Revisió i anul·lació de la sentència de mort de Francesc Ferrer i Guàrdia. Així ho reclama el Parlament de Catalunya, afegint-se a la comissió creada per l’Ajuntament d’Alella, vila de naixement del pedagog i teòric de l’anarquisme.
En el text aprovat, signat per Socialistes-Units, Junts, Esquerra Republicana, Comuns i la CUP, s’insta el Govern català a adreçar-se al Ministeri de Justícia espanyol perquè “estudiï i, si escau, iniciï els tràmits per revisar i anul·lar la sentència dictada contra Ferrer i Guàrdia”. També demana al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat que doni “suport institucional i jurídic a aquesta demanda”.
El pedagog i impulsor de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, va néixer a Alella (Maresme) el 14 de gener del 1859 i va ser executat el 13 d’octubre del 1909 a Montjuïc, després de ser condemnat per un tribunal militar, amb greus irregularitats processals i una manifesta falta d’imparcialitat.
Ferrer va ser detingut i jutjat arran de l’anomenada Setmana Tràgica, que va tenir lloc del 26 de juliol al 2 d’agost d’aquell any. Avui dia se sap que la causa contra Francesc Ferrer i Guàrdia va ser injusta i que va estar motivada per interessos polítics. Per això, el març del 1911 el Congrés dels Diputats ja va intentar que prosperés una revisió del procés, però va ser rebutjada pels partits dinàstics i la Lliga Regionalista.
Des d’aleshores, no hi ha hagut cap més intent de revisar i reparar institucionalment aquella injustícia. No obstant això, la societat civil ha esmerçat esforços per restituir la figura de Ferrer i Guàrdia i per reivindicar el seu model pedagògic. En aquest sentit, des del Parlament s’ha valorat la tasca de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Des de la seva creació el 1987, és un referent en la investigació, l’assessorament i el disseny de polítiques públiques vinculades a l’educació, la joventut, la laïcitat, les llibertats civils i la participació ciutadana, alhora que fomenta l’emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.
Nul·litat del judici
Així mateix, el Parlament, en la seva declaració, ressalta la tasca de l’associació alellenca Cerquem les Arrels, que és un referent en la recerca i la divulgació històrica del Maresme. L’any 2009, any que coincidia amb la commemoració del 150è aniversari del naixement de Ferrer i Guàrdia i amb el centenari del seu afusellament, el ple de l’Ajuntament d’Alella va instar el Govern d’Espanya a aprovar una declaració oficial de reparació, revisar la causa que el va condemnar a mort i declarar la nul·litat d’aquell procés sumaríssim.
La figura de Ferrer i Guàrdia és avui dia reconeguda internacionalment, i dona nom a places i carrers, amb plaques commemoratives, i fins i tot té monuments en diverses ciutats europees. El primer d’aquests monuments va ser erigit a Brussel·les el 1911 davant la Universitat Lliure de Brussel·les. Una rèplica d’aquest es troba a Montjuïc des del 1990. La defensa de l’educació laica i racionalista i de la llibertat de pensament que proclamava Ferrer i Guàrdia en el seu ideari pedagògic ha estat reivindicada en nombrosos àmbits, i la condemna a mort i l’execució, a més de ser considerada una greu injustícia històrica, no enterboleix els ideals que defensava.
Rehabilitació
“La rehabilitació oficial és, avui, un acte necessari de justícia i de reparació de la memòria democràtica per aconseguir, per fi, l’anhelada ‘ciutat del perdó’, que Joan Maragall va reivindicar el mateix 1909”, recorda l’escrit aprovat per la cambra. Així, el Parlament de Catalunya ha manifestat el compromís amb la defensa de la memòria històrica i la justícia democràtica i amb el reconeixement de Francesc Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la lluita per l’educació lliure i els drets civils.
Empresonat a Madrid
Ferrer i Guàrdia estava en el punt de mira de les forces conservadores. Des de feia temps, la policia seguia les seves passes i considerava que era l’inspirador de diverses actuacions de grups anarquistes, com l’atemptat contra el rei Alfons XIII. El 31 de maig del 1906, es va produir l’atemptat a Madrid contra el carruatge reial d’Alfons XIII i la princesa Victòria-Eugènia de Battenberg, que acabaven de celebrar les núpcies reials a l’església de San Jerónimo el Real. Els monarques en van sortir il·lesos, però hi va haver 26 persones mortes i centenars de ferits. L’autor material de l’intent de regicidi va ser l’anarquista Mateo Morral, antic bibliotecari de l’Escola Moderna.
Per aquest motiu, Francesc Ferrer i Guàrdia, juntament amb José Nakens, editor del diari El Motín, i altres anarquistes van ser detinguts i condemnats per conspiració. L’Escola Moderna i molts altres centres racionalistes van ser clausurats. Després de més d’un any tancat a la presó Modelo de Madrid, Ferrer va ser absolt per falta de proves. No obstant, la seva escola no va tornar a obrir i la seva figura va quedar vinculada per sempre a la instigació de tota mena de revoltes i atemptats.
Quan va sortir de la presó, Francesc Ferrer i Guàrdia no va poder seguir amb l’Escola Moderna i se’n va anar a París i Brussel·les, on va fundar diverses escoles racionalistes. La pedagogia defensada per Ferrer i Guàrdia va ser associada per les oligarquies dominants del règim de la Restauració borbònica, amb el terrorisme anarquista i amb l’ensenyament a menors d’“idees sedicioses”, segons els cànons de l’època.
Ferrer i Guàrdia va morir executat el 13 d’octubre del 1909 després de ser acusat d’haver estat instigador dels fets de la Setmana Tràgica. Va ser afusellat en el castell de Montjuïc, a Barcelona, després d’un judici sense garanties a càrrec d’un tribunal militar. El ressò internacional d’aquesta injusta execució es va manifestar amb una sèrie d’actes de protesta cívica, a tot Europa i la resta del món, encapçalats per persones de totes les sensibilitats humanistes i progressistes, que, com a testimoni simbòlic, van confluir en la construcció d’un monument erigit a Brussel·les el 1911, amb el qual s’homenatja Francesc Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament.
Cinc execucions
Al peu d’aquest monument, reproduït a Barcelona molt a prop del castell de Montjuïc, on va ser executat, hi ha gravat el missatge: “L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament la infància sobre la via àmplia i directa de la investigació personal”. L’excusa per empresonar, condemnar i executar Ferrer i Guàrdia va ser la Setmana Tràgica. El 1909, Barcelona era un polvorí. La guerra al Marroc demandava més soldats i la lleva afectava els reservistes més pobres, ja que els rics quedaven alliberats pagant una quota. Davant d’aquella decisió governamental, va esclatar una protesta el 26 de juliol del 1909, amb grans disturbis, que es van acabar el 2 d’agost. Aquests esdeveniments han passat a la història com la Setmana Tràgica de Barcelona.
Francesc Ferrer i Guàrdia havia tornat de l’exili per visitar la seva cunyada i les seves nebodes, que estaven malaltes. Llavors, la policia va aprofitar per detenir-lo, acusant-lo d’haver estat l’instigador de la revolta amb l’excusa que Morral havia atemptat contra el rei Alfons XIII. Tots els estudis seriosos coincideixen que Ferrer i Guàrdia no va tenir cap mena de relació amb la revolta ciutadana.
El pedagog no va ser l’únic detingut. La repressió governamental, amb el vistiplau de la burgesia catalana i de la Lliga Regionalista, va arribar a 2.500 persones. D’aquests 2.500, 1.725 van ser processats per tribunals militars, que van decretar 59 cadenes perpètues i 17 penes de mort, de les quals només cinc van ser executades, entre aquestes la de Francesc Ferrer i Guàrdia. Els altres executats van ser Josep Miquel Baró, conserge municipal; Antoni Malet, mosso d’un mas a Sant Martí de Provençals; Eugenio del Hoyo, guarda de seguretat, i Ramón Clemente García, carboner.
El procés judicial contra Ferrer i els altres acusats va estar ple d’irregularitats i arbitrarietats. Com que el judici el feia un tribunal militar, el seu defensor va ser el capità Francisco Galcerán, que no va aportar proves per poder alliberar-lo. Totes les declaracions en contra dels acusats eren vagues, imprecises i parlaven de coses que havien dit terceres persones, algunes de les quals asseguraven que havien vist Francesc Ferrer cremant esglésies o edificis religiosos. Durant la instrucció, no es van recollir testimonis favorables. Fins i tot la seva família havia estat desterrada a Alcanyís, i per això no van poder prestar testimoni sobre on es trobava durant els fets de Barcelona.
A l’acusació fins i tot s’hi van incloure fets de 20 anys abans. Durant l’elaboració de la defensa, el seu advocat designat per l’autoritat militar només va disposar d’un dia per llegir els 600 folis del sumari. L’afusellament de Ferrer i Guàrdia va tenir, però, conseqüències polítiques. Va provocar la caiguda del govern conservador d’Antonio Maura i, també, el trencament de Solidaritat Catalana, on la Lliga d’Enric Prat de la Riba tenia una forta presència.
Llegeix l’article sencer a l’edició nº 1641 del setmanari d’EL TRIANGLE.
