n poden anar a un altre país, i es vegin en situacions límit i d’abandonament les que no tenen aquesta possibilitat.
Que Almeida, Ayuso i Feijóo es reuneixin algun dia i aclareixin idees estaria bé perquè no ens preguntem què podria passar el dia que el Partit Popular torni a legislar al respecte.
